El diari Ara Balears va néixer el 23 de maig de 2013, en un moment de transformació del sector periodístic i després que es plantejàs el final de l’edició impresa del Diari de Balears. Més de tretze anys després, el seu director, Jaume Perelló, ha repassat a Ràdio Illa com es va gestar el projecte, com ha evolucionat i quins reptes afronta el periodisme en un ecosistema marcat per la digitalització i la sobreabundància d’informació.
Continnuïtat
Perelló ha explicat que un grup de professionals amb trajectòria en diferents àmbits periodístics va decidir donar continuïtat al diari i obrir una nova etapa. El projecte es va articular amb la participació del Grup Serra, el diari Ara de Catalunya i petits inversors locals. Segons el director, aquests darrers representen la meitat de l’accionariat i contribueixen a mantenir la connexió amb la societat i la independència del mitjà.
Subscripcions
Des dels inicis, l’Ara Balears ha apostat per combinar una edició impresa setmanal, amb reportatges i continguts de més profunditat, amb l’actualització diària de la web. Perelló ha defensat que les subscripcions de pagament són una peça fonamental per sostenir el projecte. «La millor pedagogia és fer bon contingut», ha afirmat, en referència a la necessitat de convèncer els lectors del valor de pagar per la informació.
Un mitjà amb vocació balear
El director ha reivindicat la vocació de l’Ara Balears d’explicar les Illes des de les mateixes Illes, amb corresponsalies i continguts que reflecteixin la realitat de cada territori. En aquest sentit, ha destacat la voluntat de reforçar la presència informativa a Formentera mitjançant una col·laboració amb Ràdio Illa.
Educació
Perelló ha identificat l’educació i els temes relacionats amb el territori i el medi ambient com dos dels àmbits que singularitzen el diari. Ha recordat que el projecte va néixer en el context de les mobilitzacions contra les polítiques educatives del Govern de José Ramón Bauzá, una etapa que va marcar la prioritat informativa del mitjà en aquest camp.
Territori
Pel que fa al territori, ha assenyalat que el diari presta una atenció especial a qüestions com l’urbanisme, la gestió de l’aigua, el canvi climàtic i la protecció ambiental, amb la voluntat d’explicar les conseqüències de les decisions polítiques i legislatives.
Independència davant els clics i les pressions
Perelló ha recordat que els primers anys del diari varen coincidir amb investigacions i casos de corrupció política que varen generar moments de tensió i pressions sobre la feina periodística. Segons ha explicat, el mitjà ha intentat mantenir la independència informativa, encara que les seves publicacions no agradassin als responsables polítics o a altres actors amb poder.
Visites i qualitat
Un dels reptes actuals, ha apuntat, és evitar que la necessitat d’aconseguir visites a la web acabi condicionant els continguts o els titulars. Perelló ha defensat que l’objectiu no ha de ser aconseguir més clics a qualsevol preu, sinó explicar millor què passa i oferir informació útil als lectors. També ha reivindicat la necessitat de tractar amb sensibilitat les històries que afecten la intimitat de les persones, sense caure en el morbo ni en el sensacionalisme.
«El rigor i la professionalitat» com a resposta
En la reflexió final sobre el paper dels periodistes, Perelló ha considerat que els mitjans han perdut el protagonisme que tenien quan concentraven bona part de l’accés públic a la informació. Avui, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria permeten difondre notícies de manera immediata, però, segons el director, això fa encara més necessari que els professionals aportin context, especialització i verificació.
Valor afegit
«Els mitjans de comunicació ja no som imprescindibles si no aportam valor afegit a l’actualitat», ha afirmat. Perelló ha defensat que el periodisme no ha de dir a la ciutadania què ha de pensar, sinó explicar què passa amb rigor i professionalitat.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
