L’Associació Astronòmica de Formentera ha estat reconeguda amb el premi a la Millor Experiència Turística de 2026 en el marc dels Premis de Turisme del Govern de les Illes Balears. El responsable de l’entitat, Jordi Alemany, ha celebrat el guardó com un reconeixement a la feina de divulgació astronòmica que desenvolupen a l’illa i ha assegurat que per a l’associació ha estat «una alegria molt bona». Segons ha explicat, el premi confirma que la feina que fan «té un cert impacte, que a la gent li agrada i que ha estat ben valorada».
Darrera observació d’estiu: divendres
L’activitat de l’associació continua aquest divendres amb una nova jornada d’observació astronòmica a Can Marroig, que serà la darrera del cicle d’estiu ‘Mira al Cel’. Alemany ha explicat que l’entitat vol continuar ampliant les activitats durant l’hivern, ja que, segons ha remarcat, Formentera ofereix possibilitats d’observació durant tot l’any i el cel hivernal presenta característiques diferents de les de l’estiu.
Dones de l’astronomia
Precisament, en el seu espai habitual d’astronomia a Ràdio Illa, Alemany ha dedicat la sessió a recuperar alguns dels noms femenins més importants de la història de l’astronomia. Una manera, ha explicat, de posar el focus en unes científiques que sovint han quedat en un segon pla davant els grans noms masculins de la disciplina.
«Relegades a tasques considerades secundàries»
«Quan parlem d’astronomia, els noms que ens venen al cap són d’homes», ha assenyalat Alemany, que ha explicat que durant molt de temps les dones van quedar relegades a tasques considerades secundàries. En molts casos, ha apuntat, eren feines «molt mecàniques, metòdiques, poc valorades» que, tot i ser essencials per a la investigació, no els permetien obtenir el mateix reconeixement que els seus companys.
Hipàtia d’Alexandria i la preservació del coneixement
El recorregut comença amb Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i filòsofa que va viure entre els segles IV i V. La seva figura s’ha popularitzat especialment arran de la pel·lícula Àgora, però Alemany ha volgut diferenciar la realitat històrica de la ficció cinematogràfica.
Estudi, revisió i transmissió del coneixement científic
Segons ha explicat, no és correcte atribuir a Hipàtia el descobriment del moviment el·líptic dels planetes. La seva principal contribució va estar vinculada a l’estudi, revisió, explicació i transmissió del coneixement científic existent. Hipàtia treballava amb tractats i textos astronòmics, entre els quals hi havia els relacionats amb Claudi Ptolemeu, i en revisava i corregia els continguts. Alemany ha destacat especialment la importància d’aquesta feina en una època en què encara no existia la impremta i preservar i transmetre el coneixement científic era una tasca complexa.
La seva vida va acabar de manera tràgica l’any 415, quan va ser assassinada enmig dels conflictes polítics i religiosos que afectaven Alexandria.
Caroline Herschel, pionera de l’astronomia professional
Un altre dels noms destacats és el de Caroline Herschel, germana de l’astrònom William Herschel. Inicialment, Caroline va treballar al costat del seu germà i va assumir tasques d’assistència, anotació i també domèstiques. Però amb el temps va començar a fer les seves pròpies observacions i va demostrar ser una astrònoma extraordinària. Va descobrir diversos cometes i va contribuir a millorar la precisió dels catàlegs astronòmics.
Primera dona en rebre un salari per la feina astronòmica
Per Alemany, un dels aspectes més importants de la seva trajectòria és que es va convertir en la primera dona a rebre un salari per la seva feina astronòmica. El seu treball també va ser reconegut per la Royal Astronomical Society, que el 1828 li va concedir la Medalla d’Or. «Aquesta dona va començar amb tasques d’ajuda domèstica, de música i de notacions amb el seu germà i va arribar on va arribar», ha remarcat Alemany.
Henrietta Leavitt i la distància de les estrelles
El recorregut continua amb Henrietta Swan Leavitt, una de les investigadores conegudes com les Harvard Computers. Aquest grup de dones treballava a l’Observatori del Harvard College analitzant plaques fotogràfiques, classificant estrelles i fent càlculs. Leavitt es va centrar en les estrelles variables, especialment les conegudes com a cefeides. Va descobrir una relació entre el període amb què varia la seva brillantor i la seva lluminositat real.
«Fonamental per als estudis posteriors»
Aquesta relació va permetre utilitzar les cefeides com una mena de «regla còsmica» per calcular distàncies a l’univers. El seu treball va ser fonamental per als estudis posteriors que van permetre demostrar que l’univers era molt més gran del que es pensava. Alemany ha destacat així que una observació que inicialment podia semblar molt concreta va acabar convertint-se en una de les eines fonamentals de l’astronomia moderna.
Annie Jump Cannon i la classificació de les estrelles
També formava part de les Harvard Computers Annie Jump Cannon, que va perfeccionar el sistema de classificació espectral de les estrelles. Cannon va ordenar les estrelles segons les seves característiques espectrals amb el conegut sistema O, B, A, F, G, K, M, que encara avui s’utilitza en astronomia. Les lletres permeten classificar les estrelles segons les seves característiques i, especialment, la seva temperatura.
Calor de les estrelles
Alemany ha explicat que les estrelles de tipus O són les més calentes, mentre que les de tipus M són les més fredes. El color que observam al cel, per tant, està relacionat amb la temperatura de l’estrella i no amb la distància a la qual es troba. Durant el programa també s’ha posat com a exemple Artur, una de les estrelles més brillants que es poden observar des de Formentera i que presenta una tonalitat ataronjada.
Cecilia Payne i de què estan fetes les estrelles
Una altra figura fonamental és Cecilia Payne-Gaposchkin, que el 1925 va presentar una tesi doctoral que va canviar la concepció que es tenia sobre la composició de les estrelles. En aquella època es pensava que les estrelles tenien una composició similar a la de la Terra, amb elements com el ferro, el silici o el calci. Payne va estudiar els espectres de les estrelles i va arribar a una conclusió que inicialment va generar reticències: les estrelles estan compostes principalment d’hidrogen i heli.
Estudi de la llum
Alemany ha explicat que Payne va arribar a aquesta conclusió estudiant la llum que ens arriba de les estrelles. «Només estudiant la llum es poden saber moltíssimes coses», ha remarcat. L’espectroscòpia permet, entre altres qüestions, conèixer la composició química i la temperatura dels objectes celestes.
Jocelyn Bell Burnell i el descobriment dels púlsars
La llista continua amb Jocelyn Bell Burnell, una astrònoma britànica que el 1967 va detectar una senyal extraordinàriament regular. Bell Burnell estava analitzant una gran quantitat de dades quan va identificar una senyal que apareixia amb una periodicitat molt precisa. El patró era tan desconegut que inicialment els investigadors van arribar a batejar-la com LGM-1, per Little Green Men, davant la possibilitat, purament especulativa, que pogués tenir un origen intel·ligent. Posteriorment es van detectar altres senyals similars i es va determinar que procedien de púlsars, estrelles de neutrons que giren a gran velocitat i emeten radiació de manera periòdica.
«Fars de l’univers»
Alemany ha comparat aquests objectes amb «fars» de l’univers per la precisió dels seus senyals. Precisament, els púlsars formen part del sistema de referència inclòs en el disc de la sonda Voyager, que incorpora informació destinada a permetre identificar la posició del nostre sistema solar en cas que algun dia fos trobada per una civilització extraterrestre. Els púlsars són el resultat del col·lapse de determinades estrelles massives després d’una supernova. El que queda és una estrella de neutrons extremadament densa, amb una mida molt reduïda però amb una massa comparable a la del Sol.
Margaret Hamilton i el software que va portar l’home a la Lluna
El recorregut d’Alemany acaba amb una dona que, tot i no dedicar-se estrictament a l’astronomia, va tenir un paper essencial en l’exploració espacial: Margaret Hamilton. La seva feina va ser especialment important perquè els ordinadors utilitzats en aquell moment tenien una capacitat de processament molt limitada en comparació amb els actuals. El sistema desenvolupat per Hamilton permetia que l’ordinador prioritzàs les tasques més importants quan es produïa una sobrecàrrega de processos. «Va desenvolupar un algoritme que va permetre a un ordinador molt antic prioritzar tasques», ha explicat Alemany.
Recuperar els noms que han quedat en segon pla
Per Alemany, el fet que aquestes investigadores aconseguissin fer aportacions decisives en aquestes condicions dona encara més valor a la seva trajectòria. «Per ser dona i poder destacar en aquest àmbit has de ser molt brillant», ha apuntat.
Una història que, més d’un segle després en alguns casos, continua permetent entendre millor l’univers i que l’Associació Astronòmica de Formentera ha volgut posar en valor des de la divulgació científica.
