El Ple insular d’agost ha aprovat les 15 proposicions presentades, de les quals 13 per unanimitat. L’equip de Govern de Sa Unió ha aconseguit els vots a favor de tots els consellers en les quatre iniciatives que ha impulsat, i també han prosperat per unanimitat les quatre de Gent per Formentera (GxF) i les altres quatre del PSIB-PSOE. En canvi, el conseller no adscrit Llorenç Córdoba ha obtingut la unanimitat en una, i la majoria absoluta en les altres dos.
Cessió de terrenys per facilitar l’ampliació de la caserna de la Guàrdia Civil
Pel que fa a les proposicions de l’equip de Govern (vuit consellers de disset en el Ple), s’ha aprovat inicialment la cessió gratuïta al Ministeri de l’Interior d’una parcel·la de 2.607,73 metres quadrats, situada a la venda des Brolls i adjacent a l’actual caserna de la Guàrdia Civil, per fer possible l’ampliació de les instal·lacions. L’operació té per objectiu possibilitar la construcció d’habitatges destinats als agents de la Guàrdia Civil que presten servei a Formentera, per tal de facilitar-ne la permanència a l’illa i contribuir a disposar d’una plantilla més estable.
El vicepresident segon i conseller d’Economia, Territori i Infraestructures, Javier Serra, ha destacat: “Hem adquirit els terrenys, hem fet les passes urbanístiques necessàries i ara els posam a disposició del Ministeri. El Consell està complint amb la seua part i esperam que l’Estat pugui avançar en el projecte perquè aquesta ampliació i els habitatges siguin una realitat”.
La cessió queda vinculada a l’ampliació de la caserna de la Guàrdia Civil i, si els terrenys no es destinen a aquesta finalitat en el termini de cinc anys, la parcel·la revertirà al Consell Insular de Formentera. Una vegada completada la tramitació, l’aprovació definitiva de la cessió permetrà formalitzar el corresponent conveni amb el Ministeri de l’Interior.
Plus d’insularitat igual per a tots els treballadors del Consell
En segon lloc, Sa Unió ha promogut una iniciativa per instar el Govern balear a impulsar una iniciativa legislativa en el Parlament perquè l’administració central assumeixi íntegrament la indemnització per residència dels empleats públics, que suposa una despesa per part del Consell de més d’un milió d’euros el 2026 i de més de dos milions l’any 2027.
De fet, actualment, el Consell destina el 42% del seu pressupost anual al capítol de personal, i l’aplicació completa de les noves quanties podria situar aquesta despesa per damunt del 50% del pressupost insular.
A més, el vicepresident tercer i conseller de Recursos Humans, Hugo Martínez, ha defensat que la indemnització tengui una quantia única per a tots els empleats públics, independentment de la seua categoria professional, ja que els sobrecostos de viure a Formentera afecten tots els treballadors.
Més finançament autonòmic per garantir els serveis socials
La tercera proposta presentada per Sa Unió, també aprovada per unanimitat, reclama al Govern de les Illes Balears que augmenti la dotació econòmica destinada als serveis socials de Formentera per compensar els sobrecostos derivats de la insularitat i garantir la sostenibilitat dels serveis, en concret de la Residència des Brolls i del Centre de Dia.
L’equip de Govern assenyala que només el personal necessari d’aquests equipaments representa actualment per al Consell un cost aproximat d’1,5 milions d’euros anuals, al qual s’ha d’afegir el manteniment de les instal·lacions. Tot i el finançament que aporta l’autonomia, precisa el Govern insular, aquest no cobreix la totalitat del cost anual del servei.
Martínez ha subratllat que “no demanam deixar de gestionar aquests serveis; tot el contrari. Volem continuar fent-ho des de Formentera perquè creim en un servei pròxim i adaptat a la nostra realitat. El que demanam és disposar de prou recursos per poder mantenir-lo amb garanties i sense que el cost recaigui de manera desproporcionada sobre el pressupost insular”.
Finalment, l’equip de Govern de Sa Unió ha introduït per la via d’urgència una proposició per incloure el canvi en les directives del Club d’Escalada Formentera i a l’Obra Cultural Balear de Formentera, un tràmit necessari perquè aquestes organitzacions tenguin dret a vot de cara a la pròxima sessió del Consell d’Entitats, prevista durant el mes de setembre.
GxF: vetar els trasllats turístics en helicòpter
El principal partit de l’oposició, Gent per Formentera (cinc consellers), també ha aprovat per unanimitat les quatre proposicions que ha defensat. Per començar, el Ple insular ha rebutjat els aterratges i enlairaments d’helicòpters vinculats a usos privats, turístics o comercials, un fenomen que els darrers mesos s’ha accentuat. Els opositors han recordat que el març de 2026 es va fer públic que una empresa projectava oferir vols discrecionals a Formentera. A més, durant el juliol s’han produït, almenys, dos aterratges en sòl rústic. En un dels casos, la formació assenyala que la parcel·la està vinculada a una estada turística que anunciava la possibilitat d’accedir-hi per terra, mar i aire.
Neteja per evitar inundacions
D’altra banda, en l’inici de l’època de major risc de pluges intenses, GxF ha proposat revisar i netejar els embornals, les reixes, les cunetes, els passos d’aigua i la resta d’elements de drenatge dels nuclis urbans i de la xarxa viària insular.
La proposta també reclama inspeccionar els torrents i els cursos naturals de drenatge en tota la seva longitud i retirar-ne els residus i els obstacles. Es posa una atenció especial en els dos cursos que davallen dels molins de sa Miranda: el que discorre cap a ses Bardetes, el Camí Vell de la Mola i es Brolls, i el que discorre cap al polígon industrial de Can Teuet i es Brolls.
Millora del manteniment del Camí Vell de la Mola
La tercera proposta de GxF aprovada planteja rehabilitar i reasfaltar el tram inicial d’aproximadament 150 metres del Camí Vell de la Mola des de Sant Francesc, que presenta un deteriorament generalitzat i acumulacions d’aigua quan plou. També es demana conservar la configuració de prioritat invertida fins al Camp Municipal d’Esports i revisar les necessitats de manteniment de tot el camí.
La iniciativa també aborda les males olors d’aigües residuals detectades en diversos punts del tram asfaltat. Per aquest tram discorre una conducció que transporta fins a la depuradora les aigües residuals procedents del Pilar de la Mola. GxF proposa instar el Govern de les Illes Balears, a través d’ABAQUA, a inspeccionar la conducció i la resta d’elements de la xarxa general de sanejament, determinar l’origen de les males olors i executar les actuacions necessàries per eliminar-les.
Reposició i manteniment de l’arbrat urbà
La quarta i darrera proposta de GxF posa el focus en els escocells sense arbre que hi ha als nuclis urbans. La formació proposa reomplir-los provisionalment amb terra per reduir el risc de caigudes fins que s’hi plantin nous arbres.
La formació també reclama fer els treballs de poda, reg i manteniment necessaris, revisar els tutors dels arbres joves i planificar una campanya de reposició amb espècies adaptades al clima de Formentera.
PSOE: solucionar l’absència d’inspector turístic
Els socialistes (tres consellers) també han aconseguit que les quatre proposicions que han presentat al Ple s’hagin aprovat per unanimitat. D’una banda, ha prosperat la iniciativa relativa a convocar urgentment el procés de contractació d’un inspector o inspectora de Turisme, després que el Consell Insular hagi quedat sense cap inspector en actiu en plena temporada turística. El partit opositor ha considerat “incomprensible que l’administració responsable de perseguir l’oferta turística il·legal i vetllar pel compliment de la normativa no disposi en aquests moments de cap efectiu dedicat a aquestes funcions”.
Revisió de la taxa de fems
D’altra banda, el PSOE ha obtingut tots els vots del plenari per reactivar de manera immediata la revisió de l’Ordenança Fiscal reguladora de la taxa de residus, un dels compromisos inclosos en l’acord pressupostari de 2026 entre el PSIB-PSOE i l’equip de Govern. La reforma pretén modificar l’increment lineal (per a tots els contribuents per igual) en un 30% de la taxa de residus.
Els socialistes consideren (i també GxF, que ho inclogué en els seus acords pressupostaris amb Sa Unió) que aquest augment hauria de ser més significatiu en perfils empresarials que en el cas dels residents. Des de l’equip de Govern s’ha justificat la demora en l’impuls d’aquesta modificació perquè la consultora externa que està assessorant el Consell ha patit la baixa laboral de sis mesos de la persona que s’encarregava d’aquest assumpte, una explicació que no ha convençut els socialistes, que han assenyalat que la contractació d’una empresa externa hauria de suposar “més eficiència” en la tramitació.
Comissió de seguiment dels acords pressupostaris
Per unanimitat també s’ha aprovat convocar la segona reunió de seguiment dels acords pressupostaris amb el Govern insular i reclamar el lliurament de l’informe del primer semestre sobre el grau d’execució dels compromisos adquirits. El vicepresident Javier Serra ha admès la demora en la redacció de l’informe i ha demanat disculpes. En canvi, ha recordat que la primera reunió es va celebrar a mitjan juny i les altres dos estan previstes per mitjan setembre i mitjan desembre.
En tot cas, la iniciativa ha recollit algunes modificacions com incloure a GxF en les reunions de seguiment del compliment dels acords i que els informes sobre aquesta qüestió siguin remesos a tots els grups i al conseller no adscrit, Llorenç Córdoba.
Ordenança de Mercats
Finalment, el Grup Socialista també ha aconseguit el llum verd perquè la futura Ordenança Unificada dels Mercats inclogui els paradistes en els òrgans de participació i es justifiqui o matisi l’increment de les quantitats econòmiques descrites en el règim sancionador.
Llorenç Córdoba: reprovació per la gestió de les gandules i para-sols
Les tres proposicions presentades pel conseller no adscrit s’han aprovat, tot i que només una d’elles per unanimitat. En primer lloc, Córdoba ha aconseguit el vot a favor de la resta de l’oposició i els vots en contra dels consellers de Sa Unió per censurar la gestió política desenvolupada pel Govern balear i per l’equip de Govern insular en la tramitació de les autoritzacions dels lots de gandules i para-sols a les platges de Formentera. La iniciativa també demana la reprovació del conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente i exigeix la publicació de tota la informació relacionada amb l’expedient.
El retorn de les competències de menors al Govern balear
D’altra banda, el Ple ha aprovat, amb els vots a favor de Sa Unió i el promotor de la iniciativa, Córdoba, retornar les competències a l’administració autonòmica. El PSOE hi ha votat en contra i GxF s’hi ha abstingut. Una proposició similar ja s’aprovà en el Ple de l’Estat de l’illa de juliol de 2025. Avui el conseller independent ha reclamat que es compleixi el mandat del plenari.
El president, Óscar Portas, ha declarat que “no hem renunciat a renunciar [en la competència de menors], el problema és que el Govern no ha contestat”. Des de l’oposició, el socialista Rafa Ramírez ha assegurat que aquest retorn suposaria “un fracàs” perquè representaria admetre que “no som capaços de defensar els nostres menors i cuidar-los”.
En canvi, Alejandra Ferrer, de GxF, ha demanat incloure en la proposició una menció explícita al “repartiment equitatiu” de nens migrants entre les illes perquè “cap illa assumeixi una càrrega desproporcionada”. Aquesta fórmula també havia estat aprovada en el Ple d’octubre de 2025. Segons els càlculs de l’opositora (i també del PSOE), aquest repartiment suposaria que Formentera assumís la cura de 12 menors, una xifra que ha considerat assumible i molt inferior a l’actual, de devers 250 nens i joves, d’acord amb fonts insulars. Finalment, el suggeriment de Ferrer no ha estat inclòs en el text aprovat.
Sobre això, el secretari insular, Àngel C. Navarro, ha descrit la complexitat jurídica del retorn d’una competència insular a l’administració autonòmica, si bé ha apuntat que quan es va fer la cessió en favor de Formentera, el 2008, no existia la problemàtica migratòria actual, de manera que eren “tres o quatre” els infants que anualment se sumaven a la tutela insular i la inversió per tenir-ne cura era d’uns 250.000 euros, i no d’uns 12 milions com en el darrer any.
La comissió de la mesa de delimitació de Costes
L’única proposició de Córdoba que sí que ha comptat amb tots els vots de la resta del plenari ha estat la relativa a convocar la mesa de Delimitació de Costes, que agrupa a representants del centenar de famílies afectades de l’illa, i també de les administracions implicades.
