TOP
Bloco Colubraria durant el 25 N.

Manifest del 25 N: “Volem l’abolició de la prostitució”

Aquesta tarda una setantena de persones, la majoria dones, s’han reunit a la plaça de la Constitució de Sant Francesc per assistir a l’acte central a Formentera del 25 N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, que ha organitzat Espai Dones amb el suport del Consell de Formentera. Entre les persones assistents hi ha hagut representants de totes les formacions polítiques del ple insular, a més de la presidenta del Consell i consellera d’Igualtat, Ana Juan, i membres d’entitats esportives, com el Cosmitos EC i l’SD Formentera.
Sobre el número de casos de violència masclista atesos a Formentera durant 2020, Juan ha afirmat que “33 victimes de violència masclista en una societat com Formentera són preocupants, tot i que és una dada menor que la de l’any 2019. Però mentre hi hagi una sola dona que pateixi aquesta violència tota la societat ens hem de posar en marxa i seguir reclamant polítiques per acabar amb aquesta xacra”.

Alguns dels cartells exhibits a la plaça durant el 25 N.

Alguns dels cartells exhibits a la plaça durant el 25 N.

Abans que comencés l’acte, la plaça ja lluïa desenes de cartells reivindicatius (vegeu imatge) alguns dels quals han confeccionat durant el matí alumnes de l’IES Marc Ferrer. Poc després de les 16 h ha començat la batucada de Bloco Colubraria, que un any més ha participat en la jornada. A continuació diverses dones han pres el micròfon per expressar reflexions o consignes en favor de la igualtat i en contra de les diverses formes en què s’expressa la discriminació masclista. Després que dos membres del Conservatori de Música, Ximo Estal i Mar Moreno, interpretessin El cant dels Ocells amb flauta travessera, s’ha procedit a la lectura del manifest del 25 N en català i en castellà que reproduïm íntegrament a continuació.
En el text d’enguany destaquen les referències a l’abolició de la prostitució i a la pornografia, com una “indústria que deshumanitza les dones convertint-les en objectes i ensenya als nostres nens i nenes una sexualitat insana”. A més, el manifest esmenta els reptes per garantir la igualtat també en el món de l’esport.
Els actes del 25 N conclouen demà amb la projecció de Woman, un documental d’Anastasia Mikova. Posteriorment se celebrarà un col·loqui amb Rocío Pavón. La cita és divendres 26 de novembre, a les 19 h, a l’aula de Formació del Centre d’Esports Nàutics de Formentera, a la Savina.

Natalia Surop durant la lectura del Manifest del 25 N.

Manifest del 25 N a Formentera

“Avui 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, estem FARTES DE LES VIOLÈNCIES MASCLITES CAP A LES DONES I VOLEM SOLUCIONS JA!

El feminisme mai s’ha resignat davant de la violència i en les últimes dècades ha intensificat el treball per desentranyar els seus mecanismes, desenvolupar la prevenció, protegir les víctimes i crear societats en pau.

Estem al 2021, i estem fartes que es consideri la violència masclista com una xacra irremeiable quan és un problema estructural que es pot canviar.

La violència contra les dones és un problema estructural que té a veure amb la desigualtat. La societat ha d’entendre que aquesta violència és un problema estructural gravíssim, és un problema d’Estat, per la qual cosa, tota la ciutadania, les persones dedicades a la política, les organitzacions i les institucions han d’estar dirigides a resoldre’l.

Exigim propostes transformadores que vagin al nucli de la desigualtat per eliminar-la, que estiguin dirigides a transformar la societat per així poder eradicar la violència masclista contra la meitat de la població, les dones.

La conclusió davant les magnituds de la violència de gènere que es detecten tant aquí com a tot el món és que perquè es doni una situació de violència, sempre cal un cert desequilibri de poder.Aquest desequilibri es produeix amb la meitat de la humanitat i converteix la nostra democràcia en incompleta. La igualtat és un compromís cívic de totes i tots, per a la construcció d’una democràcia millor i total, d’una completa humanitat.

Per tant, són necessàries i fonamentals polítiques d’igualtat que trenquin aquestes estructures culturals patriarcals per construir altres estructures més democràtiques i igualitàries per la qual cosa és imprescindible trencar els estereotips i rols de gènere, eliminar els obstacles de representativitat femenina o els sostres de vidre que funcionen molt bé encara en 6 àmbits de poder: a la política; en la informació o comunicació; a les organitzacions empresarials, poder econòmic i financer; en el saber; en la religió i en la creació. És a dir, en general no estem prou representades ni respectades al món de la política, dels diners i de l’opinió.

Exigim, tant a nivell del govern de l’Estat com de la comunitat autònoma i local, en la mesura de les seves competències:

– La implantació de la perspectiva de gènere de manera transversal en qualsevol activitat o àmbit de l’esdevenir social, de la recerca o de les polítiques públiques. També i sobretot, a les noves lleis o reformes de les anteriors, per evitar així l’expropiació de drets de les dones i les nenes.

– Que es compleixi i es doti dels recursos necessaris la llei de salut sexual i reproductiva de la interrupció voluntària de l’embaràs. Encara no es compleix del tot en el sistema sanitari públic de l’Estat.

– Que hi hagi un sistema educatiu que garanteixi la igualtat entre els sexes a tots els nivells (des d’infantil fins a la universitat) i que incorpori els interessos, coneixements i història de les dones al currículum. Només educant en igualtat podrem viure en igualtat. Exigim l’especialitat del feminisme a les universitats.

Que es treballi per una economia de la igualtat que doni valor econòmic a la feina no remunerada que fan les dones. Una feina invisible, que no es valora, ni es paga, ni es comptabilitza. Volem cobrar el mateix i tenir cura del mateix.

– Exigim que la criança sigui digna de protecció social i de l’Estat. La conciliació ha de formar part de totes les organitzacions i de la responsabilitat social de les empreses. Garantir la igualtat de dones i homes en l’accés, el manteniment i la promoció a l’ocupació.

– Exigim que s’elimini l’accés a la pornografia, no s’ha de permetre mantenir una indústria que deshumanitza les dones convertint-les en objectes i ensenya als nostres nens i nenes una sexualitat insana per a la seva salut mental.

– Volem l’abolició de la prostitució que també comporta el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual. Volem una llei abolicionista de la prostitució. Considerem que la venda del cos de les dones per ser violat és una perpetuació de la cultura de la violència a la nostra societat pel seu alt grau de crueltat, i de perpetuació del masclisme a la societat.

– Volem que el pacte d’Estat contra la violència de gènere que finalitza el proper any sigui avaluat de manera transparent abans de ser renovat. També cal saber quin ús s’ha donat a aquests fons rebuts tant a nivell de la comunitat autònoma com del Consell de Formentera.

– Volem una llei de l’esport que ens representi, que permeti contractes laborals com a esportistes professionals equiparats als masculins.

Que es facin accions positives suficients perquè les dones estiguem representades al 50% als organismes que regeixen l’esport. Tècniques, jutges, periodistes, entrenadores,… Així com el 50% de quota de pantalla a RTVE.

Que els fons públics siguin invertits equitativament i amb polítiques d’igualtat en l’esport. Que s’eliminin les clàusules antiembaràs i s’acabi d’una vegada per totes amb la cosificació de les dones a l’esport.

Que com a esportistes gaudim dels mateixos recursos que els nostres companys.

Volem que s’inclogui la perspectiva de gènere a l’INEF i el periodisme.

– Sense igualtat efectiva no hi ha democràcia, per tant per tenir una democràcia paritària cal establir una representació equilibrada entre homes i dones a tots els àmbits, a totes les institucions. Mantenir una quota mínima del 40% de presència de dones als consells d’administració de les grans empreses cotitzades i de totes les empreses públiques.

És imprescindible que els governs i partits polítics incloguin la igualtat com a eix prioritari i transversal en totes les seves polítiques, des de l’esport passant per la lluita contra la violència masclista o els drets sexuals i reproductius. I sense excuses. Estarem a la banda de les persones que treballen per a i per això.

Volem vides lliures de violència i dignes de ser viscudes

Per acabar, recordar aquesta cita essencial per al món de B. Boutros Ghali, l’egipci que va presidir l’ONU el 1990

La humanitat té dues ales:

L’una és la dona i l’altra l’home.

Fins que les dues ales no estiguin igualment desenvolupades, la humanitat no podrà volar.

Necessitem una nova humanitat.

Necessitem volar.

Ara més que mai la causa de la dona és la causa de tota la humanitat.”

Compartir

Deixa una resposta

PROGRAMES