El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha aprovat el Projecte de llei agrària de les Illes Balears, que ara es trametrà al Parlament per iniciar-ne la tramitació.
Segons explica el Govern, la nova norma té com a objectiu «donar eines al sector primari per millorar la viabilitat i la rendibilitat de les explotacions» i afavorir així la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió del territori.
El projecte culmina, segons l’Executiu, «gairebé tota una legislatura de feina» i un procés de diàleg continu amb el sector. Durant la seva elaboració, la Conselleria ha treballat amb les organitzacions professionals agràries, les cooperatives, les associacions i altres representants del sector, així com amb els consells insulars. El Govern assegura que el text final incorpora una gran part de les aportacions rebudes.
La futura llei parteix de la premissa que «no totes les explotacions tenen la mateixa realitat ni necessiten les mateixes solucions«. Per aquest motiu, planteja diferents eines perquè cada agricultor o ramader pugui escollir les que millor contribueixin a la viabilitat de la seva explotació.
Entre aquestes mesures hi ha millorar l’accés a l’aigua, facilitar la incorporació d’energies renovables per reduir costs, impulsar la transformació i la venda directa, fomentar l’associacionisme, afavorir la millora dels sòls i els diferents models de producció, facilitar la gestió forestal i incorporar activitats complementàries, mantenint sempre l’activitat agrària com a base.
Prioritat dels usos agraris en sòl rústic
Un dels eixos de la nova llei és reforçar la funció agrària del sòl rústic. En aquest sentit, el projecte estableix que aquest sòl «s’ha de conservar i dedicar prioritàriament al cultiu i als aprofitaments ramaders i forestals» i que les administracions han de prioritzar-hi els usos agraris davant l’ús residencial.
Al mateix temps, la norma pretén facilitar el desenvolupament de l’activitat agrària i de les instal·lacions i serveis que necessita el sector, així com incorporar activitats complementàries que permetin generar més valor i ingressos per a les explotacions, sempre mantenint l’activitat agrària com a base.
Condició agrària per a determinats nous habitatges
Una de les principals novetats és la introducció, per primera vegada, d’una condició agrària per a determinats nous habitatges en sòl rústic. En aquest punt, el Govern especifica que la Llei agrària «no determina on es pot construir, no modifica les parcel·les mínimes ni crea nous drets edificatoris», ja que la possibilitat de construir continuarà determinada en cada cas per la normativa territorial i urbanística aplicable.
Ara bé, quan aquesta normativa permeti construir un habitatge i es compleixin els supòsits prevists, la nova edificació haurà de quedar vinculada durant un període mínim de quinze anys a una condició agrària.
La mesura s’aplicarà als nous habitatges unifamiliars aïllats de més de 100 metres quadrats construïts en finques de 14.000 metres quadrats o més.
Per complir aquesta condició, el projecte planteja diferents alternatives i, segons precisa el Govern, «no obliga necessàriament el propietari a convertir-se en agricultor professional». Així, la vinculació es podrà acreditar mitjançant l’exercici o el manteniment d’activitat agrària a la finca; amb determinades inversions destinades a posar en producció o millorar agràriament els terrenys; vinculant la finca amb agricultors professionals o explotacions agràries prioritàries perquè en facin un aprofitament agrari, o posant els terrenys a disposició del banc públic de terres.
D’aquesta manera, allà on ja sigui possible construir d’acord amb la normativa territorial i urbanística, la nova edificació incorporarà una contrapartida agrària. Segons el Govern, l’objectiu és afavorir que els nous habitatges contribueixin també a mantenir terres en producció, facilitar l’accés a la terra als professionals del sector i evitar l’abandonament de l’activitat agrària.
L’aigua, prioritària per a l’activitat agrària
La nova llei també aborda l’accés a l’aigua. Una vegada garantit l’abastament de la població, el projecte estableix la prioritat de l’activitat agrària davant altres usos en sòl rústic quan hi hagi competència per accedir als recursos hídrics.
A més, la norma reforça l’aprofitament de l’aigua regenerada destinada al reg.
Més venda directa, transformació i producte local
Un altre dels objectius del projecte és potenciar la transformació dels productes agraris, la venda directa i els circuits curts de comercialització perquè una part més gran del valor dels aliments pugui quedar a les explotacions.
Pel que fa al producte local, les administracions n’hauran de fomentar el consum i els municipis hauran d’establir mecanismes per prioritzar-ne la presència als mercats i fires. També s’incorporen criteris per afavorir-lo en la contractació pública d’aliments.
Agroestades amb un màxim de sis places
Entre les eines previstes per complementar la renda de les explotacions, la norma regula les agroestades, una nova figura vinculada a explotacions agràries preferents amb activitat agrària real.
Aquestes permetran oferir allotjament aprofitant habitatges i determinades edificacions agràries existents i tindran un màxim de sis places per explotació.
Les places procediran de les borses de places turístiques existents i, per tant, el Govern especifica que «aquesta nova figura no suposarà la creació de noves places». Amb caràcter general, hi podran accedir les explotacions agràries preferents inscrites com a tals des de fa més de quatre anys.
Agricultura ecològica i gestió forestal
La futura llei també reforça l’agricultura i la ramaderia ecològiques, les races autòctones i les varietats locals, que reconeix com a sistemes de producció prioritaris.
En matèria forestal, incorpora eines per facilitar la gestió activa del territori mitjançant l’aprofitament de la biomassa, el silvopastoralisme i la recuperació de cultius. Així mateix, la norma considera l’activitat forestal part dels usos agraris i reforça el paper de la gestió agroforestal en la conservació del territori i la prevenció dels incendis.
Impuls a l’associacionisme agrari
Finalment, el projecte reforça l’associacionisme com a instrument per millorar la competitivitat i la viabilitat del sector. En aquest sentit, fomenta la cooperació entre explotacions i el paper de les cooperatives, les societats agràries de transformació i altres fórmules associatives.
Amb aquest nou marc, el Govern afirma que pretén «millorar la viabilitat de les explotacions, mantenir l’activitat agrària i reforçar la gestió del territori», posant a disposició del sector diferents eines perquè cada explotació pugui escollir les que millor s’adaptin a la seva realitat.
