La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat al Govern que «mantingui els compromisos assumits en matèria de retribucions i condicions laborals dels empleats públics», tot i l’avançament electoral. El sindicat ha adreçat aquesta petició formalment al president de l’Executiu i ha sol·licitat també la convocatòria de la mesa de seguiment de l’Acord Marc assolit el novembre de 2025.
Sectors
La CSIF assenyala especialment sectors com l’Administració General de l’Estat, l’Educació, la Sanitat, la Justícia i Correus, i assegura que durant les pròximes setmanes continuarà reclamant el compliment dels compromisos adquirits i plantejant mesures relacionades amb la gestió i les condicions laborals dels empleats públics.
Qüestions incloses en el full de ruta
Segons la CSIF, l’acord estableix «una sèrie de mesures i compromisos amb vigència fins al 2028» i l’avançament de les eleccions «no hauria d’afectar-ne el desenvolupament». Entre les qüestions incloses en el full de ruta segons CSIF hi ha les retribucions, l’ocupació pública, la planificació dels recursos humans, la millora dels processos selectius, la digitalització, la igualtat, la carrera professional, la conciliació, la salut laboral i la prevenció de riscos, així com aspectes relacionats amb el mutualisme administratiu, l’atenció sanitària i les condicions de jubilació.
Salaris
En matèria salarial, el sindicat reclama «que es compleixi el calendari previst i assenyala especialment l’increment del 4,5% per a 2027, així com l’aplicació de l’increment addicional del 0,5% corresponent a 2026». La CSIF considera que aquestes pujades «són especialment rellevants davant l’evolució dels preus».
«Revertir la reducció de les pagues extra»
El sindicat també vol aprofitar el debat de la precampanya electoral per «plantejar la recuperació de l’estructura salarial anterior a les retallades aplicades el 2010″. En aquest sentit, reclama revertir la reducció de les pagues extraordinàries» dels empleats públics, que considera una mesura adoptada inicialment en un context de crisi econòmica però que, segons afirma, continua formant part de l’estructura salarial.
Pèrdua d’uns 1.000 euros anuals
La CSIF calcula que aquesta reducció representa actualment «una pèrdua mitjana d’uns 1.000 euros anuals per empleat públic» i xifra en 48.000 milions d’euros l’import acumulat que, segons les seves estimacions, s’ha deixat de percebre per aquest concepte des de l’aplicació de la mesura.
Inestabilitat i pressupostos
El sindicat vincula aquestes reclamacions a la situació d’inestabilitat política i manca de Pressupostos Generals de l’Estat, que, segons assenyala, ha afectat la negociació i el desenvolupament de reformes en diferents àmbits de l’Administració pública.
