Na Karen és una vella amiga, que viu, literalment, a l’altra banda del món. En una ciutat que la majoria de naltros mai visitarem, Melbourne, però que tots coincidirem a indicar que hi ha molta vida cultural i que deu ser un lloc amb molta qualitat de vida
Na Karen ens ha visitat diverses vegades aquí al De far a far. És aquesta al·lota diligent i agradable, que ajuda el narrador d’una cançó homònima, ‘Karen’, a trobar els llibres de Hemingway, Genet, Chandler, Brecht i Joyce quan ell va a la biblioteca. I amb na Karen hem rebut recentment al De far a far a un dels pensadors, sempre des d’una perspectiva crítica i amb la poesia com aliada, un dels intel·lectuals més destacats i més rellevants que podem trobar al nostre país i en l’àmbit de les lletres hispanes contemporànies, el filòsof Santiago Alba Rico. Per citar només alguns dels seus llibres, és autor de Penúltimos días. Mercancías, máquinas, hombres (2016), Ser o no ser (un cuerpo) (2017), España (2021) o Catorce palabras para después del capitalismo (2024, llibre que ens va servir d’excusa per entrevistar-lo ja aquí). Jo, personalment, procuro llegir els articles que publica a diversos mitjans com El País, El Diario o Público entre altres mitjans. I el podeu escoltar també en conversa amb en Javier Crudo cada quinze dies aproximadament al pòdcast Derroteros.
Ara publica amb AKAL, una meravella pels amants de la lectura… i la ficció en la lectura: Elogio de la literatura: obras paralelas.
Ens ha parlat des de la seva Tunis d’adopció, en una interessantíssima entrevista: