Les col·lisions amb vaixells són la principal causa de mort induïda per l’ésser humà per a les grans balenes del nord-oest de la Mediterrània, segons afirma un comunicat de diverses entitats conservacionistes, entre les quals figuren el GOB, Ocean Care, Greenpeace, WWF i la Fundació Mare. Entre aquests grans cetacis destaquen el rorqual comú i el catxalot, els dos classificats “en perill d’extinció” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Per reduir el risc de col·lisions letals, la Organització Marítima Internacional (OMI) va aprovar el 2023 la designació d’aquesta àrea com a Zona Marina Especialment Sensible (ZMES), i va establir una mesura de caràcter voluntari per reduir la velocitat dels vaixells a 10-13 nusos. Les dades científiques disponibles indiquen que la probabilitat que una col·lisió tengui un efecte letal en una balena és molt reduïda quan la velocitat del vaixell no és superior als 10 nusos.

En la ZMES del nord-oest del Mediterrani se situa el Corredor de Migració de Cetacis. Aquest espai d’alt valor ecològic va ser designat per Espanya en 2018 com a Àrea Marina Protegida (AMP) i com a Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM) pel Conveni de Barcelona de Nacions Unides en 2019.

Àrea Marina Protegida (AMP). Font: Reial Decret 699/2018.

Els vaixells no han reduït la velocitat

Tot i la declaració d’aquesta ZMES l’anàlisi comparativa de les dades sobre la distància recorreguda pels vaixells en trànsit per la zona el 2023 i 2024, permet concloure que les navilieres no estan incorporant les recomanacions de l’OMI de reduir la velocitat a aquesta àrea. Per tant, persisteix un greu risc de col·lisions de vaixells amb grans balenes (rorquals comuns i catxalots), amb
conseqüències letals per a aquestes.
Segons les dades de l’anàlisi –portada per Quiet Oceans i encarregada per OceanCare– el comportament general de navegació dels vaixells, especialment en termes de velocitats mitjanes, es manté estable en ambdós anys. Dels gairebé 48 milions de quilòmetres recorreguts pel conjunt dels vaixells que van navegar per aigües d’aquesta ZMES el 2023 i el 2024, el 57 % de la
distància total recorreguda es va realitzar a velocitats superiors a 10 nusos, sense variacions significatives entre tots dos anys (56,9 % el 2023 i 57,5 ​​% el 2024).

El 90% dels ferris incompleixen el límit de velocitat

En el cas de les sis principals categories de vaixells mercants, més del 80% de la distància total recorreguda (equivalent a més de 25 milions de quilòmetres) es va realitzar a velocitats superiors a 10 nusos (84,8% el 2023 i 82,8% el 2024). Si ens centrem en els ferris –tant de passatgers com de càrrega rodada (Ro-Ro)– aquesta proporció va superar lleugerament el 90 % en tots dos anys. Els ferris són els vaixells que recorren les majors distàncies a alta velocitat, cosa que els converteix en
una font significativa tant de soroll submarí com de risc de col·lisió.

Demanen la reducció obligatòria de la velocitat

“Les dades són contundents i demostren que les recomanacions de reducció de velocitat voluntàries no estan sent suficients per protegir les balenes en perill dextinció”. La ZMES del nord-oest de la Mediterrània i l’AMP del Corredor Migratori de Cetacis representen una oportunitat històrica perquè aquestes figures de protecció siguin una realitat i no es quedin en una
declaració d’intencions. El següent pas lògic seria dotar-les de mesures obligatòries, cosa que proporcionaria la seguretat jurídica necessària i un marc d’igualtat de condicions perquè el sector continuï operant sense amenaçar la vida d’aquests grans mamífers”, han manifestat els portaveus de les organitzacions en roda de premsa celebrada avui a Madrid.

Distribució de la distància recorreguda de navegació per diferents trams de velocitat per tipus de vaixell mercant. OC

L’oportunitat d’aprovar el límit de velocitat a 10 nusos

“El Govern espanyol ha d’aprovar un pla de gestió que reguli eficaçment les activitats humanes que amenacen l’AMP Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània, que té com a objectiu salvaguardar hàbitats crítics per a espècies amenaçades com el rorqual comú i el catxalot. Tot i que el procés ja està en marxa i la publicació del pla està prevista per al juny de 2026, arriba
amb diversos anys de retard”, han afegit.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en coordinació amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (MITMS), lidera la seva elaboració mitjançant un procés participatiu amb la societat civil. Diverses organitzacions ambientals –entre elles Greenpeace, GOB Mallorca, Fundació Marilles, Ocean Care i WWF– reclamen que s’inclogui una reducció obligatòria de la velocitat dels vaixells a 10 nusos a tota l’AMP/ZEPIM, com a mesura urgent per reduir les
col·lisions i el soroll submarí.

Així mateix, apunten que les excepcions a aquest límit de velocitat de 10 nusos implicarien el disseny d’un dispositiu de separació de trànsit (TSS, en anglès) pel qual els vaixells mercants hauran de navegar obligatòriament a una velocitat reduïda respecte a la velocitat mitjana operativa en un percentatge a determinar, per a cada categoria de vaixells, en base als
corresponents estudis científics i tècnics. A més, caldria determinar, per als ferris operant en règim de servei públic, que ja segueixen unes trajectòries fixes, una reducció de velocitat obligatòria que permeti maximitzar la reducció del risc de col·lisions sense posar en risc la qualitat del servei que proporcionen.