Les restes mortals de tres víctimes del centre penitenciari franquista que va estar operatiu entre 1940 i 1942 a la Savina, també conegut com es Campament, han set identificades. Es tracta dels extremenys Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega.

Les seues restes foren localitzades a les fosses del cementeri de Sant Francesc el desembre de 2023 durant les intervencions dutes a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi-Atics en el marc de la segona fase d’excavacions del recinte, inclosa IV Pla de Fosses que impulsa el Govern balear. En la mateixa intervenció es descobriren les restes mortals de 23 persones en total, de les quals fins ara ha transcendit la identitat de tres. Cal esmentar que en la primera fase de les excavacions, realitzades el 2022, s’identificaren dos víctimes més, Isaac Rodríguez Lagar i Francisco Solano Vera, d’un total de sis restes mortals recuperades.

Totes les identificacions han estat possibles gràcies a l’anàlisi i comparació dels perfils genètics realitzats pel laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc, d’ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

Morts de fam i malalties
D’acord amb la documentació de l’època i l’estudi realitzat per l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza com a part del Segon Pla de Fosses del Govern Balear, cinquanta-vuit persones, la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i de les Balears, haurien mort a la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d’aliments i de l’absència de condicions higienicosanitàries del campament.

Una imatge de les tasques d’exhumació al cementeri de Sant Francesc. CAIB

Francisco Delgado Machío

Francisco Delgado va néixer a Badajoz dia 8 de novembre de 1890 i era jornaler. Durant la República va ser cap de la guàrdia municipal del poble. Va arribar al penal de Formentera l’any 1941 des de la presó de Badajoz, acusat d’adhesió a la rebel·lió i va morir el mateix any a la presó de Formentera a l’edat de 50 anys per malaltia.

La identificació de Francisco Delgado s’ha realitzat a través de la comparació d’una mostra òssia amb les mostres d’ADN del seu fill difunt. La identificació ha estat possible per la compatibilitat de tota la informació de caràcter històric, arqueològic i antropològic del cas.

Antonio Sánchez Capilla

Antonio Sánchez va néixer a Badajoz l’any 1891. Era obrer, estava afiliat al PSOE i UGT i va estar mobilitzat amb l’exèrcit de la República l’any 1939. Va estar empresonat a Castuera i a Almendralejo i després de ser condemnat per rebel·lió militar va ser enviat al penal de Formentera l’any 1941. Allà va morir per malaltia el mateix any.

Les mostres òssies de les restes d’Antonio Sánchez han estat comparades amb les mostres d’ADN de les seves dues filles. La identificació ha estat possible per la compatibilitat de tota la informació de caràcter històric, arqueològic i antropològic del cas.

Manuel Gordillo Vega

Manuel Gordillo va néixer a Badajoz l’any 1885. Era jornaler i pertanyia a Izquierda Republicana. L’any 1941, amb 56 anys, va arribar al penal de Formentera procedent de la presó de Badajoz i va morir al mateix any per malaltia.

La identificació de Manuel Gordillo ha estat possible per la comparació de les seues mostres òssies amb les mostres d’ADN de la seva filla. La identificació ha estat possible per la compatibilitat de tota la informació de caràcter històric, arqueològic i antropològic del cas.

Fins avui, a les Illes Balears s’han identificat 67 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i a la realització d’estudis antropològics.

Plànol des Campament l’any 1943. AIMB

El Penal de Formentera
També conegut com la Colònia o es Campament de la Savina, el Penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre l’abril i el maig de 1940 i dependent de la Presó Provincial de Palma.

Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s’estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a albergar fins a 2.000 reclusos, procedents de totes les províncies de l’Estat.

Els presos internats i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del Penal per a fer treballs i tasques. Als condemnats a sentències superiors, se’ls reservava, no obstant això, reclusió o treball a l’interior del campament mateix.

Tots ells compartien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l’amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions varen provocar la mort almenys de 58 persones recluses, una xifra constatada per la mateixa burocràcia del règim franquista, i documentada per l’estudi de la colònia penitenciària efectuat per l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza, a petició del Govern i com a part del seu Segon Pla de Fosses.

Segons els testimoniatges i documents recollits en l’estudi de Ferrer Abárzuza, els morts eren enterrats al cementiri nou de Sant Francesc, el qual va començar a construir-se el 1938 i va ser inaugurat el 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el Penal, l’abril de 1941.

D’acord amb aquest estudi, les morts es varen succeir fins a l’octubre de 1942 i “quan es produïa una mort, el cos del finat era traslladat amb carro, des del Penal i fins a la porta de l’església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d’aquí seguien al cementiri”.

Aquests testimoniatges afirmen que “a voltes es posava més d’un cadàver en el mateix taüt” i també que “quan es produïa una defunció, es deixava el cadàver al dipòsit de la infermeria mentre esperaven que es produís una altra mort, per a aprofitar el viatge”.

El Penal va tancar a finals del 1942 davant el temor del règim franquista al fet que l’opinió pública internacional conegués la situació d’horror que es vivia a Formentera. Els presos van ser llavors traslladats a altres penitenciàries.