El Govern balear no ha aportat respostes concretes a les demandes que des de Formentera s’han fet per poder atendre els 131 nens i joves migrants no acompanyats que actualment està tutelant la institució insular.

D’una banda, el Consell, a través d’una proposició aprovada per unanimitat en el ple de març, ha sol·licitat al Govern balear ajuda econòmica per atendre aquests menors. Sobre aquesta demanda, avui la consellera balear de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, ha declarat a Formentera que “la competència de migració és del Govern central”. La consellera, que per primera vegada a la legislatura ha visitat la nostra illa, ha afegit: “Al Govern d’Espanya li hem fet arribar que no tenim capacitat per atendre més menors i que quantifiqui totes les ajudes econòmiques que es necessiten per aquests menors”.

Aquestes declaracions estan en la línia de les que ha ofert la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, en una recent entrevista a Ràdio Illa en què defensà que aquesta competència és de l’executiu central, just al contrari del que afirmà el mateix dia en aquesta casa, la directora insular de l’Estat, Raquel Guasch.

Així mateix, en el Parlament, el diputat Llorenç Córdoba també li preguntà sobre la sol·licitud d’ajuda econòmica feta des de Formentera. En aquella ocasió, la presidenta anuncià la creació d’una Comissió de Seguiment integrada pel Govern i el Consell de Formentera “per poder analitzar com dins del nostre àmbit de competències podem donar resposta a les necessitats de l’illa de Formentera”.

El retorn de les competències: “Difícil”

D’altra banda, el Consell aprovà en el ple de novembre retornar de manera urgent al Govern balear les competències sobre els menors migrants no acompanyats. En aquest capítol, la consellera Cirer ha afirmat que aquest assumpte “s’ha posat en mans de l’advocacia de la comunitat autònoma perquè l’estudii”. Ara bé, ha aclarit que “aquesta possibilitat és molt difícil, perquè la protecció de menors és una competència íntegra”, en el sentit que no es pot diferenciar entre menors nacionals i menors migrants.

Finalment, a la consellera avui també se li ha preguntat per la partida d’un milió d’euros del pressupost autonòmic de 2024 que fou introduïda per via d’esmena pel diputat Llorenç Córdoba i que encara no s’ha fet efectiva. Sobre aquesta qüestió, Cirer tampoc ha set concreta i ha explicat que “s’ha de veure si la partida està habilitada o no per fer-se efectiva, és una qüestió que s’ha de tractar en el marc de la Conferència de Presidents i des de la vicepresidència econòmica”.

La situació a Formentera: “Inviable”

Tal com s’explicà en el ple del mes de març, la pressió migratòria, agreujada des de 2023, ha disparat el nombre de menors no acompanyats que arriben a Formentera. Així, s’ha passat de rebre 18 menors no acompanyats el 2022 a 103 el 2024. Només en els primers dos mesos de 2025 s’han comptabilitzat 20 noves arribades. Tot i que alguns poden romandre pocs dies a Formentera a l’espera de trobar un recurs més adequat, els menors són allotjats en centres especialitzats de Mallorca i Eivissa, cosa que suposa un desemborsament diari per cada un d’ells de 240 euros que assumeix el Consell. D’aquesta manera, entre gener i febrer la despesa ha sumat 1,5 milions d’euros i representa, si es manté al llarg de tot l’any, el 89,63% del total dels 10,3 milions del pressupost destinat a competències autonòmiques.

El 2024 la partida per a menors no acompanyats fou de 2,4 milions, és a dir, el 21,93% del pressupost de competències autonòmiques. El 2023 la xifra va ascendir a 177.000 euros, o sigui l’1,69% de la partida autonòmica. La tendència, segons l’informe jurídic tècnic del Consell esgrimit en el ple de març, adverteix que el sistema està en col·lapse i suposa una càrrega econòmica absolutament “desproporcionada” i “inviable” per a una administració de les dimensions de Formentera.