L’aigua de la mar en el Mediterrani occidental ha registrat durant l’agost un increment de dos graus de mitjana respecte a la dada habitual i arriba als 29 graus, segons ha explicat a Ràdio Illa el doctor Damià Gomis, catedràtic de Física de la Terra de la UIB (Universitat de les Illes Balears) adscrit a l’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats).

A més, els registres (vegeu imatge) d’institucions com el CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) sustenten l’afirmació del doctor Gomis: “L’aigua de la mar està més calenta, no només al litoral, sinó també a mar oberta. Any rere any va pujant”.

Increment de les temperatures mitjanes de les aigües de la mar des de 1984 fins al 9 de setembre de 2025. Foto: CEAM

El perill per a la posidònia

Gomis assenyala que aquest escalfament de les aigües està impulsant la migració d’espècies, com hem pogut comprovar a Formentera amb l’aparició de formes de vida endèmiques d’altres latituds, com el cas del cranc blau, o més recentment, del dragonet blau, entre altres exemples.

Ara bé, l’investigador recorda que “el problema és amb espècies que no poden migrar, com la posidònia” i recorda que aquesta planta marina, peça clau per a l’equilibri del nostre litoral, “comença a morir” quan passa dos setmanes “a més de 28 graus”, com asseguren els experts en biologia. Gomis assenyala que antigament aquests pics de temperatura es podien registrar puntualment, però llavors la planta es recuperava en períodes de cinc, vuit o més estius sense assolir aquests nivells. En canvi, actualment, aquests episodis de temperatures per sobre dels 28 graus es produeixen “cada estiu”, un fenomen que “preocupa” perquè “la posidònia no tendrà temps de recuperar-se”.

Tot i que Gomis recorda que la seva especialitat no és la biologia, indica que ja s’han detectat mostres d’aquest estrès que pateix la planta, com les “floracions per estrès” en un intent de la posidònia per reproduir-se “per evitar la mortalitat”. Malgrat tot, el doctor ha subratllat que “així com la física té equacions, la biologia té sorpreses”, i algunes espècies es podrien adaptar amb mutacions. Tanmateix, Gomis reconeix que l’escalfament de l’aigua és tan ràpid que podria no donar temps a què es produïssin aquestes adaptacions biològiques.

L’escalfament de l’aigua i l’efecte hivernacle

L’expert ha declarat que “no hi ha possibilitat de remetre el procés d’escalfament”, però sí frenar-lo o alentir-lo si aturam les altes emissions de CO₂. Si un dia, adverteix Gomis, la humanitat aconseguís deixar d’emetre CO₂ a l’atmosfera, la natura absorbiria l’excedent actual, però per tornar a la situació prèvia a la revolució industrial haurien de transcórrer “dos o tres mil anys”.

El catedràtic ha explicat que el canvi climàtic genera aquest increment de les temperatures marines i ha exposat: “La calor que prové del sol no surt [rebotada] com abans de la revolució industrial per la presència del diòxid de carboni [a l’atmosfera] que provoca l’efecte hivernacle”. I ha afegit: “Cada vegada estem construint un hivernacle més eficient (…) la mar no és aliena” a aquest fenomen de retenció de calor, perquè “la mar absorbeix el 80% d’aquesta calor extra”.