L’historiador Joan Maria Thomàs Andreu ha reconstruït els primers cinc mesos de la Guerra Civil a Mallorca i les Pitiüses a partir de la documentació històrica i d’una font especialment personal: les 491 cartes que els seus pares es varen intercanviar durant el conflicte. El resultat és ‘Una isla brutalizada. La Guerra Civil en Mallorca, 1936‘, un llibre publicat per Documenta Balear dins la col·lecció Plural que combina la investigació històrica amb la memòria familiar. Thomàs Andreu és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili i especialista en el feixisme i el franquisme.
Un mes de bombardejos, un intent d’invasió i tres setmanes de combat
Segons ha explicat l’historiador, el títol de l’obra fa referència a la situació que varen viure les Illes durant els primers mesos del conflicte. Thomàs Andreu ha assenyalat que Mallorca va patir un mes de bombardejos, un intent d’invasió i tres setmanes de combats, així com una forta militarització de la vida quotidiana.
Desembarcament d’Alberto Bayo
Els primers mesos del conflicte varen estar marcats pel desembarcament republicà dirigit pel capità Alberto Bayo a Mallorca l’agost de 1936, amb l’objectiu de recuperar l’illa per al bàndol republicà, una operació que finalment va fracassar. També ha destacat que Eivissa i Formentera varen patir diferents episodis de repressió en el marc dels canvis de control que es varen produir durant els primers mesos de la guerra.
491 cartes per reconstruir el conflicte
El llibre parteix de la correspondència que varen mantenir els seus pares, Ángel Andreu i Gerardo Thomàs, durant la Guerra Civil. L’autor ha explicat que sabia que existien les cartes, però que durant anys no s’havia decidit a llegir-les per una qüestió de respecte i pudor familiar.
Relat del conflicte
En total, disposava de 491 cartes. El seu pare s’havia presentat voluntari per anar al front i posteriorment va ser destinat a la Península. Durant la guerra, els dos varen mantenir una relació epistolar en què explicaven les seves experiències i la situació que vivien. Segons Thomàs Andreu, quan finalment va començar a estudiar aquest material es va adonar que les cartes permetien construir un relat detallat del conflicte des d’una perspectiva poc habitual.
Posicionament
L’historiador ha explicat que els seus pares eren persones catòliques, d’ordre i de classe mitjana i que, davant la situació de 1936, es varen posicionar clarament en un dels bàndols. El seu pare va abandonar la seva professió de jutge per anar al front, mentre que la seva mare va participar en tasques de voluntariat.
Bombardejos, pors i angoixes
Aquesta correspondència permet, segons Thomàs Andreu, seguir simultàniament els grans esdeveniments de la guerra i la vida quotidiana de dues persones que els varen viure en primera persona. Les cartes recullen els bombardejos, les pors i les angoixes, però també les celebracions de les victòries i altres aspectes de la vida quotidiana. Entre els episodis que hi apareixen hi ha fins i tot el bombardeig de la casa on vivia la seva mare.
La repressió a les quatre illes
Thomàs Andreu diferencia en el llibre la situació que varen viure les diferents illes durant els primers mesos del conflicte. A Mallorca, després dels bombardejos i de l’intent d’invasió republicà, va arribar una etapa repressiva que, segons l’historiador, va incloure tant la repressió exercida a través dels consells de guerra com episodis de violència al marge dels procediments legals.
Eivissa i Formentera
Pel que fa a Eivissa i Formentera, ha explicat que la situació va ser diferent. Les illes varen passar per diferents moments de control durant els primers mesos de la guerra. Segons el relat de l’historiador, després d’un primer control del bàndol nacional hi va haver una incursió republicana. A Formentera es va produir la rendició i a Eivissa una situació similar, abans del posterior abandonament de les posicions republicanes. Thomàs Andreu ha assenyalat que aquests canvis varen anar seguits també de períodes de repressió.
Discrepàncies, el motiu del fracàs republicà
L’autor també ha analitzat les causes del fracàs de l’intent republicà de recuperar Mallorca. Segons la seva interpretació, les discrepàncies entre diferents sectors del bàndol republicà i la decisió de traslladar part de les tropes destinades a Mallorca a altres fronts varen ser determinants.
Base a Mallorca
Thomàs Andreu considera que aquesta decisió va tenir conseqüències importants durant la resta de la guerra perquè Mallorca va quedar sota control del bàndol franquista i, segons explica, es va convertir en una base aeronaval des de la qual es va hostigar el litoral republicà.
Una mirada a una societat dividida
Un dels objectius de l’autor és mostrar la diversitat de posicionaments que existien dins la societat de 1936. Thomàs Andreu ha explicat que vol recuperar la perspectiva de sectors com les persones catòliques, les classes mitjanes, els pagesos o els petits propietaris que, davant el cop d’estat i l’inici de la guerra, es varen posicionar a favor d’un dels bàndols.
Persones de diferents posicionaments
L’historiador considera que aquesta perspectiva ha estat menys present en part de la historiografia i defensa que la població no es pot entendre com un bloc homogeni. Segons ha assenyalat, dins la societat hi havia persones de diferents posicionaments polítics i aquesta realitat també es va produir a Eivissa i Formentera.
Continuar investigant
Thomàs Andreu també ha remarcat la necessitat de continuar investigant aquest període perquè encara hi ha documentació que no és accessible. En particular, ha apuntat que existeixen arxius en mans privades i testimonis i documents conservats per famílies que encara poden aportar nova informació sobre el conflicte i el franquisme.
Dos anys i mig de recerca
L’elaboració del llibre ha requerit dos anys i mig de feina. Thomàs Andreu ha treballat les cartes dels seus pares i ha revisat la premsa de Mallorca i de les Illes corresponent als mesos estudiats. També ha consultat més de 250 llibres de bibliografia sobre la Guerra Civil a les Balears i ha investigat documentació en diversos arxius d’Espanya i de l’estranger.
Notes
L’obra inclou més de 650 notes en què l’autor identifica les fonts de les afirmacions que hi apareixen. Thomàs Andreu ha defensat que la tasca dels historiadors consisteix a treballar a partir de dades i fonts, interpretar-les i construir a partir d’aquí un relat històric documentat. El llibre se centra en els primers cinc mesos de la Guerra Civil de 1936, però l’autor ja preveu una continuació que abordarà la resta del conflicte.
La memòria familiar darrere la recerca
Més enllà de la investigació històrica, Thomàs Andreu ha explicat que el llibre té també un component personal important. L’estudi de les cartes li ha permès descobrir els seus pares en una etapa de la seva vida que ell no havia conegut directament: com a parella, durant el festeig i el matrimoni, i enmig de les dificultats de la guerra.
Perspectiva femenina
L’historiador ha destacat especialment el paper de la seva mare, que va escriure més cartes que el seu pare, ja que ell es trobava al front. Per a Thomàs Andreu, aquesta correspondència permet recuperar també una perspectiva femenina del conflicte i mostrar les angoixes i experiències de les dones durant la guerra.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
