Els aturats de llarga durada s’han triplicat en una dècada a les Balears

A finals de l’any 2007, abans que els efectes de la crisi econòmica es començassin a notar, Balears comptava amb 6.303 persones que feia més d’ un any no trobaven feina. Una xifra que en deu anys s’ha triplicat, i gairebé arriba a 19.000 persones. A Formentera, a finals de 2016 poc més d’un de cada deu aturats feia més de 12 mesos que no tenia feina.
Un dels efectes de la desocupació de llarga durada és la finalització del dret a percebre subsidis o prestacions. En aquest sentit, els estrangers són majoria a l’hora de no rebre cap ajuda, ja que el percentatge d’espanyols sense dret a subsidi és del 55,6%, el de ciutadans membres de la Unió Europea s’eleva fins al 78,6%, i el d’extracomunitaris fins al 64,7%. En relació a 2007, la xifra de desocupats sense prestacions s’ha incrementat en 32 punts percentuals.
El nivell educatiu és un altre dels factors que condiciona la possibilitat de trobar una feina, segons les dades del Govern balear. Així, la desocupació disminueix a partir de la segona etapa de secundària, de manera que a major nivell d’estudis menor és la possibilitat d’estar aturat.
Segons les dades analitzades, la major part de les persones sense feina es concentra en els nivells educatius iguals o inferiors a la primera etapa de l’ESO, independentment de l’edat.
Els treballadors que més han patit els efectes de la crisi econòmica a l’arxipèlag balear han estat els homes de més edat i amb baixa formació, molts dels quals estaven ocupats en la construcció.

About Author

Deixa una resposta

background