A les ciutats hi passen moltes coses. Hi ha totes les passions humanes, hi ha la possibilitat de veure-hi els gestos més virtuosos i el pitjor de la nostra espècie. Però això és des de fa mil·lennis. Només cal passejar-se per Roma amb un bon guia. Però no cal anar tan lluny en el temps, si fem un bot a fa cent cinquanta anys, i ens capbussem a l’Spleen de París de Baudelaire, veurem la fascinació i desorientació a parts iguals de l’home modern a la ciutat, en aquesta prosa poètica en la qual l’autor francès introduïa les masses urbanitzades a la literatura.
El gran canvi, però, el punt de no retorn, s’ha esdevingut en les darreres dècades, amb la captura i subjugació de la ciutat per les forces del turbocapitalisme, amb la complicitat cada cop menys dissimulada de tota mena d’autoritats i poders fàctics locals. O sigui, la ciutat, ha esdevingut un lloc a ser domat i amansat per treure’n profit, per fer-ne un ús cobdiciós. I podem parlar molt clarament de Barcelona, València, Màlaga, Vigo, Donostia o Madrid (perquè no esmentar el desnonament ahir de la pràcticament nonagenària Maricarmen), sinó, per què, no, Formentera, que és una illa feta de petits nuclis urbans, però que, a una escala ínfima, també és víctima d’algunes de les pràctiques que defineixen els nostres temps.
De la ciutat, i les forces que hi combaten, les poderoses i les resistents, en volem parlar amb un dels seus grans estudiosos, en Manuel Delgado, que ha fet de la ciutat, una obsessió, una esfera d’estudi i aplicació de la seva disciplina acadèmica, l’antropologia religiosa i antropologia urbana. Ell és catedràtic emèrit, ja jubilat. S’acomiadava de les aules de forma emotiva fa uns mesos emulant a en Nanni Moretti en la seva darrera pel·lícula, tot ballant com un dervix amb la música de Franco Battiato de fons. Amb ell hem parlat aquest matí al De far a far de Todas la ciudades estan poseidas, editat per Capitan Swing, el seu darrer llibre
