En aquest període excepcional de confinament i de restriccions de la mobilitat, la gent segueix morint, i no ens estem podent acomiadar amb normalitat. Són moments estranys tant per si es mor un familiar directe nostre, com si es mor el parent d’un amic i no el podem acompanyar en el dol. En parlam avui des de tres perspectives; la d’un testimoni directe o afectat, la d’un professional de la psique humana, i la d’un home que ha acompanyat espiritualment a centenars i centenars de persones en aquest tràngol.
Els funerals en confinament: «No abraçar és molt dur»
Deixa el teu comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.Articles relacionats
Articles relacionats
Dimarts 6 d’octubre: les educadores de 0 a 3 anys, convocades a la vaga per exigir millores abans que es tanqui el pressupost 2027
Jesús Ferrer Guasch repassa la campanya de l’oli, la solidaritat veïnal i les proves esportives de la Mola
