ván Pérez Marí, patró major de la Confraria de Pescadors, ha explicat a Ràdio Illa que “mai havia vist tantes borrasques seguides i tan ràpides, que en només 18 hores van de Galícia fins aquí”, referint-se al període de meteorologia adversa que des de principis d’any només ha permès a la flota professional de Formentera sortir a pescar “un o dos dies”.

Pérez Marí assenyala que aquesta manca d’activitat no preocupa als pescadors, que concentren la seva major activitat durant la primavera, l’estiu i la tardor. Un bon exemple és la temporada de la sèpia, que comença l’1 de febrer i que enguany encara no s’ha pogut iniciar: “Continuen a la mar i en un mes seran un pèl més grossetes, i el mateix passa amb el peix, el pescarem quan hagi agafat uns 30 o 50 grams més de pes”.

Calador de les Balears

D’altra banda, Pérez Marí ha reivindicat l’esforç en la gestió pesquera que porta a terme la flota local, que ha facilitat que les nostres illes comptin amb una elevada biomassa, com ha reconegut un informe recent de la FAO. El pescador apunta que aquesta riquesa natural atrau les barques de bou del Llevant peninsular, que tenen limitada la pesca a més de 150 metres de fondària.

El patró exposa que aquestes embarcacions, especialment les que provenen d’Alacant, fa dècades que es dediquen al marisc, un ninxo que no exploten els pescadors pitiüsos. Ara bé, ha declarat que algunes d’aquestes barques no només estan interessades en el marisc, i també pesquen altres espècies com el calamar: “Mentre en una jornada normal poden treure 1.500 o 2.000 euros”, en un dia a les nostres aigües “poden fer 20.000 euros“. A més, ha indicat que algunes d’aquestes barques no són estrictes amb el compliment de l’obligació de pescar a partir dels 150 metres de fondària.

Reserva parcial de s’Espardell

En un altre àmbit de coses, Pérez Marí ha reflexionat sobre la possibilitat de canviar d’ubicació la reserva de pesca parcial, que només afecta els recreatius, de l’Oest de s’Espardell. El patró ha exposat que des de la Confraria són “partidaris de rotar la veda” en altres ubicacions, si bé es pregunta “on la calam?“. I planteja el perjudici que representaria declarar zona de veda àrees marines pròximes a la Savina o as Pujols, espais que tradicionalment s’han dedicat a la pesca recreativa.

Finalment, ha destacat que veu amb optimisme el relleu generacional, i aposta per impulsar jornades de divulgació de l’ofici de mariner i pescador amb coordinació amb l’IES Marc Ferrer i el SOIB.