Més de quatre mesos després de l’inici de les protestes més prolongades a l’Iran des de la Revolució Islàmica de 1979 han colpejat al règim, però amb un cost molt alt de vides. Més de 500 manifestants, inclosos 69 menors, han mort durant aquestes mobilitzacions, segons l’agència d’Activistes dels Drets Humans, HRANA (per les seves sigles en anglès).
A aquesta xifra se sumen dues persones que van ser executades pel govern i almenys altres 26 podrien córrer la mateixa sort, en el que l’entitat Amnistia Internacional ha anomenat “judicis falsos”.
Encara que les mobilitzacions a nivell nacional ja han ocorregut a l’Iran en anteriors ocasions -una en 2017 que va durar fins a principis de 2018 i una altra al novembre de 2019- les protestes actuals són úniques perquè involucren a persones de tots els estaments socials i són les dones els qui han pres el lideratge sota el lema “Dona, vida, llibertat”.
Avui n’hem volgut parlar amb l’especialista en la zona Moussa Bourekba, del Centre de Relacions Internacionals CIDOB.
Escolteu l’entrevista clicant al reproductor:
