TOP
Familiars d’una de les víctimes, al costat de la placa del Cementeri nou, l’abril de 2019.

El Govern excavarà la fossa amb les 58 víctimes des Campament

El Govern balear té previst els pròxims mesos excavar la fossa del cementeri nou de Sant Francesc i exhumar i identificar els cossos de les 58 víctimes del camp de concentració de Formentera (es Campament). L’executiu indica que aquesta “és una de les [actuacions] més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació”. La incorporació d’aquesta actuació dins el Tercer Pla d’Exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abárzuza dins el Segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears. Aquest estudi dóna per definitiva la xifra de persones que hi hauria inhumades a la fossa: 58 víctimes mortals del penal de Formentera, que estigué operatiu a la Savina entre 1941 i 1942. La investigació de Ferrer Abárzuza també defineix tres indrets del cementeri municipal de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar-ne les restes.

La mateixa entitat que va intervenir a Sant Ferran
La Societat Aranzadi, que ja va fer una intervenció al Cementeri de Sant Ferran el 2017, ha guanyat la licitació per fer-se càrrec del primer lot del Tercer Pla de Fosses de les Balears. L’encàrrec consisteix a excavar, exhumar i identificar els cossos que es trobin a la fossa del cementeri nou de Sant Francesc i a sis més de les Illes Balears, ubicades en el cementeri d’Inca; el cementeri de Selva; el cementeri de Mancor de la Vall; el pou de Son Danús, a Santanyí; la segona fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor, i la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, a Eivissa.
L’ordre d’intervenció que ha proposat la Comissió de Fosses i Desapareguts a començar durant el mes d’octubre seria el següent: Son Coletes (Manacor), Cementiri Nou de Sant Francesc (Formentera), tercera fase de Ses Figueretes (Eivissa), cementiri d’Inca, cementiri de Mancor de la Vall, cementiri de Selva i Pou de Son Danús (Santanyí).

“Ho devem a les famílies”
El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha declarat que “aquest III Pla significa un esforç per accelerar les tasques de recuperació de víctimes desaparegudes del franquisme. Des del Govern de les Illes Balears som plenament conscients que arribam tard i no hi ha un segon a perdre. Ho devem a les famílies”.
Aquest Pla d’Exhumacions va ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre de 2020, un òrgan en el qual hi ha representades les entitats memorialistes Associació Memòria de Mallorca, Memòries de Menorca i el Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera.
Aranzadi ha avançat que amb aquest nou Pla “es dóna continuïtat al treball que l’empresa realitza a les illes des de l’any 2016 i al seu compromís amb les víctimes de la repressió franquista i amb la causa memorialística”.

Fosses intervingudes actualment
Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a disset fosses: Sant Joan (2014); Porreres (2016, 2020); Sant Ferran (Formentera, 2017); Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila, a Llucmajor, el Pou de Son Lluís, a Porreres); Pla de Fosses 2019-2020 (quatre actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria).
Fruit d’aquestes intervencions, s’han recuperat les restes d’un mínim de 161 cossos i s’han identificat 30 víctimes de la repressió franquista, sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern o d’intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb l’Ajuntament de Sant Joan i l’Ajuntament de Maria de la Salut.

Compartir

PROGRAMES