L’Associació d’Usuaris Recreatius de s’Estany des Peix demana que el Consell de Formentera faci passos per esmenar la situació en aquesta llacuna natural. Després que el Ple insular d’octubre aprovàs per unanimitat crear una mesa de treball —a proposta de GxF— que reunirà representants del Govern insular, de l’oposició i dels serveis tècnics, l’entitat confia a poder abordar d’una vegada les seves principals reivindicacions de seguretat i de gestió diària.
En una entrevista a Ràdio Illa, el president de l’associació, Xicu Castelló, i el tresorer, Paco Mayans, han detallat els problemes que pateixen els usuaris des de l’aprovació inicial del reglament l’any 2022 i han exposat les solucions que han posat sobre la taula de les institucions.
Danys pels temporals
Un dels punts més crítics assenyalats per l’entitat és la inseguretat dels amarratges actuals davant condicions meteorològiques adverses. D’una banda, pel que fa als sistemes de fondeig de baix impacte, (amb 207 boies disperses per s’Estany) reclamen que s’allarguin els trams de cadena amb la finalitat que actuïn com a amortidors.
D’altra banda, l’associació també indica que els pantalans (amb 78 punts d’amarratge) estan instal·lats en la zona més exposada de s’Estany als vents de ponent, llebeig i mestral. L’onatge que s’hi genera amb mal temps (de 50 o 60 centímetres) fa que les barques col·lideixin entre elles, per la qual cosa es demanen millores de protecció i seguretat.
En qualsevol cas, l’entitat reclama clarificar quin tipus de resposta assumirà el Consell quan per mal temps es produeixin danys a les embarcacions amarrades. De moment, els hi consta que cap usuari ha percebut cap pagament per part del Consell per aquest concepte, malgrat que alguns han reclamat a la institució el pagament dels desperfectes directament o a través d’una asseguradora.
Una alternativa per a les embarcacions auxiliars
Un altre front clau per als usuaris és la gestió de les barques auxiliars, necessàries per accedir a les embarcacions fondejades a l’interior de la llacuna, ja que el servei de barqueig no està operatiu. Tot i entendre que no es pot permetre la presència de barques abandonades o en mal estat en qualsevol punt del litoral, l’associació adverteix que la prohibició total de varar a la platja no és viable sense que s’estableixin alternatives.
Per resoldre-ho, l’entitat proposa habilitar tres o quatre punts específics de dipòsit i gestió al voltant de l’estany. Entre les solucions plantejades, també contemplen la restauració dels mollets de pedres tradicionals per amarrar les auxiliars.
Mantenir les places i la llista d’espera viva
Finalment, l’associació s’oposa a la intenció d’aplicar un criteri de reducció progressiva d’amarratges. En canvi, sol·liciten que es mantenguin els 285 punts d’amarrament previstos i que, si qualsevol usuari deixàs vacant, la plaça fos assignada de forma immediata al següent integrant de la llista d’espera.
