L’espai de psicologia conduït per Vanessa Parellada ha abordat aquesta setmana el concepte de la compassió dins dels processos terapèutics i de creixement personal. Durant la conversa, la psicòloga ha insistit en la importància d’entendre l’autocompassió “no com una permissivitat emocional” ni com una forma de victimització, sinó com una eina per mirar-se “de debò”, entendre les pròpies contradiccions i contextualitzar les conductes i mecanismes de defensa que cada persona ha desenvolupat al llarg de la seva vida.
“Formes de funcionar”
Parellada ha explicat que moltes de les actituds o patrons que generen malestar en l’edat adulta “en algun moment varen ajudar a sobreviure”. Segons ha detallat, una persona molt controladora pot haver crescut “en entorns imprevisibles on anticipar-se era l’única manera de sentir seguretat”, mentre que algú que necessita constantment l’aprovació dels altres pot haver après “que l’amor depenia de complir certes expectatives”. En aquest sentit, ha remarcat que el treball terapèutic no consisteix tant a preguntar-se “per què som així”, sinó “per què el cervell va haver de construir aquestes formes de funcionar”.
“Responsabilitat sí, culpa no”
La psicòloga ha diferenciat entre responsabilitat i culpa, assegurant que “la responsabilitat sí, la culpa no”. Així, ha defensat que entendre el context personal no implica justificar conductes perjudicials ni eliminar les conseqüències dels actes. “Una persona que va a teràpia no és una víctima de tot, ella també fa mal i també pot seguir fent mal”, ha afirmat. Per això, considera fonamental “prendre consciència” i comprometre’s amb el propi benestar i amb la possibilitat de canviar comportaments que ja no resulten saludables.
Escut o essència
Durant el programa també s’ha abordat la tendència d’algunes persones a identificar-se completament amb els seus mecanismes de defensa. “Molta gent confon l’escut amb la seva essència”, ha explicat Parellada, advertint que alguns patrons inicialment protectors poden acabar generant relacions tensionades o dificultats emocionals. Ha posat com a exemple les persones perfeccionistes o hipervigilants, que poden aconseguir aprovació externa o sensació de control, però “a un preu molt alt” en termes d’esgotament emocional i relacions personals.
“Ganes de mirar”
En relació amb les addiccions i altres problemàtiques complexes, la psicòloga ha remarcat que perquè la teràpia funcioni “la persona ha de tenir ganes de mirar, d’obrir aquella caixa i enfrontar-se al que hi ha dins”. També ha reconegut que hi ha moments en què algunes persones acudeixen a teràpia només per alleujar un malestar puntual, sense estar preparades encara per iniciar un treball profund. “Com a terapeuta pots arribar fins on la persona vol arribar”, ha afirmat.
Terapeuta i pacient
Parellada també ha reflexionat sobre la relació entre terapeuta i pacient, destacant la importància de mantenir límits professionals perquè el psicòleg pugui continuar sent “un refugi” si aquella persona necessita tornar-hi en un futur. Així mateix, ha explicat que moltes vegades l’impacte d’una teràpia ve del fet que “un professional extern valida” experiències o emocions que l’entorn proper ja havia intentat assenyalar.
Canviar patrons
Finalment, la psicòloga ha insistit en la necessitat de “sostenir la incomoditat” que implica canviar patrons apresos. Segons ha assenyalat, ser conscient d’un problema “no és suficient per canviar”, sinó que també cal “passar a l’acció” i aprendre a tolerar situacions incòmodes, com posar límits o prioritzar el propi benestar. “No som inamovibles, les persones podem canviar si volem canviar”, ha conclòs.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
