Exigir un mínim de cinc anys de residència als estrangers per poder comprar un habitatge, limitar a un sol immoble la compra per part de persones o empreses foranes, i aplicar mesures fiscals que gravin les noves adquisicions, destinant els recursos obtinguts a la creació d’habitatge públic per a ciutadans amb una llarga residència a les Illes. Aquesta és la proposta per combatre la manca d’accés a l’habitatge a les Illes Balears que ha presentat el Pi – Proposta per les Illes, al Ple insular del Consell de Mallorca. La iniciativa insta l’Estat espanyol a defensar davant la Unió Europea la creació d’un Règim Jurídic Especial per a les Illes Balears que permetria aplicar aquesta limitació de la compra d’habitatge per part de persones i empreses estrangeres.

El portaveu de la formació insularista, Toni Salas, ha presentat la proposta a Ràdio Illa, i ha destacat que l’accés a l’habitatge en el nostre arxipèlag és “molt complicat”: “Les persones que abans es podien permetre un habitatge eren majoria, ara veiem que els individus de la nostra societat no es poden permetre un habitatge”. 

Els efectes de “l’oferta limitada” i “la demanda il·limitada”

El conseller mallorquí explica que adquirir una propietat immobiliària s’ha convertit en una “inversió” que atrau persones i grups empresarials nacionals i estrangers, un escenari que ha generat “especulació” en un mercat on “l’oferta és limitada” i la “demanda és il·limitada”. Per explicar aquest panorama immobiliari, Salas ha assenyalat que només el 54% dels habitatges de les Balears són de propietaris que en tenen un de sol, mentre que el 46% restant pertany a persones o empreses amb més d’un immoble. Salas subratlla que l’evolució és negativa, ja que fa vint anys, aquesta proporció era del 64% i del 36%, respectivament.

D’altra banda, el representant del PI ha lamentat que tant el PP com el PSOE “han vist venir el bou i no han fet res. No han tengut un pla per les Illes, han anat ficant gent i negocis (…) això anava saturant-se i fins que la gent no ha dit prou, no ho han dit de boca”. Ara bé, “amb fets”, recalca Salas, “no han fet res”.