Michele Tortorici, advocat defensor de la parella de la dona que va ser trobada sense vida al seu domicili des Pujols aquest diumenge, ha emès un comunicat a diversos mitjans de comunicació demanant “rigor”.

Comunicat

El comunicat de la defensa assegura que “no demanen indulgència; sinó exactitud”, que “no demanen titulars favorables; demanen fets verificables” i que “no demanen silenci, sinó rigor i humanitat.”

Ràdio Illa

Cal recordar, en relació amb la publicació d’aquest comunicat, que la notícia redactada per aquest mitjà no va donar per fet la raó per la qual I.S va ser detingut. Tampoc es va atribuir cap causa a la mort de la seva parella.

“Llibertat sense mesures cautelars”

En la seva declaració, Michele Tortorici, amb el títol “Més veritat, menys soroll”, ha exposat que “el Jutjat de Primera Instància i Instrucció no 1 d’Eivissa ha acordat la llibertat sense mesures cautelars d’I.S”. Ha continuat explicant que això “no és un eslògan, ni una opinió; és una decisió jurídica que descansa en tres pilars senzills: col·laboració plena, absència de riscos processals i un quadre fàctic que no sosté, avui dia, un relat d’agressió per part seva”.

D’aquesta manera, l’advocat apunta que “la recerca segueix el seu curs —com ha de ser—, però que la llibertat sense mesures no es dicta per cortesia: es dicta perquè els fets que consten no justifiquen el contrari”.

“Recordatori”

El redactor de l’escrit assenyala que “no farà retrets a ningú ni escriurà una triava contra els titulars” i afegeix “com a recordatori per a lectors i operadors jurídics, un procediment judicial no és un intercanvi d’escrits; és una màquina que toca la vida de les persones”.

En aquest sentit, continua explicant que “quan aquesta màquina s’embussa, es demora o confon a una part amb la seva pròpia ombra, el resultat no és un expedient imperfecte: és una biografia ferida”.

“Espiral”

El lletrat diu que “D.a Luisa va entrar en aquesta espiral: depressió, consum, caigudes, solitud”. I afirma que “molt d’aquest deteriorament va poder evitar-se si el procés de família hagués funcionat com deu: amb tutela judicial efectiva, temps raonables i escolta real”. Res d’això va esdevenir, afegeix, “malgrat els múltiples recursos i a les irregularitats denunciades, encara pendents de depuració per l’Audiència Provincial”.

“Context”

D’aquesta manera, el signant del comunicat exposa que “tot s’entén a la llum del seu context” i que “sense context, l’humà es torna caricatura i la justícia, soroll”.  En aquest moment es fa referència a les notícies de les quals diu que “com el mateix procés civil que va patir D.a Luisa— van ser això: soroll”, “perquè no se’ns va permetre parlar i ella no va poder defensar-se”, afegeix a l’escrit.

“Mal simbòlic”

Així, al·lega que “una resolució que demà els donés la raó processal no repararà el mal simbòlic que el soroll ja va provocar”. Continua dient que “l’important ara és no contribuir al soroll: mirar els fets com són, jutjar la realitat amb serenitat, plorar la injustícia i comprometre’ns al fet que un procediment no torni a desoir a qui més necessita ser sentit”. Conclou apuntant que “un expedient pot tancar-se” mentre que “una vida feta fallida, no”.

“Fets nítids”

A partir d’aquí, Michele Tortorici enumera una sèrie de fets que qualifica de “nítids”. En primer lloc, que “I.S, va demanar ajuda perquè Luisa rebés atenció mèdica abans dels fets”. També que aquest “va comunicar la troballa del matí fatídic sense amagar-se, va cooperar i continua cooperant”. D’altra banda, que “existeixen registres clínics previs que descriuen una fragilitat sostinguda” i que “amb aquest material, l’escenari és compatible amb un accident domèstic”. Després de tot això, apunta que “la resta pertany als forenses, als perits i a un jutge que decideix amb proves, no amb
conjectures”.

“Presumpció d’innocència”

Així, en l’escrit s’explica que “la presumpció d’innocència no és una clàusula decorativa, sinó el dic que protegeix a qualsevol de ser condemnat abans d’hora”. També afegeix que “la memòria de qui falta tampoc mereix ser reciclada per a sostenir narratives prefabricades: mereix respecte”.
Com a defensa, assegura que “faran el que la llei ens exigeix i la consciència imposa: aportar el context, posar les proves sobre la taula i sostenir-les fins al final”. Així, diu que “la presumpció d’innocència no és un tràmit; és temps de vida i que “la veritat no fa soroll, però roman: acaba pesant quan els focus s’apaguen”.

“Ensenyament”

Com a conclusió, l’advocat assenyala que ara “toca cuidar als vius i cuidar la veritat” i assenyala que “acompanyaran la família i continuaran
acreditant cada fet, amb serenitat i rigor, fins que la veritat material s’imposi”. “Si aquesta tragèdia deixa un ensenyament útil, que sigui aquesta: quan la Justícia arriba tard, el dolor ja va dictar sentència. Lluitarem perquè no torni a ocórrer”, expressa finalment el comunicat.