El Govern ha anunciat que l’administració autonòmica i els consells insulars, inclòs el de Formentera, recorreran contra el Reial decret que estableix el procediment d’acollida dels menors migrants i sol·licitaran la suspensió cautelar del repartiment de menors. A més a més, sol·licitaran la intervenció de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes i continuaran reclamant mitjans a l’Estat.

Lluita contra les màfies i més mitjans

Segons un comunicat de la institució balear, les administracions de les illes actuaran conjuntament en tres fronts. D’una banda, asseguren des del Govern que es continuarà insistint en les reclamacions recurrents al Govern d’Espanya, com reforçar la lluita contra les màfies i incrementar els mitjans de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, així com recuperar la col·laboració amb Algèria.

Frontex

D’altra banda, afirmen que es recorrerà a Europa per a la mobilització de Frontex, és a dir, l’organisme de la Unió Europea encarregat de vigilar, controlar i gestionar les fronteres exteriors de la UE, pel que fa a la ruta balear “perquè som frontera del sud d’Europa i ens estam convertint en la principal porta d’entrada d’immigració il·legal a la Unió Europea”.

En aquest sentit, la presidenta ha assenyalat que s’ha sol·licitat una reunió conjunta de la presidenta del Govern i els quatre presidents insulars amb el comissari europeu d’Afers Interns i Immigració, Magnus Brunner, per abordar la crisi migratòria a les Illes, possibles estratègies i l’activació de Frontex. La reunió es farà previsiblement a final de setembre.

Estratègia legal 

Pel que fa al tercer front, Prohens ha fet referència a l’estratègia legal per “aturar el repartiment de menors migrants no acompanyats imposat pel Govern d’Espanya a les Illes Balears”. En relació amb aquesta qüestió ha afirmat que “quan deim que no podem acollir ni un menor més no és un tema de solidaritat, és un tema de capacitat” i ha afegit que “les nostres illes es troben al límit”.

Reial decret

Així doncs, la cap de l’executiu autonòmic ha anunciat que el Govern i els consells insulars recorreran contra el Reial decret aprovat el 22 de juliol “que estableix el procediment d’acollida dels menors migrants”, i també contra el decret o la resolució que “el Govern d’Espanya preveu aprovar el dimarts 26 per iniciar el repartiment a partir del dia 28”, del qual se sol·licitarà la suspensió cautelar.

Prohens ha defensat que “es recorrerà a totes les vies a l’abast de les institucions, així com ja es va fer amb la presentació del recurs contra el Decret llei per a la modificació de la Llei d’estrangeria aprovat pel Govern d’Espanya el passat 18 de març” i ha afirmat que “es tracta d’un recurs que el Constitucional ja ha admès a tràmit”.

El Govern ha informat que van fer arribar al delegat del Govern d’Espanya a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, la petició perquè participàs en aquesta reunió i afirmen que ell va declinar la invitació.

1.500 migrants en els darrers vint dies

L’administració de les Illes Balears apunta que “enguany ja han arribat en pastera més de 4.700 migrants a les costes de les Illes Balears”, “el doble que en els mateixos mesos del 2024”. A més, afegeix que “només en els darrers vint dies han arribat pràcticament 1.500 migrants”.

A hores d’ara, diuen que les Illes Balears “acullen ja 680 menors migrants arribats directament a les costes de l’arxipèlag, més de 300 dels quals han arribat enguany”.

L’executiu insular, en relació amb les places previstes per a l’acollida d’aquests menors migrants, ha traslladat que “els consells continuen amb una sobreocupació superior al 1.000%”.  A més a més, expliquen des de l’administració, que segons el mateix Ministeri de Joventut i Infància el mes de març les Illes Balears acollien 226 menors més dels que els corresponien. Conclouen que tot això es dona “quan hi ha un greu problema de disponibilitat d’espais i, especialment, dels perfils professionals necessaris per atendre’ls”.

El Govern assegura que “d’ençà de l’any 2021, Frontex alerta de la situació de la ruta balear, i des de 2024 ja ha elevat l’alerta al nivell mitjà. S’ha fet constar que des de 2025 s’ha plantejat la possibilitat d’elevar l’alerta al nivell alt per poder desplegar-se a la zona”.