L’historiadora econòmica Ana Mar Bueno Cardona ha qüestionat les dades i la metodologia de l’informe de càrrega turística de Formentera, que planteja diferents escenaris de creixement de les places d’allotjament. En el comentari d’actualitat de Ràdio Illa, ha advertit que l’estudi pren com a referència el sostre de 20.585 places establert pel Pla Territorial Insular (PTI), però no té en compte tots els criteris que es varen utilitzar per fixar aquest límit. Per a Bueno Cardona, aquesta diferència és fonamental per calcular quin marge real té l’illa per ampliar l’oferta turística.
PTI
Segons ha explicat, el PTI va establir aquest sostre l’any 2018 diferenciant dues categories: les places d’allotjament turístic tradicional, com ara hotels, hostals i apartaments, amb un màxim de 12.081, i les estades turístiques en habitatges, amb un límit de 8.504. La distinció responia al fet que es tracta de modalitats diferents i, per tant, amb una situació de partida i unes necessitats d’anàlisi pròpies. En canvi, ha assenyalat, l’informe de càrrega turística utilitza el límit global de 20.585 places sense explicar-ne la composició ni mantenir aquesta diferenciació.
Estades turístiques irregulars
Un dels aspectes que considera més importants és que el PTI ja tenia en compte l’existència d’un mercat d’estades turístiques irregulars en habitatges. Segons les estimacions que ha exposat, l’any 2018 hi havia entre 10.000 i 12.000 estades d’aquesta mena, de les quals se’n preveia regularitzar unes 5.000, mentre que la resta havien de desaparèixer. Per això, el marge de 5.000 places que aparentment quedava disponible en la categoria d’habitatges no s’havia d’interpretar com la possibilitat de crear 5.000 places noves, sinó que estava vinculat, en bona part, a regularitzar allotjaments que ja existien.
«Limita el marge de creixement»
Aquesta interpretació, ha defensat, limita considerablement el marge de creixement real. Segons el seu càlcul, el creixement de nova oferta que preveia el PTI se centrava principalment en els allotjaments tradicionals i era d’unes 2.000 places. Per això, considera que no es pot recuperar el sostre global del PTI com a referència sense incorporar també les condicions amb què es va calcular.
Tipologia d’allotjaments
Bueno Cardona ha assenyalat que l’informe actual no diferencia entre allotjaments tradicionals i estades turístiques en habitatges, i tampoc no incorpora les places irregulars que ja existien. Això, al seu parer, dificulta saber què s’està comptabilitzant realment i quin és el marge disponible. L’estudi situa en 15.069 les places operatives i planteja un marge de creixement, però l’historiadora ha advertit que aquesta xifra es refereix a places regulars i no permet saber què ha passat amb les estades irregulars que el PTI ja havia identificat.
Places compromeses
També ha qüestionat que no es tenguin prou en compte les places que ja estan compromeses. Segons els càlculs que ha exposat durant l’entrevista, si es resten les places compromeses i es considera que una part del marge en habitatges correspon a regularitzacions, la capacitat per crear nova oferta seria molt inferior a la que suggereixen les xifres globals de l’informe. Per a l’historiadora, aquestes omissions poden alterar de manera significativa la lectura del marge de creixement i, per tant, les conclusions sobre la conveniència d’ampliar les places.
Les dades de visitants no apunten a la necessitat de créixer
Un altre dels arguments de Bueno Cardona és que les dades de turistes que incorpora el mateix informe no justifiquen que l’anàlisi se centri en escenaris d’expansió. Segons ha detallat, durant els mesos de juny a setembre el nombre de visitants ha disminuït un 3,8%. En aquest període, els turistes internacionals han augmentat un 2,4%, però els nacionals han baixat un 9,9%, de manera que el resultat global és una davallada.
Entorn econòmic i dades d’ocupació
L’historiadora ha criticat que l’estudi es basi en dades de 2024 i 2025 sense contextualitzar prou la situació econòmica d’aquests anys, marcada, entre altres factors, per l’augment dels preus i els efectes que això pot tenir sobre la renda disponible de les famílies i la seva capacitat per viatjar. Considera que aquesta conjuntura s’hauria de tenir en compte abans d’interpretar les dades i projectar possibles escenaris futurs.
«Les dades no recolzen la necessitat d’una ampliació»
«Les dades no recolzen la necessitat d’una ampliació», ha resumit. Per a Bueno Cardona, si les xifres disponibles mostren una disminució del nombre de turistes durant els mesos de més afluència, l’informe hauria de justificar per què considera necessari augmentar l’oferta, en lloc de centrar-se principalment a calcular fins on podria arribar el creixement.
Alternatives que contempla l’informe
A més, ha recordat que el mateix estudi contempla alternatives a l’ampliació de places, com ara desestacionalitzar el turisme perquè l’activitat es reparteixi millor al llarg de l’any, o millorar la qualitat dels allotjaments existents sense augmentar-ne el nombre. Segons ha explicat, l’informe reconeix que aquestes opcions s’haurien de valorar abans d’ampliar l’oferta, però després dedica l’anàlisi als escenaris de creixement. Al seu parer, caldria estudiar amb més profunditat què es pot fer amb les places que ja hi ha, quin servei es vol oferir i quin model turístic es vol per a l’illa.
Més places, més pressió sobre els serveis i l’habitatge
La crítica de Bueno Cardona no es limita al recompte de places. També considera que l’informe no resol com s’hauria d’afrontar l’impacte que tendria un eventual augment de l’oferta sobre les infraestructures i els serveis públics. Si es planteja un creixement del 20% o del 25%, ha assenyalat, caldria concretar quins reforços serien necessaris per evitar un empitjorament dels serveis, tant per a la població resident com per als visitants. En aquest sentit, considera insuficient calcular escenaris de creixement sense avaluar-ne les conseqüències pràctiques.
Habitatge
L’habitatge és un altre dels punts que ha destacat. Bueno Cardona ha indicat que l’informe esmenta la presència de treballadors i treballadores de temporada, però no aporta solucions a les necessitats residencials que pot generar l’activitat turística. Un augment de les places pot comportar més demanda de mà d’obra i, per tant, més pressió sobre un mercat de l’habitatge que ja presenta dificultats. També ha advertit que una eventual desestacionalització podria implicar que més treballadors haguessin de residir a l’illa durant tot l’any, una qüestió que també s’hauria d’incorporar a l’anàlisi.
Qualitat de l’experiència turística
A més, ha posat sobre la taula l’efecte que una ampliació podria tenir sobre la qualitat de l’experiència turística. Segons ha plantejat, incrementar el nombre de places no garanteix necessàriament un millor resultat econòmic si, al mateix temps, augmenta la sensació de massificació. «Potser el que guanyes per una banda ho pots perdre per altres», ha advertit, en referència a la possibilitat que una major pressió turística afecti l’atractiu de la destinació per a una part dels visitants.
Metodologia i dades
Per tot això, Bueno Cardona considera que l’informe necessita corregir mancances metodològiques i completar les dades abans que es pugui utilitzar per decidir si s’han d’ampliar les places turístiques. Ha distingit aquesta qüestió tècnica del debat polític i social sobre el model turístic que vol Formentera. Segons ha defensat, decidir quina prioritat es dona a l’habitatge, al creixement econòmic o a la qualitat de l’activitat és una decisió col·lectiva, però s’ha de prendre a partir d’informació fiable i d’una anàlisi que valori les conseqüències de cada escenari.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
