L’exalcalde Isidor Torres ha set distingit recentment com a Premi Diario de Ibiza 2026, un reconeixement que rebrà el pròxim 1 d’octubre en una cerimònia a Vila. Avui hem xerrat amb ell al De far a far per repassar la seva trajectòria vital, marcada, més enllà del seu reeixit projecte familiar, sempre per la pulsió cap al servei públic, en vessants diversos, com l’activisme cultural, l’associacionisme, la representació política i, per descomptat, la docència. En aquesta entrevista, n’Isidor repassa els seus inicis a l’escola des Cap i ens explica amb tendresa com encara guarda treballs i exàmens d’alumnes (de fet, conta que organitza el seu dia a dia envoltat i endreçant els seus “papers”). També admet que encara, quan es troba a exalumnes, malgrat que tinguin seixanta anys, no pot deixar de veure’ls com a alumnes. Del seu vessant polític, ha explicat l’anècdota corresponent a la seva època a l’institut, a Eivissa, quan el professor de la infame assignatura ‘Formación del Espíritu Nacional’ li va vaticinar un “Torres, vas a ser el alcalde de tu pueblo”, perquè ell sempre aixecava el braç per preguntar. En aquest sentit, ha confessat que avui s’ho pensaria dos cops abans d’entrar en política.
Fent un repàs a la seva biografia, podem dir que, servint-nos del mateix Diario de Ibiza, Torres ha estat mestre de Primària i Secundària (després d’amenitzar moltes vetllades amb el seu grup de música quan era adolescent), impulsor d’associacions de mares i pares i té una trajectòria destacada en el camp de la dinamització social i cultural: va ser president de l’Obra Social i Cultural de Formentera, fundador del Grup Folklòric És Pastorells (1978), i va formar part del consell de redacció i col·laborador de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Ha tingut una llarga trajectòria política en diferents institucions, en les quals es va caracteritzar per la seva vocació de servei: va ser diputat en el Parlament balear, conseller del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, etapa en la qual es va declarar àrea natural d’especial interès s’Estany des Peix i la punta de sa Pedrera. També va ser senador, per Eivissa i Formentera al Senat, una candidatura secundada per tots els partits d’esquerra. Va encapçalar la llista de la Coalició d’Organitzacions Progressistes (COP) en les eleccions locals de Formentera de 1999, amb la qual es va convertir en alcalde de Formentera en dos mandats diferents (1999-2003 i 2005-2007). Sempre va ser un ferm i actiu defensor del territori i que Formentera tingués els seus propis òrgans de govern i una autonomia equiparable a la de les altres illes, un llarg procés que es va materialitzar amb la creació del Consell Insular de Formentera en 2007.
De la seva labor de senador se’n destaca la proposició no de llei en la qual sol·licitava la construcció d’un hospital a la nostra illa, perquè, repetint un cop més aquella frase que avui ja és patrimoni de tota la ciutadania, els formenterers puguin néixer i morir a Formentera. També va denunciar i va donar visibilitat al sofriment dels pacients de diàlisi (ell, entre altres), que havien de viatjar a Eivissa per a sotmetre’s al tractament, en unes condicions penoses. De fet, ha acabat la seva intervenció tot recordant, emocionat, els tres trasplantaments, dos de cadàvers i un de la seva germana Maria, que li permeten viure. També ha agraït la confiança democràtica que el poble de Formentera li va concedir en diverses ocasions.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a n’Isidor aquí: