El preu del dièsel a Formentera ha superat la barrera dels 2 euros i se situa ja a 2,119 €/litre, cosa que suposa un increment superior al 40% en comparació amb l’any passat. Aquesta pujada del combustible, responsable de l’escalada de l’IPC d’agost fins al 4,3% (la taxa més alta en tres anys), està posant contra les cordes els sectors econòmics de l’illa. A més, la possible fi de les bonificacions estatals podria sumar fins a 24 cèntims addicionals per litre de gasoil a principis d’octubre.
Representants del transport públic, de mercaderies i del taxi de Formentera han exposat les dificultats que afronten en una taula rodona en què ha quedat palesa la dificultat per continuar fent viables els seus serveis.
Un servei públic en risc i ajudes que no arriben
Joan Costa, responsable d’Autocares Paya —empresa concessionària del servei de busos de Formentera—, ha assenyalat que la continuïtat del seu servei està en dubte si es consolida la pujada del gasoil. Costa ha recordat la responsabilitat de mantenir la mobilitat a l’illa (on el bus és gratuït per als usuaris), però ha denunciat la falta de suport institucional: «Diuen que hi ha ajudes, però no se’ns paguen. Es tramiten, es presenten, però no s’ingressen els imports. Mentrestant, cada vegada estem més ofegats i a casa ja no podem respirar.»
En el seu cas, omplir el dipòsit d’un autocar supera els 600 euros i l’ajuda que sol·licità al Govern balear el passat mes de juny i que encara no ha cobrat ascendeix a 3.500 euros. A més, Costa ha assenyalat que, mentre que el sector privat pot ajustar preus, les tarifes de l’administració estan desfasades i els pagaments s’endarrereixen fins a un any.
Tarifes a l’alça i sobrecostos marítims
El sector del transport de mercaderies també pateix l’impacte de l’increment del dièsel. Enrique Bañón, de Transportes y Grúas Formentera, ha explicat que van haver de rectificar les tarifes un 10% a principis d’any per no treballar a pèrdues: «Tots els increments es repercuteixen en el client final. Un viatge d’aigua potable que abans costava 140 euros, ara en costa 147 o 148 pel combustible. I amb el transport marítim passa el mateix: les navilieres apliquen pujades contínues i el transport marítim s’ha encarit un 30% interanual.»
Bañón ha criticat la complexitat de tramitar ajudes estatals i autonòmiques que finalment no es materialitzen.
Per la seva banda, Pep Ferrer, de l’Associació Sindical del Taxi a Formentera, ha reconegut que el sector opera «al límit» i amb marges cada vegada més reduïts. Tot i que l’aposta per vehicles híbrids ajuda en el dia a dia, Ferrer ha destacat que l’adquisició d’aquesta tipologia de cotxes implica un cost un 40% superior. Així mateix, ha avançat que s’està valorant una revisió de tarifes del taxi de cara a l’any vinent en converses amb la sectorial i les administracions.
L’habitatge: l’altre gran fre per a les empreses
Més enllà dels combustibles, els participants han coincidit que el principal obstacle estructural a Formentera continua sent l’accés a l’habitatge, un factor que impedeix mantenir les plantilles. De fet, Bañón ha revelat que la seva empresa ha perdut dos empleats aquest mes d’agost per no trobar un lloc on viure assequible.
La taula rodona ha conclòs amb una crida a la reflexió en plena Setmana Europea de la Mobilitat, posant de manifest que, sense solucions reals a la pujada dels carburants i a la crisi residencial, el teixit econòmic i de mobilitat de l’illa es troba al límit de la seva capacitat.
