L’escriptor i exmilitar Luis Gonzalo Segura ha denunciat a Ràdio Illa la situació de “desamparament” que, segons afirma, pateixen les persones que denuncien casos de corrupció a Espanya. Ho ha fet en una entrevista centrada en el seu assaig, España, cara B: farsa, corrupción y fraude, publicat per Lola Books, en què reflexiona sobre el funcionament del sistema polític, mediàtic i institucional espanyol a partir de la seva experiència personal.
“Maltractat i perseguit”
Segura ha explicat que el llibre neix arran de les conseqüències que, assegura, va patir després de denunciar presumptes casos de corrupció i abusos dins l’exèrcit l’any 2014. Segons el seu relat, després de fer públiques aquestes pràctiques va ser “maltractat”, “perseguit” i finalment expulsat de l’exèrcit.
Vivint en un cotxe
L’autor ha afirmat que va arribar a viure “en un cotxe per denunciar” i que coneix altres denunciants que “s’han intentat suïcidar” o que viuen “situacions autènticament terribles”. En aquest sentit, considera que la situació dels denunciants és “una de les millors mostres d’aquesta Espanya corrupta”.
Comptabilitat paral·lela i contractes a dit
Durant l’entrevista, Segura ha assegurat que les irregularitats que denunciava incloïen “una comptabilitat paral·lela”, així com “fraccionament de contractes” i adjudicacions a “empreses amigues o afins”. També ha criticat l’existència de la justícia militar a Espanya, que ha qualificat “d’anacronisme”.
130 dies arrestat i expulsió de l’exèrcit
L’exmilitar ha recordat que la seva primera denúncia es va vehicular a través del llibre Un paso al frente, publicat el 2014. Segons ha relatat, després d’aquesta publicació va ser “tancat 130 dies en centres disciplinaris com si fos un delinqüent” i posteriorment expulsat aplicant “la doctrina de Pinochet dels anys noranta”, perquè, segons afirma, es considerava que denunciar corrupció “afecta la disciplina”.
Denúncies arxivades
Segura ha assegurat que les seves denúncies van acabar “arxivades” i que “ningú les va arribar a investigar”. També ha criticat el funcionament de la justícia militar, afirmant que els jutges militars “són militars abans que jutges”.
Mesures de protecció
L’autor ha sostingut que denunciar corrupció comporta conseqüències personals i professionals molt greus. “Ens han arruïnat la vida a tots els que hem denunciat corrupció”, ha afirmat, abans de reclamar mesures de protecció i reparació per als denunciants.
Crítiques als mitjans i als partits polítics
Durant la conversa, Segura ha defensat que el sistema “està dissenyat” perquè la corrupció “tingui el seu lloc i passi desapercebuda”. En aquest context, ha criticat el paper d’alguns mitjans de comunicació i ha citat el periodista Antonio García Ferreras, de qui ha dit que continua ocupant espais de gran impacte mediàtic malgrat l’existència “d’àudios molt comprometedors”.
Denunciants de corrupció
Segons l’escriptor, els denunciants de corrupció es converteixen en “enemics del sistema” perquè qüestionen pràctiques que afecten empreses, institucions i actors polítics. Tot i això, ha insistit que no parla “d’una conspiració”, sinó d’un sistema de relacions i interessos que acaba marginant les veus crítiques.
Partits polítics
Pel que fa als partits polítics, Segura ha assegurat que les formacions que més suport han donat als denunciants han estat Laura Castel, Esquerra Republicana de Catalunya, EH Bildu i el Bloque Nacionalista Galego. També ha mencionat el suport rebut per part d’Izquierda Unida.
Yolanda Díaz
En canvi, ha afirmat que molts altres partits “funcionen amb nosaltres com si fóssim un producte” i ha relatat que, quan els denunciants tenien més presència mediàtica, van ser rebuts ràpidament per Yolanda Díaz, mentre que posteriorment, segons diu, no van aconseguir reunir-se amb ella durant més de dos anys.
Una “cultura de la denúncia”
Segura també ha defensat la necessitat de crear una “cultura de la denúncia” i ha comparat la situació actual dels denunciants amb la manca de sensibilitat institucional davant la violència masclista dècades enrere.
Reconeixement i recompensa
L’autor considera que denunciar corrupció hauria de ser reconegut socialment i fins i tot recompensat. “El denunciant ha de ser recompensat”, ha afirmat, argumentant que això ajudaria a incentivar noves denúncies i a combatre la por a les represàlies.
En aquest sentit, ha criticat que, malgrat l’aprovació el 2023 d’una llei de protecció dels denunciants, la situació “és exactament igual” que el 2014. Segons la seva opinió, es tracta d’una norma “buida” que crea “una aparença de millora democràtica”.
“Ho tornaria a fer”
Preguntat sobre si tornaria a denunciar sabent les conseqüències que ha patit, Segura ha reconegut que durant anys va pensar que no ho faria de nou. Tot i això, ha assegurat que aquest mateix 2026 ha tornat a denunciar presumptes irregularitats en una altra empresa on treballava i que, segons afirma, ha tornat a patir conseqüències similars.
Mercat laboral
L’escriptor ha explicat que actualment està acabant el grau de Geografia i que al setembre iniciarà un màster en sistemes d’informació geogràfica. També ha admès les dificultats que troba per reincorporar-se al mercat laboral després de la campanya de “difamació” que, segons assegura, es va fer contra ell.
Altres denunciants
Al llarg de l’entrevista, Segura ha citat altres denunciants de corrupció com Ana Garrido, Roberto Macías, Antonio Rico o María Serrano, i ha reivindicat que els seus casos tinguin més presència als mitjans de comunicació.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: