El Consell Insular de Formentera s’ha adherit al Programa de Municipis Saludables del Govern de les Illes Balears. En aquest context, la directora general de Salut Pública del Govern de les Illes Balear, Elena Esteban, ha explicat a Ràdio Illa en que consisteix el programa i ha abordat diversos aspectes relacionats amb la salut pública com els programes de prevenció disponibles actualment.
L’entorn i el benestar
La directora general ha defensat la importància que s’incorpori la salut com un eix transversal en les polítiques públiques assenyalant que el benestar de la població també depèn de l’entorn, més enllà de l’assistència sanitària. En aquest sentit, ha explicat que “l’entorn on vivim, on ens relacionam, on feim feina i els comportaments que adoptam” són determinants en la salut.
Un programa voluntari amb una metodologia comuna
Esteban ha remarcat que l’adhesió és completament voluntària i ha atribuït el creixent interès dels municipis a una ciutadania cada vegada més conscient dels factors que condicionen la salut.
Envelliment, soledat i salut mental
Entre els grans desafiaments actuals ha citat l’envelliment de la població, les malalties cròniques, la soledat no desitjada i els problemes de salut mental. Segons ha explicat, transformar els municipis en entorns saludables és una manera d’afrontar aquests reptes de forma estructural.
Participació
Actualment, però, el programa encara té una implantació limitada. A més del Consell Insular de Formentera, a qui Esteban ha felicitat per la seva ràpida adhesió, també hi participen els municipis d’Inca, Muro, Felanitx i Porreres. Tot i això, la directora general ha assenyalat que molts ajuntaments ja desenvolupen accions de promoció de la salut sense integrar-les dins una metodologia comuna.
Manera ordenada de diagnosticar
Precisament aquest és, segons Esteban, el principal valor del programa: oferir una manera ordenada de diagnosticar la situació, identificar els actius de salut existents i elaborar un pla d’acció que permeti obtenir resultats sostinguts en el temps.
Sis passes
La directora general ha detallat que el procés consta de sis fases i compta en tot moment amb el suport tècnic del Servei de Promoció de la Salut. El primer pas és que el ple municipal aprovi formalment l’adhesió al programa i nomeni una persona coordinadora. Posteriorment s’elabora un mapa d’actius de salut, és a dir, un inventari de tots aquells recursos del municipi que contribueixen al benestar de la població, com ara parcs, rutes saludables, camins escolars o gimnasos a l’aire lliure.
Diagnòstic comunitari
A continuació es duu a terme un diagnòstic comunitari que analitza les característiques demogràfiques, socioeconòmiques, els indicadors de salut, l’envelliment, la dependència, la mobilitat i el context físic i social del municipi. Amb aquesta informació es defineix un pla d’acció adaptat a les necessitats de cada localitat. Esteban ha insistit que la participació ciutadana és “fonamental” durant tot el procés, ja que sovint són els mateixos veïns qui coneixen recursos o necessitats que les administracions desconeixen.
Refugis climàtics i urbanisme saludable
Preguntada pels efectes del canvi climàtic, la directora general ha assegurat que l’augment de les temperatures constitueix un dels grans reptes de salut pública. En aquest sentit, ha explicat que el programa incorpora actuacions relacionades amb l’urbanisme saludable, com la creació de refugis climàtics, més zones verdes, espais amb ombra o elements d’aigua que ajudin a reduir l’impacte de la calor. Segons ha afirmat, disposar d’un diagnòstic permet identificar aquests problemes i començar a aplicar-hi solucions.
Finançament
Esteban ha aclarit que el programa no disposa d’una línia específica de finançament per part del Govern balear. L’objectiu, ha dit, és “posar la salut a l’agenda del municipi” perquè els equips de govern incorporin aquest criteri en totes les seves decisions. Més que impulsar grans projectes nous, ha explicat, es tracta de prioritzar les opcions més saludables quan s’han de prendre decisions urbanístiques o de gestió.
Tot i això, ha recordat que la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables sí que ofereix convocatòries d’ajudes perquè els municipis puguin desenvolupar determinades actuacions.
Un municipi “més amable”
Per a Esteban, un municipi saludable seria “un municipi més amable”, amb abundants zones verdes, ombra als carrers, espais esportius a l’aire lliure, camins escolars segurs, rutes saludables i una mobilitat que permeti reduir la dependència del vehicle privat i potenciar la bicicleta.
Benestar emocional, cohesió i participació
A més dels aspectes urbanístics, ha destacat la importància del benestar emocional, la cohesió social i la participació ciutadana per combatre la soledat i reforçar els vincles comunitaris.
Model turístic
Sobre el model turístic de les Illes, ha reconegut que cal trobar un equilibri entre l’activitat econòmica i el benestar dels residents, tot i que ha matisat que aquesta qüestió excedeix les competències directes de la Direcció General de Salut Pública.
Espais sense fum i prevenció
La directora general també ha explicat que el programa incorpora la promoció dels espais sense fum com una de les actuacions de salut pública que poden desenvolupar els municipis.
Prevenció
Pel que fa a les polítiques preventives, ha recordat que les Illes Balears disposen de programes consolidats de cribratge del càncer de còlon, mama i coll uterí i participen també en el projecte pilot Cassandra per al cribratge del càncer de pulmó.
Cribratge neonatal
Ha destacat igualment l’ampliació del programa de cribratge neonatal, que ha passat de detectar set a quaranta malalties endocrinometabòliques, així com els programes de detecció precoç de la hipoacúsia.
Vacunació
En matèria de vacunació, ha defensat que continua sent “la mesura de salut pública que més vides ha contribuït a salvar al llarg de la història”. Tot i reconèixer que a les xarxes socials circula molta desinformació, ha assegurat que la resposta ciutadana continua sent positiva i ha posat com a exemple l’èxit del recent programa de vacunació als centres escolars. Per aquest motiu, ha fet una crida a informar-se a través dels professionals sanitaris i dels canals oficials.
Infeccions de transmissió sexual
Durant l’entrevista, Esteban també ha mostrat la preocupació de Salut Pública per l’increment de les infeccions de transmissió sexual. Segons ha explicat, el Govern està elaborant un pla estratègic per reforçar la prevenció, especialment entre la població jove, i considera que la disminució de la percepció de risc del VIH ha pogut contribuir a relaxar les mesures de protecció.
“Deixar salut als ciutadans”
Finalment, la directora general ha expressat el desig que cada vegada més municipis se sumin al programa de Municipis Promotors de la Salut i iniciïn aquest procés de transformació: “Moltes vegades pensam que el principal llegat que pot deixar un municipi, un batle o un equip de regidors són infraestructures, una economia o uns comptes sanejats. Això és important, però deixar salut als seus ciutadans i a les seves generacions futures és una herència molt potent i molt important”, ha conclòs Elena Esteban.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
