El diputat del PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears i secretari de Nous Drets, Migracions i Cooperació d’aquesta formació, Omar Lamín, ha explicat a Ràdio Illa els detalls del procés de regularització extraordinària de persones migrants impulsat pel Govern central, el setè d’aquestes característiques des de la restauració de la democràcia i el primer en 21 anys. S’estima que beneficiarà unes 500.000 persones a tot l’Estat.
Qui es pot acollir i quins requisits cal complir
Només poden acollir-se en aquest procés de regularització les persones que puguin acreditar que residien a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i que hi portin com a mínim cinc mesos en el moment de la sol·licitud.
A més, procés contempla tres supòsits. El primer és per a persones que tenguin o estiguin en disposició d’obtenir un precontracte de treball. El segon supòsit és per a famílies amb menors a càrrec, persones amb discapacitat o dependència, o pares i mares majors, als quals se’ls pressuposa la situació de vulnerabilitat pel fet de no tenir papers. El tercer és per a sol·licitants d’asil o refugi.
En tots els casos cal aportar els antecedents penals del país d’origen, d’Espanya i dels altres països de la Unió Europea on s’hagi residit. A més, s’afegeix un requisit nou respecte a processos anteriors: acreditar que la persona sol·licitant no representa cap amenaça per a l’ordre públic, cosa que el Govern verificarà d’ofici. “Si no aportes els antecedents, no et regularitzaràs”, ha deixat clar Lamín, que ha rebutjat les informacions que presenten el procés com una “barra lliure”.
Com acreditar la residència prèvia
Per demostrar que s’estava a Espanya abans de l’1 de gener de 2026, s’accepten documents molt diversos: el passaport amb el segell d’entrada, el padró municipal, un billet de vol, un certificat d’escolarització dels fills, una matrícula en un curs de formació o qualsevol document oficial que indiqui dates i identifiqui la persona. En els casos en què sigui impossible obtenir el certificat d’antecedents del país d’origen —per exemple, en règims que persegueixen les llibertats fonamentals— el Govern ho reclamarà d’ofici, i si en un mes no arriba la resposta, s’enviarà un requeriment a la persona interessada.
El certificat de vulnerabilitat, l’obstacle al PP
Les persones que no poden aportar un precontracte ni acrediten ser sol·licitants d’asil han de presentar un certificat de vulnerabilitat expedit pels serveis socials. Lamín ha denunciat que diverses administracions locals governades pel Partit Popular estan boicotejant el procés negant-se a expedir aquests certificats. “Els que estan perjudicant no és el Govern d’Espanya ni el PSOE, sinó els propis ciutadans que porten anys vivint aquí”, ha dit.
El diputat ha posat com a exemple una dona que fa 15 anys cuida una persona dependent i que ha intentat regularitzar la seva situació en dues ocasions sense èxit. “Ara ho podrà fer. Passarà de no tenir cap dret a tenir-los tots, i el més important: el dret i el deure de cotitzar”, ha afirmat.
On fer el tràmit
El termini per presentar les sol·licituds és fins al 30 de juny. Les persones interessades poden fer el tràmit a les oficines de Correus habilitades —a les Pitiüses, a l’oficina principal d’Eivissa al carrer Isidor Macabich, ja que la de Formentera no ha estat habilitada— o bé de forma telemàtica sol·licitant cita prèvia a través d’internet. Lamín ha recomanat a les persones que tenguin dificultat amb l’idioma o en la realització de tràmits que recorrin a professionals com graduats socials, gestors o advocats per garantir que la documentació és correcta i completa, especialment en els casos més complexos.
“Ja estan aportant; ara el que necessiten és fer-ho cotitzant”
Lamín ha insistit en el valor econòmic i social del procés. “Des del moment que compres una barra de pa ja estàs pagant l’IVA. El que necessitem és que ho facin cotitzant, aportant al sistema de benestar que beneficia tothom”. Ha recordat que la CEOE, l’Església i les entitats socials han donat suport al procés.
