Aquesta setmana ha quedat vist per sentència el judici a l’Audiència Provincial de Palma contra quatre dels responsables de l’equip de Govern del Consell de Formentera de la legislatura 2007-11, conformat per Gent per Formentera i PSOE: Sònia Cardona, Bartomeu Escandell, Jaume Ferrer i Pep Mayans, tots ells membres del primer partit.

L’empresari Leo Stöber, del Club Punta Prima, ha denunciat als quatre membres de GxF pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver impulsat recursos i reformar les Normes Subsidiàries per intentar evitar que els tres edificis comercials construïts en el solar de ca ses Castellones, a Sant Ferran, fossin enderrocats, com finalment succeí l’any 2012, en compliment d’una sentència judicial de 2009. El ministeri fiscal ha subscrit l’acusació de desobediència.

Una derivada de ca ses Castellones

Cal recordar que en la darrera legislatura de l’Ajuntament de Formentera, a l’abril de 2005, el Govern municipal del tripartit PP-GUIF-PREF concedí -amb l’aval de la Comissió d’Ordenació del Territori i del Patrimoni de l’antic Consell d’Eivissa i Formentera- una llicència per construir tres edificis comercials on en aquell moment hi havia ca ses Castellones, una casa pagesa protegida pel fet d’estar inclosa en el conjunt històric de Sant Ferran, que comprenia un radi de 250 metres del BIC (Bé d’Interès Cultural) de l’església. Ara bé, això no impedí que la casa, que datava de 1850, fos enderrocada l’octubre de 2005, tot i l’oposició que suscità.

L’arquitecte Salvador Roig fou un dels opositors més destacats, recorregué als tribunals i finalment el 2009 aconseguí una sentència que anul·là la llicència, ordenà la demolició dels edificis comercials i que es restituís la situació a l’estat anterior a l’execució de les obres.

Poc després, el 2010, l’administració insular, ja constituïda en Consell, amb GxF i PSOE al capdavant, aprovà unes Normes Subsidiàries que excloïen la protecció del solar afectat, una mesura que quedà revocada el 2017 per una nova modificació de la normativa urbanística, en compliment d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de 2014.

Stöber ha exposat a Ràdio Illa que els ara “acusats en comptes de complir la sentència [de demolició] que ja era ferma, aprofitant la seva potestat de dissenyar els àmbits públics, van modificar la protecció” de l’indret, i “el resultat va ser deixar fora aquests locals comercials”. A més, subratlla l’empresari, presentaren “un escrit al jutge dient que la sentència era inexecutable” -que no fou estimat- i això, segons l’empresari, és “corrupte i il·legal”.

L’argumentació de la defensa

L’advocada Ascensión Joaniquet, defensora de Cardona i Mayans, ha exposat a Ràdio Illa que “no hi ha desobediència” perquè “els acusats no tenen res a veure amb l’atorgament de la llicència” . “Encara més -destaca la lletrada-, Sònia Cardona va ser una activista en contra de la demolició de la casa pagesa, però [ja com a consellera] una vegada que es troba amb el ‘pastís’, la responsabilitat del Govern insular era salvar el patrimoni” del Consell, en referència al que ja el 2009 declarà a Diario de Ibiza Bartomeu Escandell, que llavors era titular d’Urbanisme: “El que ens preocupa no és el fons de la sentència sinó les conseqüències econòmiques que se’n deriven” que podien suposar “la fallida de la institució”, per les elevades indemnitzacions que la promotora podia reclamar.

Joaniquet afegeix que els seus defensats van impulsar recursos contra aquesta decisió “amb l’assessorament dels serveis tècnics i jurídics” de la institució fins que es va acabar la via judicial, però que, en tot cas, “no hi havia cap voluntat d’incomplir” una sentència. Pel que fa a les modificacions de les Normes Subsidiàries, la jurista ha subratllat que “el senyor Stöber no pot repetir sempre el mateix” i que els tribunals “ja han resolt aquesta qüestió”, en referència a la citada sentència del Tribunal Superior de Justícia de 2014, que anul·là la delimitació de la protecció dels conjunts històrics establerta en la normativa urbanística de 2010.

Acusació per malversació: es Pujols

A més, en l’escrit d’acusació, l’empresari, que els darrers anys ja ha impulsat múltiples accions judicials contra els consellers de GxF, també assenyala el presumpte delicte de malversació dels quatre acusats. En aquest capítol, l’advocada defensora ha remarcat que aquest delicte “no ha estat ni objecte de denúncia ni d’instrucció”, sinó que directament “s’ha inclòs en l’escrit d’acusació”.

En tot cas, Stöber, per fonamentar la suposada malversació, ha declarat a Ràdio Illa que el Consell hauria pagat “indegudament amb sous públics les escomeses d’electricitat i aigua per a les parcel·les privades” afectades per la construcció de la via de circumval·lació des Pujols, iniciada el 2011. A més, assenyala que no entén per què els particulars s’han vist beneficiats amb aquesta infraestructura mentre que la seva empresa estigué “obligada a pagar” unes actuacions similars a punta Prima.

En canvi, Joaniquet replica que l’obra pública va estendre les escomeses, però que són els particulars els que han acabat pagant les actuacions per connectar-s’hi. Així mateix, ha recordat que les obres de la circumval·lació es van finançar amb un “conveni amb el Ministeri de Foment” i que aquest “no és un fet controvertit”.

Les peticions de les parts 

El fiscal manté contra Ferrer, que era el president del Consell, i Escandell, llavors conseller d’Urbanisme, l’acusació per un delicte de desobediència per haver intentat evitar la demolició dels edificis comercials. Per aquest motiu, sol·licita una multa de més de 5.000 euros així com dos anys d’inhabilitació, mentre que ha desistit d’actuar contra Cardona i Mayans.

En canvi, l’acusació impulsada per l’empresari Leo Stöber demana per a tots els acusats quatre anys de presó per desobediència, malversació i prevaricació.

Finalment, els advocats defensors reclamen l’absolució i la condemna a costes contra Stöber, perquè sostenen que ha impulsat una acusació temerària.

Fonts jurídiques apunten que la sentència trigarà almenys dos mesos a fer-se pública.