La navegació recreativa a les Pitiüses necessita una regulació «lògica i basada en solucions pràctiques» que permeti compatibilitzar l’activitat nàutica amb la preservació rigorosa del medi marí. Aquest ha estat el missatge central llançat durant la jornada principal del VIII Fòrum Marí d’Eivissa i Formentera, celebrat aquest dimecres a Eivissa, on s’han posat sobre la taula mesures concretes per combatre l’impacte dels fondejos irresponsables i la contaminació de les aigües.
En l’encontre, el capità i fundador d’Essence Sailing, Diego de la Viña, i el president de l’Associació d’Empreses de Xàrter de les Illes Balears (AECIB), Pedro Francisco Gil Martín, han desgranat les actuacions urgents que requereix el sector, centrant-se especialment en la conservació de la posidònia i la millora dels serveis portuaris.
Alertes automàtiques i boies ecològiques
Una de les principals aportacions de De la Viña per evitar la destrucció del fons marí consisteix a aprofitar la tecnologia que ja utilitzen els navegants. La proposta implica integrar la cartografia de les praderies de posidònia directament en les cartes nàutiques digitals (com Navionics o C-MAP). D’aquesta manera, els usuaris rebrien alertes automàtiques a la mateixa pantalla de navegació abans de tirar l’àncora sobre zones protegides, sense haver de consultar aplicacions externes.
A més de la prevenció digital, el sector demana actuacions directes a la mar, com la delimitació i cartografia d’eslores. És a dir, caldria senyalitzar amb claredat les zones autoritzades i identificar els fons adequats per al fondeig d’embarcacions de gran eslora.
D’altra banda, també s’ha proposat incrementar els camps de fondeig protegit en aquelles àrees on l’arrossegament d’àncores representa un perill per a la vegetació marina.
Buidatge d’aigües a l’amarrament i control d’abocaments
A més de protegir la posidònia, la trobada ha emfatitzat la importància de mantenir la claredat i la qualitat de l’aigua. En aquest sentit, De la Viña ha estat molt crític amb els sistemes actuals d’extracció d’aigües residuals mitjançant motobombes, que considera insuficients.
Per solucionar-ho, proposa instal·lar connexions directes des dels mateixos amarraments per al buidatge d’aigües grises i negres, fent que aquesta tasca sigui «tan fàcil com carregar aigua». Segons ha remarcat, les exigències mediambientals han d’anar acompanyades d’instal·lacions que en facilitin el compliment real.
Així mateix, per evitar abocaments contaminants d’hidrocarburs i altres substàncies nocives, s’ha defensat la conveniència d’aplicar una bateria de mesures: revisió periòdica de sentines i ús de materials absorbents a bord; disposar d’equips de resposta immediata davant de vessaments i mantenir màxima precaució durant el proveïment de carburant; reducció de la velocitat en zones marítimes sensibles i millora de l’aïllament acústic de les màquines; i, finalment, emprar de forma obligatòria productes de neteja biodegradables.
Una aliança pel futur del mar Balear
«El que fa falta és legislar d’una manera lògica i amb la gent que en sap de vaixells al capdavant», ha conclòs De la Viña en aquest fòrum, consolidat com un dels esdeveniments de referència estatal en divulgació científica i protecció marina.
La trobada està impulsada per un equip promotor integrat per Ibiza & Formentera Preservation, Trasmapi, Ramat, Fundació Pachá, Insotel, The White Angel, Fundació Marilles, Marina Ibiza i l’Associació Vellmarí, i compta amb el suport del Govern balear, el Consell de Formentera, l’Ajuntament d’Eivissa i altres entitats locals.
