Aquest matí hem pres el DeLorean d’ara les 10:10 i hem viatjat al nostre passat. Els que com els de Ràdio Illa, fóreu estudiants acadèmicament moderats, o bé per mandra o algun TDAH no diagnosticat, o, sense eufemismes, per poca intel·ligència, reconeixereu aquesta escena, la d’anar a comentar un 4,5 amb una professora, per pidolar un aprovat. El nostre següent convidat, pel que fos, amb el seu 4,5 en mates, va anar directament a demanar quan era la recuperació. I la professora, li va dir que l’havia aprovat… perquè… “la vida no són només les matemàtiques”. “Literal!”, com diuen els adolescents avui.
Aquesta anècdota forma part d’un dels més de 70 relats que en Joan Miquel Oliver, aquest creador hiperactiu, ha inclòs en el seu darrer llibre, amb el mateix títol “La vida no són matemàtiques”, editat per La Magrana. Alguns breus, d’altres més llargs, aquest text és una via per fer una capbussada al món interior i, també sovint, públic d’aquest músic i escriptor nascut el 74 a Sóller, com ja sabeu, el compositor i lletrista del grup Antònia Font. Però a més a més amb una carrera solitària ja consolidada no només amb el seu projecte musical, amb un darrer llançament, el disc ‘Roïssos’, sinó també literària, amb ja més de mitja dotzena de títols entre poesia, novel·la, assaig i fins i tot teatre.
Avui al De far a far hem xerrat amb ell d’aquest nou llibre que comprèn dietari, reflexions, ocurrències, poesia o haikus: