Una persona treballadora necessitaria 41.672,94 euros anuals a Formentera per cobrir les seves necessitats bàsiques el 2025, segons el Salari de Referència de les Illes Balears (SRIB), elaborat per CCOO i recollit en la Memòria 2025 del Consell Econòmic i Social (CES). Aquesta quantitat equival a 2.976,60 euros nets mensuals en 14 pagues i representa un increment de gairebé 4.900 euros respecte de l’any anterior, aproximadament un 13%.
Salari de Referència
El càlcul inclou les despeses d’alimentació, vestit i calçat, habitatge i despeses corrents, transport, educació, oci, cultura i comunicació, salut i higiene i despeses extraordinàries.
L’habitatge, la principal càrrega
A Formentera, l’habitatge i les despeses corrents són, amb diferència, la partida que més pesa en aquest pressupost. El càlcul de CCOO situa aquesta despesa en 25.370,49 euros anuals el 2025, davant els 21.152,22 euros de l’any anterior. Aquesta partida representa més de la meitat del pressupost necessari calculat per a l’illa i és també el principal factor que explica les diferències de cost de vida entre els territoris de l’arxipèlag. L’estudi assenyala que l’habitatge és el principal motor de les divergències entre illes.
61,4 anys per pagar un habitatge destinant el 30% dels seus ingressos
El sobrecost de l’habitatge també queda reflectit en les dades generals de la Memòria del CES. A les Balears, una llar necessitaria 61,4 anys per pagar un habitatge si hi destinàs el 30% dels seus ingressos, més del doble que la mitjana estatal, situada en 30,6 anys.
Preu mitjà a Formentera
En el cas concret de Formentera, el preu mitjà de l’habitatge va arribar als 6.148 euros per metre quadrat el 2025, el valor més elevat de l’arxipèlag, per davant d’Eivissa, amb 5.611 euros per metre quadrat.
El transport més car de les Balears
El transport és una altra de les despeses que més condicionen el cost de vida a Formentera. Segons el Salari de Referència, una persona necessitaria 5.260,64 euros anuals per aquesta partida el 2025. La xifra és lleugerament inferior als 5.448,14 euros calculats el 2024, però Formentera continua sent l’illa amb el cost de transport més elevat. La despesa pràcticament duplica la de Mallorca, situada en 2.820,68 euros, i també supera la d’Eivissa, de 4.030,41 euros. L’estudi relaciona aquest sobrecost amb les característiques de la mobilitat insular i amb una major dependència del transport motoritzat.
L’alimentació també és més cara
Formentera presenta també un diferencial en el cost de l’alimentació. El càlcul situa aquesta despesa en 3.724,79 euros anuals el 2025, davant els 3.310,72 euros de 2024. Això significa que alimentar-se a Formentera costa, segons aquest càlcul, un 16% més que a la resta d’illes. Mallorca, Menorca i Eivissa comparteixen una estimació de 3.204,73 euros anuals per aquesta partida, mentre que Formentera se situa clarament per damunt. L’estudi explica que aquesta estimació parteix, entre altres fonts, d’una comparació de preus d’una mateixa cistella de compra a cada illa.
El cost de vida creix un 13% a Formentera
El pressupost necessari calculat per a Formentera ha passat dels 36.850,79 euros de 2024 als 41.672,94 euros de 2025. És un augment de 4.822,15 euros en un sol any. L’increment és inferior al d’Eivissa, on el pressupost anual necessari ha augmentat un 21,3%, però superior al de Mallorca i Menorca, amb increments aproximats del 12%.
El cost de vida a les Balears
Per al conjunt de les Balears, el pressupost anual necessari ha passat de 27.765,76 euros a 31.646,59 euros, un augment del 14%. El salari net necessari en 14 pagues passa així de 1.983,27 a 2.260,47 euros mensuals. L’habitatge i les despeses corrents són també la principal partida a escala autonòmica i representen el 57% del pressupost total calculat per al conjunt de les Illes.
Una illa amb una forta pressió estacional
El CES també dona dades de la realitat demogràfica de Formentera. L’illa tenia 11.690 habitants a 1 de gener de 2025, després d’haver crescut un 1,8% en un any, el major increment percentual de les quatre illes.
Pressió humana
Segons l’Indicador de Pressió Humana, l’agost de 2025 la població mitjana mensual va arribar a 33.893 persones, un 189,9% més que la població censada a començament d’any. És el percentatge més elevat de les Balears i mostra la forta estacionalitat de l’illa, amb una població que durant el principal mes de la temporada turística gairebé triplica la registrada en el padró.
Naixements i edats
La Memòria també destaca la particular composició demogràfica de Formentera. El 63,4% dels residents ha nascut fora de les Balears: un 35,6% a l’estranger i un 27,8% en una altra comunitat autònoma. A més, el 28% de la població té nacionalitat estrangera i la població nascuda a l’estranger ha crescut un 5% respecte de l’any anterior. Pel que fa a les edats, el 74,1% dels habitants té entre 16 i 64 anys, mentre que el 13,5% té 65 anys o més i el 12,4% és menor de 16 anys.
Envelliment i menys relleu generacional
Malgrat el pes de la població en edat activa, les dades també apunten a un procés d’envelliment. L’índex d’envelliment de Formentera se situa en 108,76, mentre que l’índex de dependència és del 34,94. La Memòria destaca especialment l’evolució de la ràtio de reemplaçament. Formentera és l’illa on més ha caigut aquest indicador el 2025, amb un descens del 3,1%. Els valors inferiors a 100 indiquen que hi ha menys joves en edats d’entrada al mercat laboral que persones que s’apropen a les edats de sortida.
La pobresa, sense una dada específica per a Formentera
En matèria de pobresa, la Memòria del CES no ofereix una taxa específica per a Formentera, sinó dades corresponents al conjunt de les Illes Balears. Amb el llindar de pobresa específic de les Balears, la taxa se situa en el 14,5% el 2025, el mateix percentatge que l’any anterior.
Renda
Pel que fa a la renda, la Memòria del CES assenyala que la renda neta mitjana per persona a les Balears va arribar als 16.735 euros el 2024, un 7,1% per sobre de la mitjana estatal. L’índex de Gini es va situar en 27,7 punts, que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, és relativament baixa en comparació amb altres comunitats autònomes. Així i tot, un 29,5% de la població no té capacitat per afrontar una despesa imprevista, segons la dada corregida que figura en l’errata de la Memòria. A més, l’informe assenyala diferències importants de renda segons l’origen: les persones nascudes a Espanya tenen una renda mitjana de 18.871 euros, davant els 13.756 euros de les nascudes a l’estranger.
