Avui hem entrevistat a Ràdio Illa a l’actor Nicolás Sotnikoff, qui s’ha establert a Formentera. Segons el que ha explicat els camins de la vida, les aventures i els retorns inesperats l’han portat a la nostra illa. “Fins avui no sabria dir exactament com hi he arribat”, confessa. Nascut a París, fill d’un pare d’origen cosac i d’una mare alemanya —la Petra— que viu a l’illa des del 1968, el seu vincle amb Formentera es va forjar des de molt petit, entre estades intermitents.

Casa Petra

Fa dos anys que viu de nou a Formentera per ajudar i donar suport a la seva mare, que confecciona roba infantil al mercat. “Casa Petra és un taller de costura”, explica, un espai on ell diu estar “bevent la seva saviesa i disciplina de treball”. Paral·lelament, es dedica plenament a l’escriptura.

Luz y sombra

El seu projecte actual, Luz y sombra, és una obra profundament autobiogràfica que parla dels penya-segats de la vida, de la caiguda i de la recerca de sentit. El relat té l’origen en un episodi tràgic: la desaparició del seu pare al mar l’any 1983, al cap de Barbaria. Un pescador de Cala Saona va prestar la seva llaüt per anar a buscar-lo de matinada. El cos mai no va aparèixer. “És brutal, sobretot per a la meva mare”, recorda. Sobre l’estrena d’aquesta obra ha assegurat que vol presentar-la a la nostra illa.

Aquesta ferida, aquesta “esquerda”, continua bategant dins seu. Escriu per buscar el pare, per entendre la desaparició, per transformar el dolor en creació. D’aquí neix també Dèdal, una obra inspirada en el mite d’Ícar, que es va acostar massa al sol i va caure al mar. “Agafar els diamants d’aquesta ferida i revelar-los al món, si poden aportar alguna cosa a algú, afirma.

Trajectòria

Quant a la trajectòria vital i professional, l’artista explica que als deu i onze anys, els seus pares van decidir que comencés l’escola a París. Allà hi acabà descobrint la seva gran passió: el teatre. El convidat exposa que l’any 1991 va ingressar al Théâtre du Soleil, on va romandre tretze anys.

Ciutat de Mèxic

El 2013, per raons personals, va marxar a Ciutat de Mèxic sense conèixer res del país però allà va començar una nova etapa professional marcada per l’èxit, amb obres com Menelao, rapsòdia, escrita per Simon Abkarian, que va tenir una gran acollida, segons afirma l’artista. La seva ascendència russa també li va obrir portes per intepretar villans i ha treballat en diversos projectes cinematogràfics fins a participar en una pel·lícula vinculada a l’univers de Quentin Tarantino, dirigida pel seu director de fotografia, Bruce del Castillo.

Artista

L’artista es defineix com algú que observa les estrelles, que parla amb la gent de l’illa, que somia despert. Perdut i alhora arrelat, diu pertànyer a altres mons, vivint entre la nostàlgia del passat i la necessitat de provocar el futur. Escriu, treballa sol i defensa ritualitzar el quotidià: ballar-lo, pintar-lo, crear bellesa en un gest senzill. A més, ha assegurat que té la intenció d’aprendre el català.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: