Els hàbits d’activitat física adquirits durant l’adolescència poden tenir una influència important en la vida adulta. Partint d’aquesta premissa, l’investigador, docent i doctor en Educació de la Universitat de les Illes Balears Guillem Bujosa ha centrat la seva tesi doctoral a analitzar què fa que alguns joves mantenguin la pràctica esportiva quan deixen de tenir l’horari i la supervisió de les classes d’educació física i per què altres l’acaben abandonant.
Eines per gestionar la seva activitat
Bujosa, especialitzat en educació física i activitat física durant l’adolescència, ha explicat a Ràdio Illa que molts joves redueixen la seva activitat física quan finalitzen l’ensenyament obligatori, habitualment al voltant dels 16 anys. La seva recerca planteja que l’educació física pot contribuir a reduir aquesta davallada si proporciona als alumnes eines perquè siguin capaços de gestionar la seva pròpia activitat.
Aprenentatge autoregular
Un dels conceptes centrals de la seva tesi és l’aprenentatge autoregulat, que permet als alumnes aprendre a planificar, executar, supervisar i avaluar la seva pròpia pràctica física. En els estudis realitzats, Bujosa ha treballat especialment amb exercicis d’enfortiment muscular i força resistència, amb l’objectiu que els adolescents puguin arribar a crear rutines adaptades al seu nivell.
Diverses fases
Segons explica, aquest procés es desenvolupa de manera progressiva. Primer, el professor transmet els coneixements i mostra com s’han de realitzar els exercicis; posteriorment, els alumnes els practiquen i reben retroalimentació, fins que poden establir els seus propis objectius i seleccionar els exercicis més adequats al seu nivell.
Inclusió
La tesi també posa el focus en la inclusió dins les classes d’educació física. Bujosa defensa que els alumnes tenen diferents nivells de condició física i habilitats i que, per tant, és necessari oferir diferents opcions perquè tothom pugui tenir experiències d’èxit. En aquest sentit, considera que l’educació física no ha de ser una assignatura basada en el rendiment esportiu, sinó un espai on els alumnes se sentin segurs i puguin adquirir hàbits saludables.
Perspectiva de gènere
La seva recerca ha analitzat també la perspectiva de gènere i no ha detectat diferències en les variables estudiades entre al·lots i al·lotes. Els resultats assenyalen que, a major nivell d’autoregulació, també s’observa un major nivell d’activitat física relacionada amb l’enfortiment muscular.
Entrenaments de força
Bujosa destaca, a més, els beneficis que pot tenir el treball de força durant l’adolescència, tant en l’àmbit físic com en aspectes relacionats amb el rendiment cognitiu i acadèmic, la prevenció de lesions i el mal d’esquena. En el seu plantejament, però, no es tracta de mobilitzar grans càrregues, sinó de treballar principalment amb el propi pes corporal o amb pesos lleugers i prioritzar sempre una correcta tècnica d’execució.
Cinc estudis
Els cinc estudis que conformen la seva tesi s’han desenvolupat a l’IES Albuera de Muro, centre on actualment és professor. Bujosa planteja com a línia de continuïtat ampliar la mostra a altres instituts per comprovar l’aplicació del programa en contextos educatius diferents.
Vinculació amb Formentera
La trajectòria de Bujosa també està vinculada a Formentera. L’any 2001 va ser professor a l’IES Marc Ferrer, una etapa que forma part de la seva relació amb l’illa. Ara, anys després, la seva recerca se centra en un àmbit que va més enllà de la pràctica esportiva concreta i posa l’accent en la necessitat que els adolescents adquireixin eines que els permetin continuar sent físicament actius una vegada deixen enrere les classes d’educació física.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
