El Govern balear fa un balanç positiu de la campanya de perill alt d’incendis forestals, que ha finalitzat aquest 15 d’octubre amb 72 sinistres i 32 hectàrees cremades al conjunt de les Illes Balears, malgrat les elevades temperatures i la sequera.
Formentera ha registrat sis incendis forestals des de principi d’any, que han afectat una superfície total de 0,34 hectàrees, segons les dades presentades aquest dijous per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural en el balanç de la temporada de perill alt d’incendis forestals de 2026.
Al conjunt de les Illes Balears, la campanya de perill alt, desenvolupada entre l’1 de maig i el 15 d’octubre, ha finalitzat amb 72 sinistres i 32 hectàrees de superfície forestal afectada. El Govern ha valorat positivament aquestes xifres, tenint en compte les condicions meteorològiques de l’estiu, marcades per les temperatures elevades i els episodis de sequera.
El balanç s’ha presentat a la Central de Comunicacions d’Incendis Forestals (CCIF), amb la participació del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, i el gerent de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), Tomeu Llabrés.
Formentera, amb 0,34 hectàrees afectades
Pel que fa a la distribució territorial dels incendis registrats des de principi d’any i fins al 15 d’octubre, Formentera ha comptabilitzat sis sinistres i 0,34 hectàrees de superfície forestal cremada.
A la resta de l’arxipèlag, Mallorca concentra el 81 % de la superfície afectada, amb 56 incendis i 29,6 hectàrees. A Eivissa s’han registrat 21 sinistres, que han afectat 4,7 hectàrees, mentre que Menorca ha comptabilitzat tres incendis i 1,8 hectàrees cremades.
En total, l’Operatiu Interinsular d’Incendis Forestals (OIIF) ha intervingut en 86 incendis forestals durant el 2026, amb una superfície afectada de 36,4 hectàrees.
Aquestes xifres se situen per davall de les mitjanes dels darrers anys. En les últimes dues dècades, la mitjana anual ha estat de 115 incendis i 681 hectàrees cremades. Si es pren com a referència únicament la darrera dècada, la mitjana és de 89 incendis i 141 hectàrees afectades.
Un estiu marcat per les temperatures elevades i la sequera
Segons el balanç tècnic presentat pel Govern, la campanya de 2026 s’ha desenvolupat en un context meteorològic especialment advers.
El Mediterrani ha registrat temperatures rècord i, segons aquest balanç, el 2026 ha estat fins ara l’any més càlid de la sèrie històrica. A les Illes Balears, el 96 % dels dies d’estiu han registrat temperatures superiors a la mitjana.
A més, la sequera ha estat significativa en determinades zones de l’arxipèlag, especialment a Menorca, amb l’excepció dels indrets que han rebut precipitacions durant el mes d’octubre.
El conseller Joan Simonet ha destacat que «Hem tengut un estiu amb temperatures molt elevades i episodis de sequera importants. Malgrat aquestes circumstàncies, la superfície afectada pels incendis forestals s’ha mantingut continguda».
Durant el període de perill alt s’ha concentrat gairebé el 90 % de la superfície forestal cremada al llarg de l’any. D’aquesta superfície, el 41 % correspon a zones arbrades, mentre que la resta afecta terrenys de matollar, carritxar i canyet.
Sis incendis han assolit el nivell 1 de gravetat potencial
Pel que fa a la gravetat dels sinistres, sis incendis han estat classificats amb el nivell 1 de l’Índex de Gravetat Potencial (IGP 1), per les seves característiques o per la proximitat a habitatges i infraestructures.
Es tracta dels incendis de Son Muntaner, a Palma; Cala Domingos, a Manacor; Benimussa, a Sant Josep de sa Talaia; Son Fortesa, a Puigpunyent; Torrent Major, a Sóller, i Roca Llisa, a Santa Eulària des Riu.
Cinc d’aquests incendis varen quedar en conats, amb menys d’una hectàrea afectada. L’excepció va ser el de Son Fortesa, a Puigpunyent, que va cremar 2,2 hectàrees.
Entre els incendis classificats com a IGP 0, el que ha afectat una superfície més extensa durant la campanya ha estat el de Can Milec, a Muro, amb 10 hectàrees cremades.
El 99 % dels incendis estan relacionats amb l’activitat humana
Pel que fa a l’origen dels focs, les dades provisionals del Govern indiquen que el 99 % dels incendis forestals registrats estan relacionats amb l’activitat humana, ja sigui per negligències, accidents o actes intencionats.
Els incendis intencionats representen el 15 % del total, mentre que només l’1 % s’atribueix a causes naturals, com ara els llamps.
Aquestes dades encara estan pendents de la finalització de les investigacions corresponents.
Un dispositiu interinsular amb prop de 350 professionals
Durant aquesta campanya, l’Operatiu Interinsular d’Incendis Forestals ha comptat amb prop de 350 professionals, entre personal de l’IBANAT, agents de Medi Ambient i tècnics de la Conselleria.
El dispositiu ha disposat de cinc helicòpters i cinc avions, amb capacitat per desplaçar-se entre les diferents illes segons les necessitats de cada emergència, tant per participar en les tasques d’extinció com per transportar personal especialitzat.
Durant la temporada s’han mobilitzat mitjans aeris entre illes i s’ha reforçat la Central de Comunicacions d’Incendis Forestals amb noves eines tecnològiques i d’anàlisi.
Simonet ha destacat la importància de la coordinació i la rapidesa de resposta: «La coordinació entre els mitjans terrestres i aeris i la possibilitat de mobilitzar recursos entre illes ens permeten actuar des del primer moment en què es detecta una columna de fum. Aquesta rapidesa és especialment important per controlar els incendis i evitar que es propaguin».
A més de les tasques de vigilància i extinció forestal, els efectius de l’OIIF han col·laborat amb els bombers dels consells insulars en diferents incendis agrícoles, especialment durant el començament de la campanya, com els registrats a Campos i Santanyí.
Els equips també han participat en altres emergències naturals com a grup d’intervenció durant les activacions dels plans METEOBAL i INUNBAL, relacionats amb fenòmens meteorològics adversos i inundacions. Aquestes actuacions han consistit principalment en la retirada d’arbres, com en el cas del darrer temporal que va afectar el Port des Canonge, a Banyalbufar.
D’altra banda, durant el mes de juliol, un avió amfibi de l’operatiu es va desplaçar a la Comunitat Valenciana per participar en l’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó. Aquesta intervenció s’emmarca en la capacitat del dispositiu per mobilitzar mitjans aeris tant entre les illes com fora de l’arxipèlag.
El Govern insisteix en la prevenció durant tot l’any
Malgrat el balanç positiu de la campanya, el conseller Joan Simonet ha advertit que la finalització del període de perill alt no significa que desaparegui el risc d’incendi forestal.
«El balanç és positiu, però tot i les bones dades, no ens podem confiar. El risc d’incendi forestal existeix durant tot l’any i hem de continuar mantenint la prudència i la prevenció. La col·laboració de la població és imprescindible per evitar negligències i reduir les situacions de risc», ha remarcat.
Per la seva banda, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha defensat la necessitat de mantenir les tasques de prevenció i gestió dels espais forestals: «Aquestes xifres també posen de manifest la importància de la prevenció i de la gestió forestal durant tot l’any. En un context de temperatures elevades i episodis de sequera, és especialment important continuar treballant per reduir el combustible vegetal i facilitar les tasques d’extinció en cas d’incendi».
En aquest sentit, el Govern recorda que la prevenció, la gestió forestal i la conscienciació ciutadana continuen sent necessàries durant tot l’any.
La Conselleria destaca especialment la importància de l’autoprotecció i del coneixement del risc a les zones d’interfície urbana-forestal, on els habitatges i les infraestructures estan en contacte amb terrenys forestals.
Finalment, l’Executiu insisteix en la necessitat de mantenir la prudència, evitar negligències i respectar la normativa sobre l’ús del foc. Les condicions i restriccions aplicables a cada zona es poden consultar al portal alertafoc.caib.es.
