Gent per Formentera ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de la Llei d’Educació de les Illes Balears. El partit insularista ha formulat un total de 13 al·legacions que incideixen “en les particularitats i necessitats educatives de la nostra illa i que també es basen en les demandes recollides en el document elaborat per la plataforma Illes per un Pacte, al que vàrem adherir-nos com a formació política, i el document final de Pacte per l’Educació de les Illes Balears aprovat pel ple del CEIB el 4 d’abril de 2017″.
GxF assenyala que sempre ha “defensat” i “treballat per a una educació pública de qualitat i en equitat, laica, inclusiva i amb la llengua catalana com a llengua vehicular i això ha de quedar ben contemplat i definit en la nova Llei d’educació de les Illes Balears, d’acord amb el que demandem a les al·legacions presentades”.

Finançament de l’etapa de 0 a 3 anys
La formació formenterera indica que “la Llei d’Educació ha de contemplar un finançament adequat per tal que es garanteixi una educació de qualitat, gratuïta, universal i inclusiva i s’ha d’arribar a la universalitat i gratuïtat de l’educació de primer cicle de l’etapa d’infantil, tal com es va acordar al Pacte per l’Equitat a l’educació 0-3”. També es reclama “que aquest finançament ha de preveure una correcta planificació de les millores de les infraestructures educatives”.

Triple insularitat i plus de residència
Una altra de les al·legacions és la que fa referència a la doble i triple insularitat de Formentera. Segons GxF “aquesta insularitat es tradueix en la falta d’oferta educativa, d’infraestructures, de recursos i serveis i que implica que els i les formentereres no es troben en igualtat d’oportunitats que a la resta de les illes i han de recórrer a sortir a estudiar fora de l’illa. La llei ha de contemplar aquesta realitat i ha d’establir les mesures per a compensar les despeses addicionals de la insularitat (despeses de transport, d’habitatge, de mobilitat, de manutenció…). En el cas concret de l’oferta de la formació professional a Formentera, s’ha de tenir en compte la insularitat que pateix Formentera i les mesures per a pal·liar aquesta insularitat pel que fa a aquests estudis”.
“Aquesta doble i triple insularitat no afecta només a l’alumnat”, afegeix el comunicat, “també la pateixen els docents. Considerem que l’Avantprojecte ha de recollir la necessitat que, com a mínim en el cas de Formentera, els docents puguin percebre el plus de residència a Formentera”.

Terminis poc eficients
Sobre el desplegament de la llei i tota la tramitació que comporta la seva aplicació, GxF considera “que els terminis que es donen són massa llargs i que això demorarà molt en el temps la seva aplicació real. Vivim en una societat que canvia a gran velocitat i és urgent l’aplicació d’una llei educativa que reculli les necessitats educatives existents i que prevegi i s’adapti a aquesta societat tan canviant”.
La formació liderada per Susana Labrador afirma que “totes aquestes al·legacions presentades es fan amb un esperit constructiu i amb la finalitat que la que serà la Llei d’educació de les Illes Balears sigui una llei que contempli i reculli totes les necessitats actuals i futures que les nostres illes tenen en matèria educativa”.