La segona adjunta del Defensor del Poble, Patricia Bárcena, ha advertit que l’increment sostingut de l’arribada de persones migrants a les Balears obliga les administracions a reforçar la coordinació i els recursos disponibles. Després de visitar Eivissa i Formentera i reunir-se amb responsables del Consell, la Policia Nacional i la Creu Roja, Bárcena ha constatat que els dispositius actuals funcionen sota una situació d’emergència permanent, malgrat l’esforç que estan fent tots els organismes implicats.
Uns recursos pensats per a una realitat molt diferent
La visita respon al seguiment que fa el Defensor del Poble sobre la gestió dels fluxos migratoris. Segons ha explicat, les dades de les darreres setmanes mostren que les arribades irregulars a les Balears s’han consolidat, especialment a Eivissa i Formentera, fet que va motivar aquest nou desplaçament per supervisar sobre el terreny el funcionament dels dispositius d’acollida.
Bárcena ha destacat que totes les administracions estan fent “un esforç molt important” per adaptar-se a les noves obligacions derivades del Pacte Europeu de Migració i Asil, vigent des del passat 12 de juny. Tot i això, ha advertit que els recursos disponibles van ser dissenyats per atendre un volum molt inferior de persones i que, davant l’augment de les arribades, s’ha hagut de treballar amb recursos extraordinaris i en situació d’emergència.
“Es requereix una coordinació molt més fluida”
La representant del Defensor del Poble considera que aquesta realitat ja no es pot abordar únicament amb mesures d’urgència. Per això defensa una resposta estructural, basada en una major coordinació entre les administracions estatals, autonòmiques i europees.
En aquest sentit, ha explicat que la institució manté reunions permanents amb la Fiscalia, la Direcció General de la Policia, el Ministeri d’Infància i la resta d’organismes implicats per formular recomanacions que permetin millorar la resposta institucional.
Bárcena també s’ha referit a l’absència del Govern balear a la darrera Conferència Sectorial d’Immigració i ha defensat que, davant una qüestió tan sensible, “el diàleg és la clau principal” i que totes les administracions han de treballar conjuntament, deixant en un segon pla els interessos polítics per garantir els drets de les persones migrants, especialment dels menors.
Els centres de primera acollida són només espais de trànsit
Durant la visita també va inspeccionar els dispositius gestionats per la Creu Roja. Bárcena ha remarcat que aquestes instal·lacions estan concebudes únicament com a recursos provisionals, pensats perquè les persones hi romanguin unes hores o, com a màxim, un parell de dies.
No obstant això, ha explicat que durant la seva visita hi havia famílies amb infants que ja feia més d’una setmana que hi estaven allotjades a causa de tràmits administratius pendents, com ara les proves d’ADN necessàries per acreditar la filiació quan no disposen de documentació. Segons ha assenyalat, aquests espais “no són centres d’acollida on nens, nenes i mares hagin de residir d’una manera digna”, sinó recursos de trànsit que, de vegades, acaben assumint estades molt més llargues del previst.
La responsable del Defensor del Poble també ha apuntat la necessitat de reforçar els equips sanitaris. Tot i valorar positivament la presència de personal d’infermeria, considera que cal disposar també de metges que puguin participar en el primer examen sanitari que estableix la nova normativa europea.
Revisar el sistema d’acollida dels menors
Un dels aspectes que més preocupa al Defensor del Poble és la situació dels menors migrants no acompanyats. Bárcena ha reconegut que les xifres traslladades pel Consell de Formentera “no quadren proporcionalment” amb la realitat de l’illa i ha avançat que estudiaran la possibilitat d’emetre recomanacions perquè el sistema d’acollida tingui en compte la població i la capacitat real de cada territori, i no únicament el còmput global de la comunitat autònoma.
Segons ha explicat, la resposta hauria de basar-se en criteris de proximitat, disponibilitat de recursos educatius, habitatge, transport i serveis socials, i ha defensat que la solidaritat entre comunitats autònomes és imprescindible per garantir una atenció adequada als infants.
“No hauríem de parlar de repartiment, sinó d’acollida”
Bárcena també ha rebutjat que el debat sobre els menors migrants se centri exclusivament en el seu repartiment territorial. Ha recordat que es tracta de nens i nenes i que cada cas s’ha d’estudiar individualment per determinar quin és el millor itinerari educatiu i de protecció.
En aquest sentit, ha recordat que cal escoltar els menors, especialment els majors de setze anys, analitzar si poden optar a protecció internacional o si tenen familiars en altres països europeus amb qui es pugui impulsar una reunificació familiar, sempre després de verificar-ne el parentiu i les garanties de protecció.
Per a la representant del Defensor del Poble, la resposta a aquesta realitat “ha d’anar molt més enllà de la ideologia o dels interessos polítics” i s’ha de fonamentar en la responsabilitat compartida de totes les administracions i en el respecte als drets dels infants
