Els plens dels consells insulars de Formentera i d’Eivissa han donat llum verda, per unanimitat, a una proposta de llei que pretén modernitzar el dret civil propi de les Pitiüses en matèria matrimonial. El text, elaborat pel Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears, actualitza una regulació vigent des de 1990 i adapta institucions històriques a la realitat social i jurídica actual.
A Ràdio Illa, el secretari del Consell de Formentera i vocal del Consell Assessor de Dret Civil, Àngel Custodio Navarro, ha qualificat aquesta iniciativa d'”històrica” i ha recordat que és el resultat de més de dues dècades de treball tècnic i jurídic.
Més protecció per a les famílies
La futura norma manté el règim de separació de béns propi d’Eivissa i Formentera, però desenvolupa de manera molt més completa les situacions que poden produir-se durant el matrimoni, la separació o la defunció d’un dels cònjuges. La regulació passa dels tres articles actuals a quaranta-vuit, amb l’objectiu d’oferir un marc jurídic adaptat a la realitat de les Pitiüses i evitar haver de recórrer constantment al Codi Civil espanyol, pensat per a un règim de guanys diferent del pitiús.
Segons ha explicat Custodio Navarro, la reforma incorpora mecanismes per protegir millor la família, regular la gestió del patrimoni familiar i donar resposta a situacions que fins ara no estaven previstes de manera específica en el dret civil propi d’Eivissa i Formentera.
Recupera figures tradicionals
Entre les novetats, la proposta recupera institucions històriques del dret pitiús, com l’any de plor, que garantiria que la persona vídua pugui continuar residint almenys durant un any al domicili familiar quan no disposi d’un altre dret d’usdefruit reconegut. També protegeix l’aixovar domèstic habitual, que quedaria en mans del cònjuge supervivent, excepte en el cas de béns d’elevat valor econòmic o patrimonial.
La reforma també introdueix un sistema d’indemnitzacions en cas de divorci per compensar el cònjuge que hagi renunciat al seu desenvolupament professional per dedicar-se principalment a la cura de la família o de la llar, una situació que fins ara no estava regulada específicament en el règim de separació de béns.
Ara la decisió és del Parlament
Després del suport unànime dels dos consells insulars, la proposta ja s’ha remès al Parlament de les Illes Balears. Els impulsors demanen que els grups parlamentaris l’assumeixin com a pròpia i la tramitin per la via d’urgència i en lectura única, seguint el precedent de la Llei de pactes successoris, aprovada també amb un ampli consens.
Cap a una reforma global del dret civil balear
Durant l’entrevista, Custodio Navarro també ha avançat que aquesta iniciativa forma part d’un projecte més ampli per actualitzar el conjunt del dret civil balear. Segons ha explicat, l’objectiu és revisar fins a disset lleis vigents i abandonar l’actual sistema de compilació per avançar cap a una regulació més completa i ordenada del dret civil de les Illes Balears, mantenint sempre les particularitats jurídiques de cada illa.
