Quan estan a punt de complir-se els 25 anys dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, el periodista d’investigació Álvaro Soto publica Agente Rossini. La historia del hombre que pudo haber evitado el 11-S (Ediciones B). L’obra, que es llegeix a ritme de thriller, aporta llum sobre els errors i els recels entre agències d’intel·ligència que van impedir evitar la tragèdia terrorista més gran de la història recent dels Estats Units, tal com explica Soto en aquesta entrevista a Ràdio Illa.
El protagonista d’aquesta història real és Mark Rossini, un agent de l’FBI que l’any 2000 treballava destinat al Centre Antiterrorista de la CIA com a part d’un programa d’intercanvi entre agències. Rossini i el seu company Doug Miller van descobrir que dos dels terroristes d’Al-Qaeda que acabarien estavellant els avions contra les Torres Bessones —Khalid al-Midar i Nawaf al-Hazmi— havien participat en una cimera jihadista a Malàisia i tenien visats d’entrada per als Estats Units. Tanmateix, quan van intentar traslladar aquesta informació crucial a la seu de l’FBI a Nova York, els seus superiors a la CIA els ho van prohibir expressament.
Pèrdua d’informació, rivalitats i responsabilitats sense depurar
Segons explica Soto, si l’FBI hagués rebut aquelles dades, els sospitosos haurien estat interrogats o detinguts, la qual cosa hauria desmuntat la trama tal com es va executar. L’autor descarta rotundament qualsevol teoria de la conspiració que suggereixi que el govern nord-americà va permetre l’atac, i atribueix el desenllaç a una cadena de greus errors humans i burocràtics.
Entre les principals hipòtesis de per què la CIA va ocultar la informació, l’investigador assenyala l’intent de la mateixa CIA de reclutar aquests terroristes com a informants interns, l’interès per no generar un conflicte diplomàtic amb un aliat clau com l’Aràbia Saudita —d’on procedien 15 dels 19 atacants de l’11-S— i, sobretot, les relacions de rivalitat personal i professional que existien entre els caps d’Alec Station (la divisió de la CIA dedicada a Bin Laden) i la seu de l’FBI a Nova York.
Nova vida a Madrid
Entre les gairebé 3.000 víctimes mortals de les Torres Bessones hi havia John O’Neill, antic director de la delegació de l’FBI a Nova York, mentor de Rossini i qui l’havia enviat a la CIA. O’Neill havia deixat el servei públic mesos abans per convertir-se en cap de seguretat del World Trade Center i va morir el mateix dia dels atemptats.
Avui dia, Mark Rossini viu a cavall entre Madrid i altres ciutats internacionals treballant com a consultor privat. Segons relata Álvaro Soto, l’exagent conviu diàriament amb el pes d’aquells fets i amb el lament de no haver-se saltat les ordres dels seus superiors —personificats en la figura de la seva cap a la CIA, Michael N. Casey—, mentre manté l’esperança que algun dia es depurin les responsabilitats oficials per aquells errors que van canviar el món.