El psicòleg Paco Pérez ha dedicat un nou espai d’Ràdio Illa, dins Aquells Meravellosos Anys, a explicar com funciona la son en la infància i l’adolescència des d’una visió neurològica, allunyant-se del discurs de les dificultats o de la gestió conductual, i posant el focus en què fa el cervell quan dorm.

Part essencial de l’aprenentatge

Segons Pérez, dormir és una part essencial de l’aprenentatge. Durant la son tenen lloc tres processos fonamentals. El primer és la consolidació de l’aprenentatge: el cervell reorganitza la informació adquirida durant el dia, com ara paraules noves, normes o habilitats. “Tu estàs aprenent a tocar un instrument, te’n vas a dormir i l’endemà ja et surt millor”, explica. A la nit, el cervell reubica la informació. En infants amb dificultats, aquest procés pot ser més complex perquè el cervell no filtra igual, i per això dormir bé forma part del mateix procés d’aprendre.

Regulació emocional

El segon gran procés és la regulació emocional, que es produeix sobretot durant la fase REM. En aquesta fase, el cervell emocional es reactiva però amb menys càrrega d’estrès, revisa les emocions viscudes durant el dia i en baixa el volum. Si la son és fragmentada, aquest procés no es completa i l’endemà hi ha més dificultats per reubicar emocionalment el que s’ha viscut.

Manteniment

El tercer procés és el manteniment del cervell. El cervell infantil, que està en ple desenvolupament, necessita aquest “manteniment nocturn”, una mena de neteja cerebral imprescindible perquè pugui continuar madurant adequadament.

Cicles de la son i microdespertars

Pérez també explica per què els infants es desperten a la nit. La son funciona per cicles, que són més curts com més petits són els nens. Entre cicle i cicle hi ha microdespertars. La diferència entre adults i infants és que els adults hem après a tornar-nos a adormir sols. En canvi, si un infant s’adorm amb molta presència, llum, activitat o al sofà, quan té un microdespertar i nota que l’entorn ha canviat, es desperta del tot. “No és manipulació”, subratlla, “és coherència neurològica”.

Presència dels adults

També aborda per què sovint costa tant anar a dormir. “El cervell no té un interruptor: no es pot passar de cent a zero en dos minuts”, exposa el professional. Pantalles fins a l’últim moment, llums intenses i activació constant dificulten l’entrada a la son. Dormir implica vulnerabilitat: perdre el control. En els infants, això genera demandes constants —aigua, més contes, converses eternes— que no responen a resistència pura, sinó a la necessitat d’allargar la presència dels adults. La manca de presència genera ansietat.

Estrès i son

A tot això s’hi suma la relació directa entre estrès i son. Canvis familiars, excés d’activitats, tensió o cansament poden fer que el sistema nerviós entri en mode alerta. “Un cervell en alerta no entra en son profund”, explica Pérez, i per això no es pot exigir un bon descans en un cos tens.

Pautes pràctiques

Davant d’això, proposa pautes pràctiques. La primera és establir rituals repetits i previsibles, no necessàriament llargs, però sí estables: bany, pijama, dents, conte. Aquests rituals donen seguretat neurològica i permeten al cervell començar a baixar revolucions.

Baixada d’estímuls

La segona pauta és una baixada progressiva d’estímuls uns trenta o quaranta minuts abans d’anar a dormir: pantalles fora, llum suau i activitats tranquil·les. El cervell necessita senyals clares que el dia s’està acabant.

Connexió emocional

La tercera és una connexió emocional breu però plena. Cinc minuts de presència real —mirar, escoltar, tocar— poden evitar quaranta minuts de resistència. La presència crea seguretat, una necessitat bàsica sovint infravalorada.

Coherència

També destaca la importància de la coherència en les respostes nocturnes: respostes calmades, previsibles i sense excés d’activació. La calma adulta és reguladora, tot i que reconeix que a la nit, amb el cansament, això és especialment difícil.

Expectatives ajustades

Per acabar, Pérez insisteix en la necessitat de tenir expectatives ajustades a l’edat. No tots els infants dormen tota la nit als dos anys, ni tots deixen de despertar-se al mateix moment. La son madura amb l’edat i amb la regulació del cervell: “Com més regulat està el cervell, abans s’aconsegueix una bona son”.