La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, ha iniciat un procediment sancionador per la tinença i el confinament d’exemplars de sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) en un refugi privat habilitat a l’illa d’Eivissa. Els fets poden constituir una infracció greu de la normativa de protecció de la biodiversitat, per la qual s’ha proposat una sanció de 6.000 euros.
Recinte tancat
L’expedient té l’origen en una actuació dels agents de Medi Ambient del Govern, que el 26 d’abril de 2026 varen inspeccionar un recinte tancat destinat a mantenir exemplars d’aquesta espècie protegida. Durant l’actuació es varen observar tres sargantanes, si bé un dels responsables va manifestar que al recinte n’hi havia un total de divuit.
Serps invasores
Arran de la inspecció, el Servei de Protecció d’Espècies del Govern exposa que ha constatat que les instal·lacions no formen part dels programes oficials de conservació de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. A més a més, els tècnics han conclòs que les característiques del tancament no oferien prou garanties per impedir l’entrada de serps invasores.
«Els particulars no poden crear refugis»
La Conselleria recorda que els particulars no poden crear pel seu compte refugis destinats a capturar, confinar, mantenir o criar exemplars de sargantana pitiüsa, encara que la finalitat declarada sigui protegir-los de les serps invasores. En aquest sentit, la normativa estableix que la conservació d’una espècie catalogada no pot quedar en mans d’iniciatives particulars que actuïn al marge dels programes oficials de conservació i del control de l’Administració competent.
S’aplica a altres espècies
Aquesta exigència no és exclusiva de les sargantanes pitiüses, sinó que s’aplica també a altres espècies protegides que disposen de programes oficials de conservació i cria en captivitat desenvolupats sota la coordinació de les administracions competents, amb la participació d’equips científics i centres especialitzats.
Anna Torres
En aquest sentit, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha assenyalat que «hem de ser conscients que la sargantana pitiüsa és una espècie protegida i que la seva conservació està sotmesa a les mateixes exigències legals bàsiques que la d’altres espècies emblemàtiques, com per exemple el linx ibèric. No es poden capturar linxs per mantenir-los i criar-los en una finca particular. Amb les sargantanes passa exactament el mateix: la seva protecció no pot quedar al criteri individual de cada persona, sinó que ha de respondre a programes de conservació dirigits i supervisats per l’Administració».
Planficació tècnica i científica
La Conselleria subratlla que la diferència de mida o de característiques entre les espècies no modifica les obligacions legals de protecció. Segons remarquen des del Govern els programes oficials de conservació responen a una planificació tècnica i científica, amb objectius definits, protocols de maneig, controls sanitaris, seguiment genètic quan correspon i mesures destinades a garantir la seguretat i el benestar dels exemplars.
Participació d’entitats i institucions científiques
D’aquesta manera, la normativa fixa que la participació d’entitats, institucions científiques o particulars en la conservació de les espècies protegides s’ha de canalitzar a través dels programes impulsats o supervisats per l’Administració competent. Aquesta col·laboració no habilita per crear refugis particulars ni per capturar, mantenir o criar exemplars per iniciativa pròpia.
Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades
Cal recordar que la sargantana pitiüsa està inclosa en el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció, en la categoria de vulnerable, d’acord amb el Decret llei 1/2023, de 30 de gener. La seva protecció està regulada també pel Decret 75/2005, de 8 de juliol, i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, que estableixen restriccions a la captura, tinença i transport d’exemplars d’espècies protegides, així com les condicions per autoritzar possibles excepcions sota el control de l’Administració competent.
Mesures provisionals
Pel que fa a les instal·lacions inspeccionades, el Servei de Protecció d’Espècies del Govern considera necessari retirar els exemplars i traslladar-los a un espai que reuneixi les condicions tècniques i legals adequades per garantir-ne la conservació.
Mesures provisionals
Fins que es pugui efectuar aquest trasllat, la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal ha establert mesures provisionals de custòdia destinades a garantir la seguretat dels animals, evitar l’entrada de depredadors i impedir noves captures, manipulacions o introduccions d’exemplars sense autorització. Aquestes mesures tenen caràcter temporal i no suposen, en cap cas, la legalització del refugi privat.
Col·laboració ciutadana
Finalment, el Govern reitera la importància de la col·laboració ciutadana en la conservació de la sargantana pitiüsa i en la lluita contra les serps invasores, i recorda que les actuacions de captura, tinença i cria d’exemplars protegits no es poden desenvolupar com a iniciatives particulars autònomes, sinó dins el marc legal i sota el control de l’Administració competent.
Debat sobre gestió de les serps invasores
En aquest context, cal recordar que la gestió de les serps invasores i la protecció de la sargantana pitiüsa han generat debat entre investigadors, entitats ecologistes i administracions, tant per l’eficàcia de les mesures de control aplicades com per la necessitat d’adoptar noves estratègies davant l’expansió d’aquestes espècies. Entre aquestes qüestions també s’ha posat sobre la taula la possibilitat que els particulars puguin instal·lar sistemes de protecció als seus jardins, una mesura que l’experta Maria Antònia Cirer considera necessària per preservar les poblacions de sargantanes que encara es conserven a les Pitiüses.
