Poc més d’un any després de l’arribada de Friedrich Merz (CDU) a la Cancelleria, Alemanya es troba immersa en una crisi política i econòmica. L’impacte de la crisi energètica internacional, les baralles internes a la coalició de govern i el bloqueig de reformes han creat el terreny de cultiu ideal per a l’auge de l’ultradreta en les enquestes electorals.
Per analitzar aquest escenari, Ràdio Illa ha entrevistat Anna Sofia Cardenal, professora de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), qui adverteix que una victòria electoral de l’extrema dreta a la principal economia europea tendria un impacte sistèmic sense precedents.
Hegemonia a l’est i senyals d’alarma a l’oest
El suport a Alternativa per a Alemanya (AfD) s’ha confirmat als estats de l’antiga República Democràtica Alemanya (RDA), on el partit se situa entre el 38% i el 43% dels vots en territoris com Meckenburg-Pomerània Occidental o Brandenburg. Tot i això, Cardenal assenyala que la veritable alarma prové del seu creixement sostingut als estats de l’oest.
Pel que fa a la utilitat del cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta, l’experta considera que no hi ha una estratègia perfecta, ja que el fenomen respon a factors estructurals profunds: «L’extrema dreta creix tant si se la integra com si se li fa un cordó sanitari. Creix perquè els factors estructurals hi són, és a dir, la manca d’expectatives econòmiques, l’increment del cost de la vida i el fenomen migratori, que s’ha convertit en el cap de turc d’aquests problemes.»
El relat de l’AfD: immigració, democràcia directa i «Dexit»
Segons l’analista, la immigració és el «tema estrella» del discurs de la ultradreta, especialment en territoris menys connectats amb l’economia del coneixement i la tecnologia, on es percep com una amenaça econòmica i cultural. A més, el programa de l’AfD es basa en tres eixos clau.
Recuperar el control intern: Promoure mecanismes de democràcia directa i referèndums a l’estil suís.
Aprimar la Unió Europea: Exigir reformes profundes a Brussel·les i, si no s’assoleixen, plantejar un referèndum per a la sortida d’Alemanya de la UE (una mena de Brexit alemany).
Aproximació a Rússia: Adoptar una posició molt més empàtica amb el Kremlin respecte al conflicte d’Ucraïna, allunyant-se del consens de les forces occidentals que donen suport a Kiev.
La pèrdua de credibilitat dels partits tradicionals
Consultada sobre la incapacitat del centre-dreta i del centre-esquerra per frenar aquesta tendència, Cardenal apunta a una clara erosió de la confiança ciutadana. Com que els partits ‘mainstream’ han governat durant dècades, la població els percep com a poc creïbles per encapçalar el canvi que reclamen.
Així mateix, l’experta destaca que evitar certes problemàtiques ha jugat en contra de les forces moderades: «El no reconèixer o haver fugit de preocupacions com la integració cultural de la immigració els treu credibilitat. Ara, quan la dreta moderada intenta copiar el discurs de l’extrema dreta per reaccionar, resulta poc creïble».
De manera paral·lela, el descontentament urbà s’està canalitzant cap a l’altre extrem polític. Com passa a París o en el cas recent de Berlín amb Die Linke, les grans metròpolis cosmopolites es consoliden com el feu de l’esquerra, mostrant una creixent polarització de la societat.
Cardenal conclou que, tot i que l’extrema dreta guanya terreny a països com França o Espanya, cap resultat tendria l’efecte de «terratrèmol» que suposaria una victòria de l’AfD a Alemanya, la qual cosa podria desencadenar una reconfiguració total de la Unió Europea i del seu sistema econòmic.
