Una vuitantena de persones pel cap baix es van donar cita ahir a la Casa del Poble de la Mola per assistir a la presentació de tres llibres organitzada per l’editorial Ara Llibres. Els tres volums, que es van esgotar ràpidament, eren “Contes des de la presó” (Oriol Junqueras), “Oriol Junqueras: Fins que siguem lliures” (Sergi Sol) i “Ser de izquierdas es ser el último de la fila” (Gabriel Rufian) i tenien el partit polític Esquerra Republicana de Catalunya com a clar comú denominador.

L’acte va comptar amb la presència de Maxi Calero i Domingo Alfonso, membres del Col·lectiu Free Junqueras, que amb humor i una actitud propera molt ben rebuda des del públic que havia deixat petita la sala polivalent de la CDP, van explicar, intercanviant català i castellà en la seva intervenció, l’experiència de la improbable victòria obtinguda per ERC a un poble del Baix Llobregat com és Sant Vicens dels Horts, tradicionalment no independentista. Segons ells, aquest és un exemple de la mutació del moviment sobiranista a Catalunya i de com uns ideals molt minoritaris fa només deu anys, han ampliat la base transversalment i han penetrat a indrets on fins fa poc semblava impossible la preeminència de partits de caràcter independentista. Cal recordar que Sant Vicens dels Horts és el poble d’on era alcalde Oriol Junqueras, que es va convertir en l’autèntic protagonista de l’acte.

Les intervencions de Sergi Sol primer, presentat com a periodista i escriptor, però autèntic “spin doctor” actual d’ERC (partit amb 88 anys d’història) i home de confiança d’Oriol Junqueras, i de Gabriel Rufian després, van ser indisimuladament més polítiques, amb un marcat to emotiu, reivindicant en tot motiu la figura de Junqueras, en dues intervencions pretesament espontànies i farcides d’anècdotes que buscaven amplificar l’envergadura i centralitat política i moral de la figura de Junqueras. Així va ser quan es va parlar del llibre “Contes des de la presó” que Junqueras va escriure en un principi pensant pels seus fills. El públic semblava entregat i assentia a les paraules greus, sobretot de Rufian, qui també va reflexionar, des dels seus orígens del barri Fondo de Santa Coloma de Gramenet, la consciència de classe en un moment on, segons ells, bosses importants de la població voten partits que no defensen (o directament legislen en contra) els seus interessos de classe.

Rufian també va reflexionar sobre el moment actual de l’independentisme a Catalunya, que es troba, segons ell, en una fase d’impàs, resituant-se després dels dos darrers anys d’esdeveniments i aguardant la sentència del Tribunal Suprem pels encausats pel cas Procés, que va anticipar que seran presumiblement molt dures. Rufian també es va recordar, sense citar-lo, pel president del Partit Popular formenterer, José Manuel Alcaraz, que havia criticat públicament la celebració d’aquest acte a la Casa del Poble de la Mola, arribant a titllar de “fatxes” els protagonistes de l’acte.

L’acte, d’una hora de duració i en en què alguns assistents van trobar a faltar un torn de preguntes, va acabar amb la cançó l’estaca en la guitarra de Pep Picas i en la veu de Mateu Xurí, que va intercalar glossades pròpies. La tornada de la cançó, molt coneguda, va ser entonada per la majoria d’assistents.