El 8 d’agost de 1235 va marcar un abans i un després en la història d’Eivissa i Formentera. Aquell dia, les tropes cristianes comandades per Guillem de Montgrí, amb el suport de Nunó Sanç i l’infant Pere de Portugal, conqueriren la ciutat musulmana de Medina Yabisa, iniciant una nova etapa històrica a les Pitiüses. Ara, el capità de navili i escriptor eivissenc José María Prats Marí aprofundeix en aquell episodi amb el llibre La conquista de Ibiza de 1235. La operación militar, una obra que aborda la campanya des d’un punt de vista militar, un enfocament poc tractat fins ara.
Un episodi encara poc conegut
Segons Prats, la conquesta continua sent un episodi relativament desconegut perquè les fonts històriques són escasses. Explica que el principal relat contemporani és el del Llibre dels fets de Jaume I, que només hi dedica “un parell de paràgrafs”. Aquesta manca d’informació va despertar el seu interès ja des de jove, quan, després d’una classe d’història a l’institut, va intentar trobar documentació sobre la conquesta sense èxit.
Anys més tard, arran d’un curs d’Història Militar i de diversos articles publicats al Diario de Ibiza, va anar ampliant la investigació fins a convertir-la en un llibre de més de dues-centes pàgines centrat exclusivament en l’operació militar.
Les estratègies militars, ahir i avui
L’autor sosté que, malgrat els avenços tecnològics, els principis bàsics de l’estratègia militar han canviat ben poc al llarg dels segles. “Canvien les armes, canvia la tecnologia, però els bàsics de l’estratègia militar romanen constants perquè formen part de les passions humanes”, va afirmar durant l’entrevista.
En aquest sentit, explica que la campanya d’Eivissa va seguir un esquema similar al de la conquesta de Mallorca: reunir tropes procedents de la península i de Mallorca, transportar-les per mar i assetjar la ciutat fins a la seva rendició. També recorda que les guerres medievals es feien principalment durant els mesos d’estiu, ja que els soldats havien de tornar als seus camps abans de la tardor per assegurar les collites.
Una Eivissa molt diferent
Prats descriu una illa molt allunyada de la realitat actual. La ciutat de Medina Yabisa comptava amb tres recintes emmurallats que protegien, respectivament, el castell i les forces militars, la zona noble i el nucli habitat. Fora d’aquestes muralles hi havia l’arraval, mentre que la resta del territori estava organitzat en alqueries i rafals dispersos.
Segons els seus càlculs, al camp hi vivien entre 1.600 i 2.000 persones, concentrades principalment a les zones agrícoles més fèrtils, mentre que Formentera estava pràcticament despoblada. “Hi hauria quatre gats”, resumeix.
Uns exèrcits reduïts
L’autor calcula que els defensors musulmans no superarien els 800 combatents, mentre que les forces atacants rondarien els 1.500 soldats, unes xifres molt inferiors a les que sovint s’imaginen quan es parla d’una conquesta medieval. També destaca la gran importància de la logística, tant per transportar homes, cavalls i provisions com per mantenir l’exèrcit durant el setge.
L’obra també descriu els diferents tipus d’embarcacions utilitzades durant l’operació, des de les galeres i “galeotes”, destinades a l’escorta i al combat, fins a les tarides, preparades per transportar cavalls, en una organització que Prats compara amb les modernes operacions de desembarcament.
Una investigació encara oberta
Malgrat els anys de recerca, l’autor assegura que encara hi ha moltes preguntes sense resposta. Entre elles, què va passar amb els soldats morts durant el conflicte o quin va ser exactament el destí de la població musulmana després de la conquesta. A partir de diverses investigacions d’altres historiadors, apunta que una part dels musulmans haurien abandonat l’illa i una altra hauria quedat com a esclava, tot i que reconeix que encara hi ha molts aspectes pendents d’aclarir.
També relata una de les anècdotes que més el va sorprendre durant la documentació del llibre: descobrir que la tomba de Guillem de Montgrí es troba a la catedral de Girona, en un lloc força discret, i constatar que el conqueridor és avui una figura poc coneguda fins i tot a la seva terra d’origen.
L’obra, editada per Melqart Editorial, s’ha publicat en una primera edició de 300 exemplars i ja es pot trobar a les llibreries d’Eivissa.