El català viu avui travessat per la pressió dels grans idiomes globals, el pes de l’economia turística i una dinàmica social que sovint empeny els seus parlants a renunciar-hi per estalviar-se tensions. Aquest és el diagnòstic de la professora de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Rosa Calafat, en una entrevista concedida a Ràdio Illa, on ha alertat que la llengua pròpia de l’arxipèlag es troba actualment en un veritable «estat d’emergència».
Durant la conversa, Calafat ha reflexionat sobre el concepte lingüístic de la «llengua de l’anonimat». Segons la docent, idiomes com el castellà o l’anglès es perceben socialment com a neutres i desproveïts d’ideologia, tot i tenir sovint imposicions legals o econòmiques al darrere. Per contra, el català arrossega una càrrega històrica de significació personal i resistència: «Et signifiques quan parles català. La tendència d’evitar problemes fa que el parlant, de manera inconscient, canviï d’idioma per no sentir-se penalitzat», ha explicat.
El pes del model econòmic
Aquesta vulnerabilitat s’accentua en entorns d’alt impacte turístic com les Illes Balears, on el monocultiu econòmic afavoreix la penetració de llengües de gran poder financer o global, com l’anglès o l’italià, en el cas de Formentera. A diferència de comunitats lingüístiques europees de mida similar —com la sueca o la noruega—, el català no disposa d’un estat propi ni d’un marc legal d’abast comparable que garanteixi la seguretat dels seus parlants.
«Aquestes llengües tenen un suport político-legal molt fort i tots els mecanismes perquè els seus parlants se sentin segurs. A la nostra terra, l’economia turística potencia les llengües de l’anonimat, que són les que tenen força per imposar-se en àmbit econòmic.»
Més enllà de les dinàmiques individuals, Calafat ha reclamat una resposta decidida per part de les administracions públiques de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. La professora considera que les institucions no estan complint la seva «responsabilitat cívica» i ha demanat un gran pacte polític de suport a la llengua, basat en polítiques d’incentius, l’acolliment lingüístic dels nouvinguts i la dotació de recursos reals a l’àmbit educatiu.
Un homenatge als docents i una escletxa per a l’optimisme
En aquest sentit, la filòloga ha volgut rendir un homenatge als mestres, a qui ha qualificat de «veritables herois» per haver d’afrontar la complexitat de les aules sense les eines ni el suport institucional adequats, especialment pel que fa al funcionament efectiu de les aules d’acollida.
Tot i el context, Rosa Calafat es manté optimista de cara al futur. Segons la professora, la vitalitat cultural, la literatura i la voluntat explícita de molts ciutadans per mantenir viva la llengua són la millor garantia de continuïtat.
«Som una llengua amb molta presència en el teixit social i amb una literatura forta. Som optimistes perquè hi som molts que volem ser-hi.»