El sector primari de Formentera ha rebut 98.831,05 euros en ajuts directes de la política agrària comuna (PAC) corresponents a la campanya de 2025, segons les dades facilitades pel Govern de les Illes Balears. Les diferents línies d’ajuda han arribat a 35 agricultors i ramaders de l’illa.
Al conjunt de les Balears, la PAC 2025 ha distribuït 38.252.234,04 euros entre 4.710 agricultors i ramaders. Per illes, Mallorca ha rebut 30.117.949,15 euros per a 4.003 beneficiaris; Menorca, 7.202.952,17 euros per a 385; Eivissa, 832.232,80 euros per a 287, i Formentera, 98.831,05 euros per a 35 agricultors i ramaders.
Aquestes ajudes consoliden, segons explica el Govern en una nota de premsa, la tendència de creixement iniciada amb la nova PAC 2023-2027, que per primera vegada reconeix les característiques específiques de la regió insular i compensa els sobrecosts estructurals que suporta el sector agrari de les Illes.
En comparació amb la campanya de 2024, els ajuts directes al conjunt de l’arxipèlag han augmentat en 879.299,76 euros, un 2,35 %. La diferència és encara més significativa respecte de 2022, abans de l’entrada en vigor del nou model de la PAC: l’increment acumulat és de 10.845.653,28 euros, un 39,6 %.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que “el reconeixement del factor d’insularitat dins la PAC està donant els resultats esperats”. Segons Simonet, “les dades demostren que Europa ha començat a corregir un desequilibri històric que perjudicava els agricultors i ramaders de les Illes Balears. No parlam de privilegis, sinó de compensar els sobrecosts que implica produir en un territori insular”.
L’evolució dels ajuts mostra aquest increment. L’any 2022, el sector primari balear va percebre 27,4 milions d’euros en ajuts directes; el 2023, la quantitat va augmentar fins als 35,6 milions; el 2024 es varen assolir els 37,3 milions i la campanya de 2025 ha arribat als 38,25 milions d’euros.
Les principals línies d’ajuda
Les ajudes a la renda continuen concentrant el volum més important de finançament. Al conjunt de les Illes, l’ajuda bàsica a la renda ha superat els 18 milions d’euros, mentre que l’ajuda complementària redistributiva ha superat els 3,7 milions i l’ajuda complementària per a joves agricultors s’ha situat prop dels 2 milions.
Pel que fa a les ajudes associades, destaquen els 3,07 milions d’euros destinats a l’oví i caprí de carn en extensiu; els 1,48 milions per a la producció de llet de vaca; els 1,28 milions per als fruits secs; els més de 630.000 euros per a l’oví i caprí sense pastures, i més de 370.000 euros per al boví de carn extensiu, entre altres línies.
Els ecorrègims també continuen consolidant-se com una de les eines per impulsar una agricultura més sostenible. La partida més elevada ha estat la destinada a la rotació de cultius amb espècies millorants, amb més de 2,6 milions d’euros, seguida de les cobertes vegetals espontànies o sembrades, amb prop de 2,2 milions, i del pasturatge extensiu, amb més d’1,7 milions. També hi ha ajuts destinats als espais de biodiversitat i a la sega i biodiversitat en superfícies de pastures.
La PAC 2026 registra 4.652 sol·licituds
Paral·lelament al tancament de la campanya de 2025, la Conselleria ja ha conclòs el període de presentació de la sol·licitud única de la PAC 2026. En total, s’han registrat 4.652 sol·licituds, un 3,2 % menys que en la convocatòria anterior.
El Govern assenyala, però, que aquest descens no respon a una reducció de la superfície agrària declarada, que es manté pràcticament estable, sinó principalment a la disminució del nombre de titulars d’explotacions agràries.
Simonet ha remarcat que “el manteniment de la superfície agrària confirma que el sector continua actiu. La reducció del nombre de sol·licituds respon sobretot a l’evolució de l’estructura de les explotacions i no a una pèrdua de superfície productiva”.
Entre les diferents línies destaca l’increment de l’ajuda associada als fruits secs, que incorpora 966 nous sol·licitants gràcies a l’eliminació del requisit de pendent. Segons el Govern, aquesta modificació ha permès que pràcticament tota la superfície de fruits secs de les Illes Balears pugui ser potencialment beneficiària de la línia.
També augmenten les sol·licituds dels ecorrègims aplicables a les Balears, especialment els destinats a la sega i biodiversitat en superfícies de pastures, les cobertes vegetals espontànies o sembrades i els espais de biodiversitat.
El Govern vol preservar el factor d’insularitat després de 2027
Els resultats de la campanya de 2025 també són utilitzats pel Govern per defensar el manteniment del factor d’insularitat en la negociació de la PAC posterior a 2027.
“El factor d’insularitat ha demostrat que funciona i que permet apropar els ajuts que reben els agricultors i ramaders de les Illes Balears als costos reals que han d’assumir. Per això defensarem que aquest reconeixement no només es mantingui, sinó que es reforci en la futura PAC”, ha afirmat Simonet.
En aquest context, el Govern reitera el seu rebuig a la proposta presentada per la Comissió Europea per al futur Marc Financer Pluriennal, que, segons assenyala l’Executiu autonòmic, planteja una reducció important del pressupost destinat a la política agrària comuna.
“No podem acceptar una proposta que debiliti una política estratègica per al futur del camp europeu. Les Illes Balears han demostrat que el reconeixement de la insularitat és una eina eficaç per garantir unes condicions més justes per al nostre sector primari i corregir un desequilibri històric. Ara toca defensar aquest model perquè no hi hagi cap pas enrere”, ha manifestat el conseller.
Finalment, Simonet ha assenyalat que el Govern continuarà treballant amb el Ministeri d’Agricultura, les altres comunitats autònomes i les institucions europees perquè la futura PAC mantengui un pressupost suficient, conservi el seu caràcter comú i continuï reconeixent les especificitats dels territoris insulars.
“La insularitat no és una excepció; és una realitat objectiva que condiciona la competitivitat de les nostres explotacions. Si volem garantir el futur del sector primari i avançar cap a una agricultura més resilient, sostenible i competitiva, Europa ha de continuar tenint en compte aquesta realitat”, ha conclòs Simonet.
