Gianni Virgona és una de les cares i veus més conegudes de Formentera. Col·laborador de Ràdio Illa des de fa més de deu anys al capdavant del programa Music Box, Virgona ha passat pel sector de la restauració, la política i, actualment, ensenya el patrimoni local a la Col·lecció Etnogràfica de l’illa. I a més d’aquesta trajectòria polifacètica s’amaga una història de superació personal, fruit d’un fet que va capgirar el seu destí.
L’1 de maig de 2011, la seva vida va fer un canvi de 180 graus a causa d’un greu accident de moto. Fins aleshores era cap de cuina, però la col·lisió li va provocar una lesió que li va deixar el braç dret paralitzat per sempre, a més de causar-li dificultats per caminar i pèrdua d’equilibri. Sent dretà, va haver d’aprendre-ho tot des de zero. «Vaig haver de reaprendre a fer la vida amb una sola mà, i precisament amb l’esquerra, que abans era la dolenta», recorda Virgona.
El retrobament amb el dibuix i l’idil·li amb l’acrílic
Abans de l’accident, en Gianni ja l’apassionava dibuixar manga i fantasia en el seu temps lliure. Fa uns dos anys i mig, va decidir provar si el seu traç continuava viu amb la mà esquerra: «Em vaig adonar que no havia perdut el meu toc». Després d’experimentar amb retoladors i carbó, fa un any i mig es va llançar a la pintura acrílica, una tècnica de la qual s’ha enamorat perquè li permet donar «vida, matisos i color» a les expressions.
La seva gran font d’inspiració actual és la ‘catrina’, la cèlebre calavera mexicana de traços femenins que representa el ritual de la mort en el país asteca. De fet, es tracta d’un símbol molt lligat al seu propi passat, ja que en Gianni solia conduir la seva moto protegit per una màscara de calavera. Avui dia, ja ha pintat entre 30 i 40 ‘catrines’, cadascuna amb una expressió diferent: de sofriment, de plor, de dolçor o mirades que busquen connectar amb l’espectador.
Una via de sortida per a les emocions
Per a Virgona, cada quadre és un altaveu del seu món interior. «És una forma d’expressar, de deixar anar les emocions, perquè han de sortir, siguin bones o dolentes. Si has de plorar, plora, no te les reprimeixis», reflexiona amb una actitud que encomana optimisme. Admet que, paradoxalment, ara disposa de més temps lliure per a la seva faceta artística que quan treballava en l’exigent món de l’hostaleria.
Canviar de mà també li ha canviat la perspectiva: «Intenteu fer el mateix amb l’altra mà, canvia completament l’òptica de les coses. En el meu cas, ha estat per a molt bé, estic feliç».
Tant és així que la seva llar ja està pràcticament plena d’aquestes obres. Per aquest motiu, i impulsat també pels seus companys de Ràdio Illa —als quals ha regalat un quadre especial que el representa a sobre de la moto amb la ‘xupa’ de cuir, la calavera i els auriculars de ràdio—, el formenterer ja es planteja fer un pas més. Actualment, està en converses per poder exposar la seva col·lecció de ‘catrines’ de cara als mesos d’octubre o novembre d’enguany. Mentrestant, la seva energia i la seva música continuaran omplint les ones de l’emissora de Formentera.