El president del Consell de Formentera, Óscar Portas, ha anunciat avui al Ple de Debat de l’Estat de Formentera, la cessió de tres solars per a la construcció d’habitatge. Segons ha informat l’administració insular els tres solars inclouen, per una banda, un terreny de 2.000 m² adjacent al quarter de la Guàrdia Civil, cedit al Ministeri de l’Interior per construir allotjaments per als efectius del cos a Formentera i, per altra, la cessió al Govern balear de dos solars més situats al nucli des Pujols. D’aquests dos, un se cedirà a la Conselleria d’Educació i l’altre a l’IBAVI per fer-hi habitatge protegit.

D’altra banda, el president ha assenyalat que també donaran impuls a les unitats d’actuació urbanística a tots els nuclis, amb l’objectiu d’activar sòl disponible i permetre als propietaris desenvolupar habitatges que fa anys que estan encallats “per manca de voluntat política”.

“El Govern ajudarà el Consell econòmicament” 

Una altra novetat anunciada en aquest debat de l’estat de Formentera ha estat la resposta del govern de les Illes Balears a una petició formal d’auxili efectuada pel Consell en relació amb l’atenció als menors migrants. El govern autonòmic, segons ha explicat Óscar Portas, s’ha compromès a contribuir econòmicament per fer front a les despeses derivades de l’atenció als menors migrants que arriben la nostra illa, tot i que encara no s’ha concretat amb quina quantitat exacta.

Caseta de policia a ses Salines i inspectora

Altres assumptes que s’han exposat en aquesta sessió plenària han estat la lluita contra l’intrusisme. Així, durant les pròximes setmanes s’implantarà una caseta fixa de la Policia Local al Parc Natural de ses Salines. A més, des del Consell Insular de Formentera han apuntat que es lluitarà contra el lloguer turístic il·legal amb la contractació de la inspectora turística, que entrarà a treballar “immediatament”, i amb la posada en marxa del canal de denúncies ciutadanes. Segons les paraules del president,”a Formentera no tot s’hi val. A Formentera, es respecten les normes. Es respecta la convivència. I es respecta el territori”.

Patrimoni

En matèria de patrimoni arquitectònic, el President ha destacat que s’adjudicarà aviat el projecte de restauració i rehabilitació de sa Senieta, treure a exposició pública el projecte de ca ses Ferreres i que, abans d’acabar el mes, s’aprovarà la Casa del Telègraf. També ha destacat com a fita positiva l’adjudicació del trull d’oli.

IES Marc Ferrer

En l’àmbit educatiu, Portas ha apuntat que ja s’han iniciat les d’ampliació de l’Institut Marc Ferrer i que s’ha implantat, per primera vegada, el servei de menjador a l’Escola d’Estiu.

“Herència rebuda”

En la seva intervenció, Portas també ha parlat de l'”herència rebuda”, referint-se a les polítiques dels governs anteriors, que segons el cap polític de la nostra illa “ha suposat assumir sancions econòmiques com ha estat en el cas de la gestió de residus acumulats a l’Àrea de gestió des Cap. Una gestió, de la que ha dit, s’han assumit “els erros acumulats per altres, hem pagat les conseqüències i ara estem fent les passes per corregir allò que
no es va voler arreglar”. En la mateixa línia, el president s’ha referit a “mil expedients pendents de resoldre”. Segons el representant institucional de Formentera expedients que, “en cas dels finals d’obra, arrossegaven fins a catorze anys d’espera”.

Partit Socialista

Durant el temps establert perquè l’oposició intervingui en aquest debat, el Partit Socialista ha fet referència a la crisi de govern que es va produir l’any passat. En la seva intervenció, Ana Juan ha definit l’inici de la legislatura com a un període “marcat per la crisi, el desgovern, la manca de lideratge i l’autocrítica”. En aquest sentit, ha assenyalat que les conseqüències d’aquesta crisi s’estan “patint avui dia”.

D’altra banda, en relació amb l'”herència rebuda” a la qual ha fet referència el president del consell, la consellera socialista ha al·legat que “varen rebre una situació en funcionament, sanejada econòmicament, amb una residència funcional i amb fons europeus”. La representant socialista ha valorat que no s’ha sabut gestionar la residència i tampoc els fons europeus.

Segons Ana Juan l’equip actual ha mentit a la ciutadania dient que no hi havia sous al Consell i amb la “promesa electoral de no apujar els impostos”. A continuació ha assenyalat que “no s’ha posat en marxa cap iniciativa nova per a la construcció d’habitatge públic i s’ha desmantellat l’oficina d’habitatge”.

L’expresidenta ha fet referència a iniciatives “aturades” com la renovació de la contractació del servei de transport públic. Tot i que la dirigent socialista ha acceptat que el contracte ja havia caducat, ha defensat que “havien deixat les bases del nou contracte preparades”. També ha lamentat “l’estancament de la regulació de s’Estany des Peix”.

D’altra banda, ha lamentat les polítiques del Govern Balear en matèria urbanística i també els pactes amb VOX. En aquest sentit, ha qualificat de passiva l’actitud d’aquest equip de govern davant l’autoritat portuària.  Finalment, ha acusat al govern insular actual de “manca de diàleg i visió compartida” i ha volgut recordar que “no tenen majoria absoluta”. Per acabar, ha traslladat que des del seu grup “continuaran fent una oposició propositiva”.

GentxFormentera

Des del grup insularista GentxFormentera, Alejandra Ferrer també s’ha referit a la crisi de govern com a “una lluita fratricida escandalosa que ha provocat vergonya aliena” i ha retret que els consellers dimitissin.

Ferrer ha assenyalat que es troben “decebuts” i que “l’esforç de l’oposició” per facilitar la governabilitat de l’administració insular no s’està valorant per l’actual executiu. Segons GentxFormentera, el govern s’ha limitat a portar als plens “assumptes de tràmit”. Segons Ferrer, han optat per un govern “descafeïnat” que “no lidera la seva pròpia agenda política”. Així doncs, ha assenyalat que l’equip actual “s’ha trobat un munt de feina feta i una administració funcional” i que l’únic que s’ha vist és que “continuen aprovant el mateix que tenia fet el govern anterior”.

Segons el grup insularista, el govern de Sa Unió va apujar els impostos de forma no equitativa “incomplint el marc legal europeu”. I ha afegit que aquesta és una “pràctica habitual del Partit Popular de fer el contrari al govern del que diu quan és oposició”. En aquest sentit, ha defensat que el discurs de la falta de recursos econòmics al principi de legislatura responia a la intenció de preparar al seu electorat per a la pujada d’impostos.

També ha al·legat que el govern actual no ha estat capaç de tirar endavant la nova contractació del transport públic i que ha reduït al mínim la limitació de vehicles del Formentera.eco, que segons les seves paraules “no es va concebre per retirar només 84 vehicles”.

Segons Ferrer, aquest equip “practica un seguidisme incomprensible al Govern Balear” i ha posat com a exemple el vot a favor del president Portas als plecs de l’Autoritat Portuària. Des del grup de GentxFormentera han lamentat la falta compliment del que “finalment semblen promeses buides demostrant la seva incapacitat de gestionar” i també s’ha compromès a fer una “oposició propositiva”.

Resposta d’Óscar Portas

Per acabar, el president del Consell Insular de Formentera ha negat les acusacions de manca de diàleg i autocrítica i ha al·legat “que no els fa por reconèixer errors”. Ha repassat els anuncis en matèria d’habitatge i sobre el nou espai cultural de Sant Ferran. D’altra banda, ha retret a l’oposició les pròrrogues en els contractes públics i ha defensat que “no han actuat des del despatx”. Finalment, ha acabat dient “que fa sis mesos Formentera necessitava un canvi i que avui aquest canvi ha començat”.

Pròxima sessió

El pròxim divendres 18 de juliol se celebrarà la segona sessió del Ple de debat de l’estat de Formentera. Una sessió en la qual cada grup polític podrà presentar un màxim de set propostes que hauran de ser sotmeses a votació.

A continuació podreu trobar el discurs sencer que el president Òscar Portas ha llegit en aquesta primera sessió del Ple de Debat de l’Estat de Formentera:

Consellers, conselleres, senyor secretari, mitjans de comunicació, públic i totes aquelles persones que ens segueixen per estríming, MOLTES GRÀCIES per ser aquest dimarts aquí a la primera sessió del debat de l’estat de l’illa de Formentera. Un debat que no se celebra des de 2022.

Comparec avui davant aquest Ple amb la voluntat de fer BALANÇ i de rendir comptes davant la ciutadania de Formentera, a qui devem la nostra feina i els nostres esforços.

Es tracta d’una compareixença que ha de servir:

• Per mirar enrere per veure què hem fet.
• I mirar endavant per deixar clar cap on anam. 

Fa poc més de sis mesos vàrem obrir un nou capítol en la història del Consell. I ho vàrem fer amb un compromís molt clar: posar ordre, recuperar el rumb i tornar a situar Formentera al centre de la política insular.

Sense massa remor, però amb fermesa. Sense disputes, però amb convicció.

I ho fèiem després de passar per una de les etapes més fosques d’aquesta administració. Una etapa que cap de nosaltres hauria pogut imaginar, ni en el nostre pitjor malson. Una foscor a la qual finalment se li va poder posar llum amb el seny de tots els grups polítics.

El passat 27 de desembre vaig dir que aquell dia havia de marcar l’inici de la recuperació de la governabilitat en el Consell de Formentera, el començament d’un compromís renovat amb el servei públic i amb les necessitats dels nostres vesins. I avui, 15 de juliol, puc dir que ho hem complit.

I permeteu-me que ho digui clar: en aquests sis mesos, a Formentera han canviat les formes, el fons i l’estil de fer política.

I no ho dic com a retret, sinó com a convicció.

El primer que vàrem fer va ser posar ORDRE. Posar ordre a una institució que estava enrocada, aturada, sense projecte d’interès general, sinó d’interès personal. No venim a fer miracles, però sí a assumir RESPONSABILITATS.

I entre aquestes responsabilitats he de dir que estam afrontant el REPTE MIGRATORI amb responsabilitat i amb dignitat.

Formentera ha set i segueix sent el primer port d’arribada, però també la primera illa oblidada per l’Estat. Ja n’hi ha prou. Hem reclamat espais dignes per atendre les persones migrants, hem exigit una resposta contundent i immediata i, sobretot, hem deixat clar que no podem fer front, tots sols, a un problema que ens desborda competencialment i econòmicament.

Aquest NO és només un debat de recursos, és també un debat de drets humans. I no deixarem de reclamar i exigir mentre hi hagi una sola persona esperant davall un porxo del port; continuïn apareixent persones sense vida a les nostres costes o continuïn arribant menors desemparats en xalanes.

Assumim la responsabilitat que és tenir més de 130 infants amb la tutela d’aquesta administració, però necessitam més recursos i una implicació contundent per part de les administracions competents.  El govern Balear, com explicaré més endavant, està a l’atura; l’Estat, no tant.

No es poden exercir les mateixes competències amb els mateixos recursos de fa gairebé 20 anys quan la realitat actual és totalment diferent, i amb una situació sobrevinguda en els darrers anys.

Cada administració ha de ser responsable amb les seues competències, i així ho feim des d’aquest equip de govern d’ençà que hem assumit de nou les nostres competències. I per això mateix, continuarem reclamant els serveis que mereixen els nostres vesins.

Necessitam que es millori i s’ampliï la dotació i els serveis de la Guàrdia Civil a la nostra illa: necessitam agents de la Guàrdia Civil de Trànsit tot l’any, però sobretot a l’estiu, i que pernoctin a l’illa; necessitam un servei marítim de la GC a les nostres aigües tot l’any. Necessitam un servei de Salvament Marítim amb base al port de la Savina, i una dotació de la Creu Roja per donar una primera atenció de qualitat a les persones que arriben a través de la migració irregular. Necessitam, també, que s’ampliï l’horari de l’oficina de Correus i que s’ofereixi un millor servei del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal).

Ho hem demanat i ho continuarem demanant les vegades que faci falta per estar al mateix nivell que la resta d’illes.

I no només ho reclamam amb paraules. També actuam i posam solucions reals sobre la taula.

En aquest sentit, he de dir que el Consell Insular de Formentera està treballant amb la cessió d’un solar de prop de 2.000 metres quadrats, ubicat just al costat de l’actual quarter de la Guàrdia Civil. No parlam d’un projecte futurista, parlam d’un terreny concret, disponible i estratègicament situat per donar resposta immediata a una de les mancances més greus que patim com a illa: la falta d’efectius de seguretat.

Aquesta cessió s’alinea amb la voluntat de reforçar el desplegament de la Guàrdia Civil a Formentera amb més efectius. Una ampliació necessària i absolutament justificada. Però perquè aquest reforç sigui viable, cal garantir un habitatge digne i estable per als agents.

Amb aquest solar, estam facilitant la possibilitat de construir tots els allotjaments necessaris per cobrir les mancances actuals del cos de la GC a Formentera, cosa que permetrà ampliar la seua presència efectiva a l’illa i assegurar un servei continu durant tot l’any.

Feim la nostra part. Facilitam i posam a disposició del Ministeri de l’Interior el terreny. Hem fet els deures. Ara tocarà que l’Estat compleixi.

No podem continuar exigint als nostres cossos i forces de seguretat que operin en condicions precàries, sense perspectives de permanència. No podem continuar sent una excepció dins el mapa del país. Formentera no pot tenir menys per ser petita. Mereix el mateix que la resta.

I en aquesta tasca d’assumir responsabilitats, hem pres decisions que durant massa temps altres governs van preferir obviar o ajornar. Ens hem trobat amb un problema heretat de dècades anteriors: LA GESTIÓ DEFICITÀRIA DELS RESIDUS AS CAP, i que ens ha acabat comportant sancions econòmiques.

No buscam ni retrets ni excuses, buscam solucions, però sense amagar els fets: aquest problema no l’hem creat nosaltres, però sí que ens toca afrontar-lo.

Podríem fer el mateix que varen fer altres, però ni volem ni ho farem. Hem assumit els errors acumulats per altres, hem pagat les conseqüències i ara estam fent les passes per corregir allò que no es va voler arreglar. És així com aquest equip de govern entén la política: amb responsabilitat, amb valentia i sense tirar pilotes fora.

El passat mes de març, el Govern Balear va decretar la clausura de la muntanya de residus d’obra des Cap, aplicant seny, per seguretat i responsabilitat cap a tots els usuaris.

No es pot, d’un dia per l’altre, tancar l’únic punt de dipòsit de residus d’obra sense una alternativa viable. Formentera té una singularitat que ha de ser reconeguda i respectada.

Per això, de manera transitòria, es continua permetent el dipòsit controlat de residus as Cap, però amb mesures que asseguren que no es posa en risc cap vida humana. Mentrestant, Govern Balear i Consell Insular continuam treballant coordinadament per disposar, com més aviat millor, de les instal·lacions adequades. L’objectiu és clar: gestionar els residus d’obra segons les normatives vigents, amb tots els controls i garanties que la situació exigeix.

Fa sis anys, des de 2019, que existeix un Pla director sectorial de gestió de residus per a Formentera. Aquest document estableix una sèrie d’objectius i infraestructures que no s’han materialitzat en cap moment.

I això és el que vostès ens varen deixar. Som conscients que no ho solucionarem del tot a curt termini, perquè és un repte per al qual portarà anys trobar el camí, però sí que és la nostra intenció deixar un nou Pla director sectorial de gestió de residus REALISTA per assolir els objectius que es marquin per PER PRIMERA VEGADA EN MOLTS D’ANYS. Una base sòlida per a una gestió ambiental com hauria d’haver set sempre.

La mateixa situació ens trobam a S’ESTANY DES PEIX, on varen començar la casa per la teulada, perquè venien eleccions. Tot i que coincidim en què la situació era insostenible, tant ecològicament com socialment, les presses mai són bones.

Reconduir la situació actual per garantir una resposta àmplia i justa no és senzill, però no ens rendim abans de començar. Hem iniciat el camí per tenir una regulació compatible amb la nostra manera d’entendre la mar i el territori. I, per això, tenim encarregat un estudi de capacitat de càrrega, per saber quines són les possibilitats d’aquest espai tan important per als formenterers, sempre amb la intenció de donar solució a qui s’ha quedat sense un lloc per amarrar.

També, estam finalitzant la reparació dels desperfectes que no es varen atendre en el seu moment per part de qui en tenia la responsabilitat, i avançam a millorar la ubicació de les rampes i els materials per fer-les més segures i resistents als temporals. Tot això amb un objectiu clar: garantir un accés segur i ordenat a la mar —un bé comú, identitari i fonamental per a la nostra manera de viure.

Quant al TRANSPORT PÚBLIC, la situació heretada tampoc ha estat la més idònia.

Amb una concessió caducada des de 2013, amb pròrrogues consecutives fins al 2020, després de diverses ampliacions. Com que no es poden donar més pròrrogues, perquè vostès les varen esgotar totes, hem hagut de donar una ordre de continuïtat del servei a l’empresa concessionària, que també s’haurà d’estendre durant el 2026, mentre acabam de preparar la nova licitació que, finalment portarà una solució al transport públic de la nostra illa.

Hem aplicat un any més la regulació d’entrada de vehicles i així seguirà sent els pròxims anys. Seguim endavant amb aquest projecte que fa anys demanàvem, i que ara seguim reivindicant. Per això, i en consonància amb aquesta regulació, hem ampliat el servei de transport públic a l’illa, i n’hem millorat les freqüències, tant a l’hivern com a l’estiu.

I, en aquest sentit, també hem fet gestions davant el Consell d’Eivissa per a la posada en marxa del seu projecte, Eivissa Circular, perquè els residents de Formentera puguin anar a Eivissa amb el seu vehicle, sense haver de pagar. Però també hem demanat que es revisin les peticions indiscriminades que es varen registrar a l’inici de la posada en marxa de l’Eivissa Circular, a fi que la gent faci un ús responsable d’aquestes limitacions.

I, en aquesta línia de col·laboració entre illes, la pròxima setmana mantindrem una reunió amb el Consell Insular d’Eivissa. Una trobada que servirà per avançar conjuntament en qüestions clau com la gestió i el transport dels residus, la regulació coordinada dels vehicles entre illes, i l’enfortiment de les nostres reivindicacions davant administracions suprainsulars.

Perquè entenem que Eivissa i Formentera han d’anar juntes a l’hora de defensar els interessos compartits, fer sentir la nostra veu i donar resposta als reptes que ens afecten com a territori insular, petit i fràgil, però amb veu pròpia i amb un projecte comú.

EN  MATÈRIA URBANÍSTICA, la realitat que ens vàrem trobar va ser preocupant. Ens vàrem trobar prop de mil expedients (sí, 1000, ho han sentit bé). 1000 expedients pendents de resoldre, dins un calaix. Parlam de llicències d’ampliació, reforma o legalització amb esperes de fins a 13 anys; de llicències d’obra nova en sòl urbà que es quedaven encallades durant 12 anys; i de tràmits de finals d’obra que arrossegaven fins a 14 anys d’espera.

Uns períodes de temps massa llargs que els nostres vesins no es mereixen, una falta de respecte cap a la ciutadania que es trobava atrapada per mor d’una gestió política poc eficient. Una situació que es va agravar nou mesos després, en la nostra absència. Una situació totalment injusta i que, a dia d’avui, estam solucionant.

Estam posant ordre i prioritzant els expedients més antics, sense mirar noms ni interessos, defensant l’interés general.

Treballam per executar les Unitats d’Actuació a TOTS ELS NUCLIS URBANS a fi que els propietaris puguin fer les cessions que corresponen a l’administració.

Una prioritat per a aquest equip de govern, que permetrà als propietaris desenvolupar els seus terrenys i construir habitatge, tan necessari a Formentera. Unes cessions en sol urbà que no han estat impulsades al llarg de tots aquest anys per falta de voluntat política i que fa temps que haurien d’estar executades.

També parlam, entre d’altres, dels terrenys de devora del fossar vell, per poder finalitzar l’avinguda Vuit d’Agost; o les cessions destinades a aparcaments a Sant Ferran, es Pujols i es Caló.

I per fi, després d’anys d’anuncis no complerts i licitacions fallides, hem adjudicat el TRULL D’OLI.

Avui podem dir que ja estam més prop que sigui un fet. No és només una infraestructura: és una aposta clara pel sector primari, per la sobirania alimentària i per la identitat de Formentera. Aquest projecte havia de ser una realitat fa molt de temps. I aquest any 2025 ho serà.

Hem fet millores en el ferm de la carretera principal a l’espera de poder firmar un conveni de carreteres amb el GOIB per un valor mínim de 2 milions d’euros, que ens permetrà millorar una infraestructura viària molt deteriorada i abandonada durant les legislatures passades. Quan estàvem a l’oposició reclamàvem intervencions integrals, no pedaços, i això és el que farem. També hem canviat les lluminàries dels nuclis urbans, hem començat a substituir les papereres i, pròximament, farem el mateix amb els contenidors de fems.

Tot i que no parlam de grans obres, sí que parlam de millores. Millores ABSOLUTAMENT necessàries per al dia a dia dels nostres ciutadans.

Perquè, un fet evident és que les infraestructures, sobretot les grans infraestructures, si no es mantenen, acaben sent un PROBLEMA en lloc d’una solució. I la veritat és, i és una evidència, que el manteniment, durant molts anys, ha estat pràcticament nul.

I per això, per millorar la vida dels nostres vesins, estam ampliant la xarxa de proveïment d’aigua fins al Camp Municipal de Futbol, i s’ha actualitzat el bombeig d’aigua de sa Senieta. Hem tret a licitació, i d’aquí a uns dies s’acabarà el termini per presentar ofertes, la millora del carrer de Punta Prima, as Pujols, i s’han executat les obres d’adequació integral de la zona de sa Roqueta. Aquestes intervencions són necessàries per modernitzar les infraestructures, millorar la mobilitat sostenible i els sistemes de gestió de residus.

També tenim en licitació la segona fase del sanejament des Ca Marí, que es farà durant es pròxim hivern. I a continuació, vendrà el projecte d’embelliment d’aquesta zona des Ca Marí.

Licitarem les feines per millorar la coberta del poliesportiu quan abans, perquè els nostres esportistes puguin fer-ne ús sense degots. Uns degots que venen de fa molt de temps per la manca de manteniment. Es tracta d’una actuació molt urgent, que no hauria de ser necessària si s’hagués actuat a temps.

I com governar és millorar el dia a dia de la gent, hem fet passes reals cap a la CONCILIACIÓ FAMILIAR.

Enguany, les escoletes d’estiu tenen servei de menjador i servei de carmanyola. Són petits detalls? Potser. Però són detalls que s’implanten per PRIMERA VEGADA, i que per a moltes famílies són un alleujament real que permet que els infants puguin estar a les escoles d’estiu fins passades les tres de la tarda. I això és, per a aquest equip de govern, fer POLÍTICA ÚTIL.

Durant massa temps, les promeses sobre l’ampliació de l’Institut Marc Ferrer han quedat atrapades entre titulars i anuncis frustrats. Però les aules no poden esperar. I les famílies tampoc.

Avui podem dir que, per fi, aquesta ampliació és una realitat. Amb una inversió de prop de 2 milions d’euros, guanyarem 6 aules i 2 tallers nous. Espais físics que signifiquen espais de futur, d’oportunitat i de dignitat educativa.

Aquesta obra no és només una resposta a una necessitat estructural. És una aposta decidida per la nostra joventut, per garantir que estudiar a Formentera sigui sinònim de qualitat, d’equitat i d’arrelament, garantint espais d’aprenentatge més dignes, moderns i adaptats a les necessitats actuals.

Invertir en educació no és fer política a curt termini. És construir l’illa dels pròxims anys.

La col·laboració institucional, el treball conjunt i la feina feta han permès que sigui aquest Govern Balear qui ha desbloquejat el projecte, l’ha prioritzat i l’està executant.

En aquesta mateixa línia de treball conjunt entre Institucions, també podem anunciar que l’ampliació de l’escola de la Mola podrà fer-se al terreny del costat de l’actual infraestructura educativa, on actualment hi ha l’estació de Telefónica. Després de fer les gestions oportunes des d’aquest equip de govern, es recuperarà el terreny que utilitzava l’empresa de telefonia i permetrà ampliar allí les instal·lacions pels nostres infants.

Però no només parlam de créixer en metres. Parlam de créixer en valors. I per això, en paral·lel, hem impulsat un projecte pioner a l’illa: el refugi climàtic de la Mola, que transformarà el pati de l’escola i el seu entorn en un espai més fresc, saludable i naturalitzat, pensat tant per protegir de la calor com per generar convivència i aprenentatge al voltant de la sostenibilitat.

Aquest refugi és una eina pedagògica i de resiliència col·lectiva. Ens prepara per fer front als efectes del canvi climàtic i, a la vegada, educa els més petits en els valors del respecte pel medi ambient i la cura del territori.

Amb iniciatives com aquesta, convertim els espais escolars en laboratoris de futur, i situam Formentera com una illa compromesa, valenta i anticipadora dels reptes que venen.

Al CEIP Mestre Lluís Andreu, el GOIB ja hi està treballant per poder unificar els dos espais, i reformar i modernitzar els 2 edificis.

Al CEIP de Sant Ferran també s’hi intervendrà, a pesar de ser una escola nova, ja que les ombres al pati també són una necessitat.

Parlant d’educació, cal recordar que una de les primeres mesures que vàrem prendre va ser augmentar un 50 % les ajudes per la doble i triple insularitat per als estudiants de Formentera.

En aquesta mateixa línia de FUTUR I SOSTENIBILITAT, també vull recordar altres inversions estratègiques que rebrem del Govern de les Illes Balears, com la construcció del nou centre de salut, l’ampliació i millora de la depuradora de l’illa, que evitará abocaments a la mar, i la inversió a l’escorxador, que suposarà un impuls decisiu per al sector primari. A tot això, també s’ha d’afegir la renovació per part des Govern de tota la xarxa de clavegueram entre Sant Ferran, es Pujols, el Polígon Industrial, la Savina i Sant Francesc.

Totes elles són peces clau per continuar avançant cap a una Formentera més JUSTA i amb més CAPACITAT per afrontar els desafiaments que venen.

En aquest Ple no deixarem tampoc de banda la CULTURA perquè creim que ha de ser un eix de cohesió social, d’identitat compartida i de dinamització comunitària. I hem fet les primeres passes amb el futur Centre Cultural de Sant Ferran, concebut com un espai de trobada intergeneracional, motor de participació ciutadana i palanca per activar talent local. La cultura ha de deixar de ser un complement i passar a ocupar una posició central en l’agenda política.

Estam treballant perquè l’any que ve, al 2026, les ajudes a la creació cultural ja siguin una realitat. Sabem que donar suport als artistes és invertir en la cultura com a bé públic.

I per això, també estam treballant per crear una residència d’artistes a Formentera. Aquest projecte pretén oferir als creadors un espai i unes condicions específiques per desenvolupar el seu treball artístic durant un període determinat, fora del seu entorn habitual. I possibilita, a més, diferents oportunitats de connexió amb altres artistes o professionals del sector.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic i cultural, el Consell de Formentera continua fent feina per recuperar i posar en valor espais emblemàtics de la nostra illa.

Ja tenim el projecte de restauració i rehabilitació de can Ramon, així com l’activitat i la museografia, i en breu es podrà treure a licitació l’execució de les obres.

En aquest sentit, el projecte de restauració i rehabilitació de sa Senieta ja ha estat licitat i s’adjudicarà en breu. Inclou també l’activitat i la museografia d’aquesta casa tradicional, i els adjudicataris tenen fins al 21 de juliol per entregar tota la documentació corresponent.

D’altra banda, està previst rebre aquest dies el projecte de ca ses Ferreres, de manera que, si tot va segons el calendari, el document es podrà treure a exposició pública la pròxima setmana i, a continuació, se’n licitarà l’execució.

En el cas de la Casa del Telègraf, s’estan redactant els plecs administratius, amb l’objectiu de dur a aprovació l’inici de la licitació a la Junta de Govern abans que acabi el mes.

A més, tenim previst actuar sobre altres elements patrimonials que mereixen ser conservats i protegits, com l’aljub de can Tonet o la casa de sa Roda, entre d’altres. Igualment, és imprescindible abordar la renovació completa de la cartelleria indicadora del conjunt de monuments patrimonials de l’illa —com les torres, els molins o altres elements destacats—, que actualment es troba en un estat de deteriorament preocupant. Preservar i dignificar aquests espais és també una manera de reforçar la nostra identitat.

L’altre eix estratègic ha de ser, sense cap dubte, l’ESPORT. Un esport accessible, segur i de qualitat per a totes les edats. Estam a punt de culminar la renovació de les pistes des Cap. Unes instal·lacions que evidenciaven l’absoluta deixadesa dels darrers anys i que ens han portat a substituir el paviment per evitar lesions i convertir-les en unes pistes polivalents.

Ho TORNARÉ a dir, i ben clar: el nostre objectiu immediat és posar ordre al caos. Hem heretat unes instal·lacions esportives en estat crític, i ens hi hem posat de valent per revertir aquesta situació inadmissible.

Però el nostre compromís no és només amb les infraestructures, també ho és amb la seguretat dels nostres infants. Aquest any es va organitzar la Jornada “Entorns segurs i de bon tracte de la infància i l’adolescència a l’àmbit de l’esport”,  i l’any passat es va fer la formació “Com crear un entorn amigable amb l’autisme”.

Hem incrementat les subvencions a diferents clubs esportius, com a mostra de la nostra aposta per qui treballa a inculcar valors saludables, i no deixam enrere esports tan oblidats com el tir, que havien estat relegats durant tot aquest temps. Volem que tenguin unes instal·lacions adequades per a la seua pràctica, perquè ho mereixen.

També hem escoltat, participat, dialogat. En només sis mesos hem convocat més Consells d’Entitats que en tot un any sencer. Sis en poc més de sis mesos. I ho seguirem fent sempre que sigui necessari. Però ho hem fet principalment perquè creim en la PARTICIPACIÓ, tot i el que vulguin fer creure altres. I perquè sabem que la millor manera de fer política és amb la gent i no per damunt la gent.

Hem portat al Consell d’Entitats el futur del port de la Savina, hi hem tengut també els responsables d’Autoritat Portuària per demanar explicacions i resoldre dubtes, hem posat sobre la taula el projecte de Formentera Living i el futur del Centre Cultural de Sant Ferran.

I, s’ha de reconèixer que, gràcies també a la feina de l’oposició, s’ha pogut tornar a celebrar aquest ple del debat de l’estat. Hem recuperat la Junta de Govern, les màximes distincions d’aquesta illa que tendran lloc la setmana que ve, dia 24, i en definitiva, la governabilitat de l’illa de Formentera i d’aquesta administració.

Però no vull pintar-ho tot de color de rosa. Tenim reptes. MOLTS. Alguns són estructurals. Altres, URGENTS.

Un dels més immediats és la LLUITA CONTRA L’INTRUSISME, especialment a les platges, on la venda ambulant havia esdevingut un problema crònic.

L’estiu passat, vàrem posar en marxa un dispositiu especial del Servei de Platges amb patrulles fixes, controls a peu i en moto, i vigilància reforçada a les zones més tensionades. El resultat ha estat clar: una reducció del 46 % en les actuacions per venda il·legal respecte al 2023.

A Illetes, la zona més conflictiva, les intervencions han caigut un 58 %.

Aquesta és la millor demostració que quan es lidera amb determinació, les coses poden canviar. I canvien.

En els propers dies tendrem ja una caseta fixa de la Policia Local al Parc Natural de ses Salines, per consolidar la vigilància i garantir que les nostres platges siguin espais ordenats, segurs i lliures d’intrusisme.

I no només lluitam contra la venda il·legal. També actuam davant el lloguer turístic il·legal, una altra forma d’intrusisme que desvirtua el model econòmic i agreuja la crisi d’habitatge. Ben aviat incorporarem una nova inspectora de turisme, que farà feina de valent durant tot l’any, que intensificarà la vigilància i posarà fi a la sensació d’impunitat. Hem obert un canal de denúncies anònim a on la gent pot posar en coneixement aquelles activitats il·lícites en matèria de lloguer turístic. Hem d’aconseguir que aquests habitatges tornin al mercat residencial.

A Formentera no tot s’hi val. A Formentera, es respecten les normes. Es respecta la convivència. I es respecta el territori.

I és en aquest context que abordam un dels reptes més greus i estructurals: L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE.

Aquest no és un problema nou, ni exclusiu de Formentera. Però aquí es viu amb més duresa, amb més urgència i amb menys marge d’error. I la prova és que ja fa tres anys, en aquest mateix debat del 2022, l’aleshores presidenta del Consell, la senyora Juan, reconeixia que “l’habitatge és un problema molt més ampli i complicat d’abordar per ser tractat només per a una administració local”.

Compartesc aquell diagnòstic. Però nosaltres no ens quedam només en les paraules. Hem passat a l’ACCIÓ.

Avui puc anunciar que el Consell Insular de Formentera cedirà, a més del terreny ja comentat per a la GC, dos solars del nucli des Pujols.

Dos solars que es cediran al Govern balear per a la construcció d’habitatges pensats no només per a professionals essencials que es traslladen a Formentera per garantir la prestació de serveis bàsics a la ciutadania, sinó també per donar resposta als joves i a les famílies que volen fer arrels aquí.

Són passes concretes, ambicioses i col·laboratives. Sabem que no resoldrem tots sols la crisi de l’habitatge, però també sabem que, sense gestos valents com aquests, res no es mourà.

Perquè sense habitatge, no hi ha futur. I Formentera ha de continuar sent un lloc on viure no sigui un privilegi, sinó un dret.

Ho feim pels nostres joves, perquè no hagin de partir per falta d’oportunitats. I ho feim per tots els professionals —docents, sanitaris, policies— que venen a sembrar arrels a la nostra terra. Tots ells s’ho mereixen. I nosaltres els ho devem.

I no només volem parlar de joves, també hem de parlar dels nostres MAJORS, de qui hem heretat tot el que avui tenim: la terra, la cultura i la  identitat insular.

En els darrers mesos, s’han abordat totes les inquietuds sorgides a la Residència des Brolls a través de reunions i diàleg continu entre direcció, treballadores, sindicats i el Consell de Formentera.

Diran que és la pitjor crisi que s’ha viscut mai, que hem posat en perill la gestió de la Residència. I des d’ara mateix ho negaré. Des del mes de gener es va obrir un espai per revisar i consensuar els horaris laborals sense imposicions unilaterals, amb l’objectiu d’equilibrar la qualitat assistencial i millorar les condicions professionals, sense perdre de vista la cura dels nostres majors.

El diàleg ha estat constant, i fins i tot es va posar sobre la taula la dificultat del director per trobar allotjament estable: era evident que sense habitatge adequat no podria desenvolupar un projecte de vida a l’illa. Tot i la dimissió posterior, hem garantit el servei continu i l’atenció màxima a totes les persones usuàries i a les seues famílies, com no podia ser d’altra manera.

Ara, s’ha obert una oferta de feina, a la que s’han presentat set candidats. Un procés que està prop de concloure.

En matèria de SERVEIS SOCIALS, fa només uns dies el Consell Insular de Formentera va tornar a formular, de manera oficial, una petició d’ajuda econòmica a l’executiu balear per fer front a l’increment de despesa derivat de l’arribada d’embarcacions de la migració irregular. Aquesta demanda, que ha estat reiterada amb insistència durant mesos, compta ja amb el vistiplau del Govern i, segons ens han confirmat, aquesta ajuda tan necessària podrà ser aprovada, en breu, fet que suposarà un alleujament importantíssim per garantir l’existència d’aquesta administració.

El GOIB demostra amb fets que està al costat de l’illa de Formentera. El vicepresident, n’Antoni Costa, en la seua darrera visita a Formentera ja va anunciar que el Govern no es desentendria de les necessitats urgents que pateix la nostra illa. Ara confiam que l’Estat faci el mateix.

Abans d’acabar, toca parlar clar sobre el que és —ens agradi o no— el principal motor econòmic de Formentera: el TURISME. Però el nostre compromís és ferm i innegociable: NO VOLEM QUALSEVOL TURISME.

NO TOT S’HI VAL PER FER CAIXA. Volem un model que respecti el territori, protegeixi el nostre litoral i faci valdre les arrels que ens defineixen com a poble.

No acceptarem que l’activitat turística s’imposi per damunt del sentit comú, ni que es jugui amb les regles quan convé i s’obvien quan molesten.

I tampoc permetrem que qui ens visita es pensi que pot fer el que li dona la gana a la nostra costa. Per això hem de demanar suport, vigilància i presència per garantir que el litoral de Formentera —encara que no sigui competència directa nostra— sigui protegit com es mereix. Perquè defensar el litoral és defensar el nostre futur.

Estarem al costat dels empresaris que creen ocupació digna, que generen riquesa amb respecte i que entenen que estimar Formentera també és cuidar-la.

Però NO allargarem la mà a qui només ve a treure’n suc, a qui vol fer l’agost i desaparèixer. Aquest no és el camí, i amb nosaltres no hi trobaran complicitat.

Per reforçar aquest nou model turístic, apostam per un turisme vinculat a l’esport, a la cultura i a la natura. Les proves esportives, els esdeveniments culturals i les iniciatives de promoció arrelades al territori són la millor carta de presentació per posicionar Formentera com una destinació de qualitat, respectuosa i amb valors. No es tracta només d’atreure gent, sinó de construir un relat: volem visitants que ens entenguin, que ens valorin i que formin part d’aquesta manera de fer i de ser.

Però també hem de mirar més enllà de l’estiu. Hem de pensar en l’illa dels pròxims 10, 15, 20 o 100 anys. Això vol dir avançar en digitalització, en sostenibilitat, en polítiques juvenils, en habitatge digne, en cultura. I ho farem.

Quan vaig prendre possessió, el 27 de desembre, vaig dir que s’obria una nova etapa. Que deixàvem enrere l’estancament i recuperàvem la il·lusió de fer avançar Formentera. Donàvem per finalitzada una de les èpoques més fosques i desafortunades d’aquesta institució. Una època de desordre i desgast. I, des d’aquell moment ens comprometíem a recuperar la sensatesa del Consell Insular de Formentera, retornar el respecte als nostres treballadors i prioritzar el benestar de la nostra comunitat.

Sis mesos després, puc dir que ho estam complint. Que no ens hem aturat.  I que estam governant amb diàleg i coratge.

I si hi ha un exemple clar de com es pot avançar des del diàleg i la responsabilitat institucional, aquest és el consens assolit amb l’Autoritat Portuària pel futur del port de la Savina.

Un consens que no ha estat fruit de la imposició, sinó del treball constant, del diàleg valent, de la negociació tenaç i del convenciment que, quan es posen al centre els interessos de Formentera, tot és possible.

Hem afrontat un debat que, durant massa temps, ha estat motiu de tensió i enfrontament i que altres han volgut evitar per por d’embrutar-se les mans. Però per aquest equip de govern ha estat una oportunitat per dir, amb claredat, què volem i què no volem per al nostre port. Per defensar el seu caràcter de servei i d’equilibri amb l’entorn. I ho hem fet amb fermesa, però també amb capacitat d’escoltar i de fer-nos escoltar.

I, malgrat que alguns volen fer creure tot el contrari, aquest acord no s’ha imposat: s’ha treballat, s’ha compartit i s’ha consensuat, en gran part, amb els grups de l’oposició.

I vull deixar-ho molt clar perquè és important: aquesta fita és col·lectiva. És resultat d’una manera de fer política que parteix del respecte institucional, del reconeixement de l’altre i de la voluntat de construir ponts.

Som un govern en minoria, sí. Però no som un govern feble. Som un govern decidit. Que no fa grans titulars, però sí petites transformacions que milloren la vida.

I aquest Consell no tornarà mai més a ser una institució tancada, passiva, resignada. Hem recuperat la paraula, l’ofici i l’ambició. I ho hem fet amb seny i amb sentiment.

És de justícia destacar que ara fa uns dies aquesta administració ha complit la majoria d’edat. 18 anys d’autogovern que han estat possibles gràcies a totes les persones que ens han precedit. Avui vull tenir un record per noms propis que han deixat empremta: el diputat Pep Mayans, l’expresident Pere Palau, i també el primer president de Formentera, Jaume Ferrer.

Una feina col·lectiva que ha tengut continuïtat malgrat que, fa només un any, alguns vaticinaven un futur apocalíptic per aquesta institució. El temps ha demostrat el contrari.

Permeteu-me aturar-me un moment per expressar un agraïment sincer i profund a tots els treballadors del Consell.

En els moments més difícils, quan la incertesa i el bloqueig planaven sobre aquesta casa, ells han estat el motor que ha garantit el seu funcionament. No han deixat caure la institució. I això no es pot oblidar.

La feina feta en aquells mesos ho deixa ben clar: tenim un equip tècnic i professional a l’altura del repte. Són valedors del nom de Formentera i del sentit profund del servei públic.

Gràcies als qui remen a favor. Als qui entenen que servir la ciutadania és més que una feina: és un compromís diari.

Gràcies als qui faciliten, impulsen i fan que les idees es transformin en projectes, i els projectes, realitats. Gràcies per creure en aquesta institució i en tot allò que representa.

I per cuidar aquest capital humà imprescindible, enguany hem avançat el 100 % de la carrera professional, una mesura que vol millorar la qualitat de vida dels treballadors d’aquesta casa.

I, abans que acabi la legislatura, implantarem per fi la RLT, pendent des de 2005, i aprovarem les bases generals per a les ofertes públiques d’ocupació.

Tot això es farà, com ha de ser, des del diàleg i el consens amb totes les forces polítiques i sindicals. Amb respecte, però també amb determinació.

En aquest punt vull, també, agrair la feina de tot els consellers i conselleres de l’equip de govern per la feina feta i els esforços de cada dia.

Gràcies, perquè hi ha molts de dies que la política no és agraïda, però heu demostrat que no estau dispostos a abaixar els braços. És un orgull fer feina rodejat de tots vosaltres.

Vull acabar amb una reflexió que, a més, és un compromís vital:

Estimar Formentera és aixecar-se cada dia i fer feina, encara que sigui incòmoda.

És assumir el que s’ha fet malament i posar-hi remei.

És dir les coses pel seu nom.

És reclamar, sí, però també gestionar. És defensar la terra, la gent, la cultura i el futur.

I aquest futur no el farem des del conflicte, sinó des del compromís i des de la convicció. Des de la voluntat de sumar, no de dividir.

Formentera és petita. Però quan es governa amb respecte i determinació, esdevé enorme. I aquest orgull d’illa és el que ens mou cada dia a fer feina.

Moltes gràcies.