La presència d’una serp de ferradura nedant a s’Estany des Peix ha tornat a posar el focus sobre l’expansió d’aquesta espècie invasora a les Pitiüses. La tècnica del Servei de Protecció d’Espècies del Govern, Irene Garneria, ha explicat a Ràdio Illa que la serp de ferradura és una bona nedadora i que, tot i que no s’havia observat aquest comportament en el seu medi d’origen, fa anys que s’ha constatat que és capaç de desplaçar-se activament per la mar i arribar fins a illots.
No hi ha estudis determinats sobre distàncies
Garneria ha assenyalat que no hi ha estudis científics que permetin determinar amb exactitud quants metres pot arribar a nedar aquesta espècie, tot i que apunta que podria arribar fins als 500 metres. La tècnica també ha explicat que no es pot descartar que alguns exemplars puguin arribar nedant a Formentera si troben condicions favorables, però considera més probable que arribin a través del transport de mercaderies, persones o vehicles entre les illes.
Diferències amb la serp blanca
A Formentera també hi ha presència de serp blanca, especialment a la zona de la Mola, on, segons Garneria, es troba bastant confinada i no està afectant la població de sargantanes de la mateixa manera que la serp de ferradura. Una de les principals diferències entre les dues espècies és precisament la voracitat que s’ha observat en la serp de ferradura.
Color, forma i longitud
Pel que fa a l’aspecte, la serp blanca té una coloració més clara i presenta dues línies longitudinals quan és adulta, mentre que la serp de ferradura és més fosca i té taques negres a la part dorsal i als laterals. Ambdues poden arribar aproximadament al metre vuitanta de longitud.
Trampes
Garneria ha explicat que les trampes són actualment la principal mesura de contenció de la serp de ferradura. En aquest sentit, ha detallat que les primeres arribades a les illes es van produir a través del transport d’arbres ornamentals i que actualment no està permesa la importació de determinats arbres de gran port durant l’època d’activitat i reproducció de les serps, durant la primavera i estiu.
Inspeccions als viveristes
A més, els agents de medi ambient realitzen inspeccions als viveristes per comprovar la documentació dels transports i els perímetres de les instal·lacions. Els viveristes que importen els arbres ornamentals inclosos en la normativa estan obligats a disposar de trampes i fer controls.
La tècnica ha explicat que no es fan controls sistemàtics als ports, ja que la gran quantitat de persones, mercaderies i vehicles que es mouen entre les illes faria molt difícil aplicar-los sense afectar greument la mobilitat.
Reforç de trampes a la Savina, illots i costa
Pel que fa a Formentera, Garneria ha confirmat que s’han ampliat i reforçat les trampes al port de la Savina, una de les zones on es considera més probable l’arribada de serps. També s’han instal·lat trampes de manera estratègica a punts de la costa i als illots més pròxims a Eivissa per intentar evitar que els exemplars hi arribin nedant.
Eivissa
A Eivissa, la situació és diferent segons les zones. Garneria ha explicat que la serp de ferradura ja ha arribat a tota l’illa, però que això no significa que hi hagi una alta densitat d’exemplars a tot el territori. La major concentració es troba al que defineix com el “front d’invasió”, mentre que a les zones on la invasió es va produir fa més anys la densitat de serps és molt inferior. Segons la tècnica, és precisament en aquestes zones on també ha desaparegut la sargantana.
Les tanques a les propietats particulars
Un dels punts de debat al voltant de la protecció de la sargantana pitiüsa és la possibilitat d’instal·lar tanques antiserps en jardins de propietats particulars per evitar l’entrada de serps. Aquesta és una de les mesures que ha reclamat públicament la doctora en Biologia i experta en sargantana pitiüsa Maria Antònia Cirer, que considera que permetria crear espais segurs per a les sargantanes.
Autorització administrativa prèvia
Sobre aquesta qüestió, Irene Garneria ha explicat que el Servei de Protecció d’Espècies coneix aquesta proposta, però ha puntualitzat que no es tracta d’una actuació que es pugui autoritzar de manera general, ja que la sargantana pitiüsa és una espècie protegida i actualment està catalogada com a vulnerable.
Garneria ha indicat que, si es volgués dur a terme una actuació d’aquest tipus, caldria una autorització administrativa prèvia, acompanyada d’un estudi concret i d’un projecte que expliqués com es gestionaria la presència dels animals dins aquests espais.
Reduir-ne la densitat
La qüestió es planteja en un context en què diferents veus reclamen reforçar la protecció de la sargantana davant la depredació de les serps. Garneria, però, defensa que una part important dels esforços s’ha de centrar en reduir la densitat de serps mitjançant les captures i en les actuacions que ja s’estan desenvolupant per crear refugis per a les sargantanes.
Refugis
En aquest sentit, ha explicat que ja hi ha un primer refugi instal·lat a Can Marines i la previsió d’ampliar aquesta xarxa fins a vuit refugis. L’objectiu final, segons ha apuntat, és aconseguir que les sargantanes puguin tornar a ocupar aquests espais amb una densitat de serps baixa o pràcticament nul·la.
Què fer si es localitza una serp?
Garneria ha demanat també la col·laboració ciutadana. En cas de localitzar una serp de ferradura o una serp blanca, ha explicat que cal comunicar-ho al COFIB, a través del telèfon: 653 57 41 45 o per Whatsapp al 615 77 64 98, ja que aquests avisos permeten activar el dispositiu de captura. La tècnica ha remarcat que la participació ciutadana és especialment important per millorar la detecció i facilitar les captures.
Cap risc per a les persones
Pel que fa al risc per a les persones, Garneria ha assegurat que cap de les dues espècies és verinosa ni representa un perill. Tot i això, poden mossegar si són agafades o se senten amenaçades, per la qual cosa ha recomanat no manipular-les.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
